Arquitectura Romànica: Esglésies, Catedrals i Monestirs

Arquitectura Romànica

L'estil religiós fa que les catedrals, esglésies i monestirs siguin les edificacions més representatives d'aquest període. A partir de l'any 1000, el pelegrinatge va potenciar la construcció d'esglésies i catedrals, l'estructura de les quals va estar sempre lligada a la seva funció i al simbolisme.

Orientació i Planta

Primer es van orientar d'est a oest, de manera que el primer raig de llum solar (identificat amb Crist) entrés per l'absis i l'últim per la portalada principal. Després es va recuperar el transsepte, un espai aparegut en les primeres esglésies paleocristianes compost per una o diverses naus que creuen el cos longitudinal. Així s'aconsegueix una forma cruciforme:

• Braços iguals: planta de creu grega.
• Braços desiguals: planta de creu llatina, més utilitzada en les esglésies i catedrals.

També hi ha un creuer en el lloc de trobada del transsepte i el cos longitudinal, cobert habitualment per un cimbori.

Girola i Nàrtex

A més de l'habitual absis semicircular o poligonal que tancava la perspectiva de les diferents naus, es va idear la girola, un passadís semicircular que envolta la part posterior del presbiteri, en el qual s'obrien petites capelles radials o absidioles. Facilitava el trànsit dels pelegrins dins l'església. A partir de l'estructura paleocristiana, algunes esglésies van construir un nàrtex, utilitzat com a atri o pòrtic d'entrada a l'edifici.

Elements Constructius

A l'interior, la nau central estava coberta per una volta de canó reforçada per arcs doblers que descarregaven el pes en pilars, i les naus laterals coronades amb voltes d'arestes. En els murs que separen les diferents naus hi ha la tribuna, un passadís superior on s'obren petites finestres per on es filtra part de la llum que il·lumina l'interior. El pes de la volta de canó obligava a utilitzar murs molt amples i massissos que es van reforçar amb contraforts on es van obrir algunes finestres.

Campanars i Romànic Italià

A més del cimbori, destaquen les dues torres campanar a la façana occidental i, algunes vegades, col·locades en els laterals, a prop del transsepte. També era habitual la prolongació del mur de la façana on es col·locaven les campanes, sobretot en les esglésies petites. A Itàlia, el romànic va adoptar un estil singular i diferent: ús de maó, aprofitament de materials antics (marbres), preferència per la decoració mural i la independència física de catedrals, baptisteris i campanars.

Els Monestirs Romànics

Els monestirs eren llocs on es desenvolupaven les ordres religioses i es preparaven tecnològicament, educativament i econòmicament, a més gaudien de recursos per fer-ho. L'ordre religiosa més reconeguda era la de Cluny. S'empraven les mateixes tècniques i elements constructius que a les esglésies i catedrals.

Organització dels Monestirs

Gaudien d'espais molt importants, ja que estaven pensats com si fos una ciutat tancada. Disposaven d'església, sala capitular, dormitori, cuina, etc. Aquestes disposicions s'estructuraven al voltant del claustre, que era un pati enjardinat que simbolitza la vida en comú, el recolliment i l'oració, on els monjos realitzen les seves oracions i meditacions personals. Exemples destacats són el Claustre de Santo Domingo de Silos i els Claustres de Santa Maria de Ripoll.