Tapís de la Creació de Girona: Anàlisi, Història i Iconografia Romànica

Fitxa Tècnica del Tapís de la Creació

• Autor: Desconegut
• Cronologia: Segona meitat del segle XI
• Tècnica: Brodat de llana sobre lli
• Mides: 3,65 x 4,67 m (fragment conservat)
• Estil: Romànic
• Tema: Religiós i profà
• Localització: Tresor de la Catedral de Girona

Context Històric i Datació

La datació d'aquesta obra sempre ha estat causa de polèmica. Al començament es pensava que era dels darrers anys del segle XII, però les últimes investigacions avancen la data un segle.

Diuen que els seus orígens són del Nord d'Itàlia, que era una zona de gran presència carolíngia i, alhora, en contacte amb l'Imperi Bizantí.

Els estudis indiquen que l'original Tapís era el doble de gran. No obstant això, encara no se'n coneix la ubicació inicial, si bé es creu que podia cobrir la paret d'un absis o un baldaquí. L'any 1538, el rei Carles I va visitar la Catedral de Girona i es va quedar molt sorprès.

Descripció Formal

El Tapís de la Creació és un fragment d'un brodat fet amb fils de llana sobre una base de lli. La composició d'aquesta obra s'estructura a partir de dos cercles concèntrics, inscrits dins d'un rectangle.

El més gran dels cercles està dividit en vuit sectors de mides irregulars, separats per línies que convergeixen en el cercle petit. Les vores laterals i superiors tanquen la composició per mitjà d'un seguit de quadrats aniuats als costats del cercle.

Tant a l'interior dels compartiments com a l'interior dels cercles es poden veure unes imatges i escriptures que ajuden a comprendre el missatge del tapís. Els personatges no són molt realistes i estan sense roba (nus). També podem veure la planesa de les figures, que està delimitada per línies gruixudes molt perfilades.

Cromàticament, hi ha un predomini de colors com el blau, groc, vermell, verd i gris.

Temàtica i Iconografia del Gènesi

La part conservada reprodueix al centre la cosmogonia del Gènesi, presidida per la imatge del Pantocràtor, que està beneint amb la mà dreta i a l'esquerra porta un llibre on posa: «Que es faci la llum i la llum es va fer».

Envoltant aquesta imatge, els diferents sectors del cercle gran segueixen la lectura iconogràfica de la següent manera:

• Escena central del semicercle superior: Creació del cel i la terra i l'esperit de Déu que flota damunt de les aigües. A l'esquerra i a la dreta d'aquesta escena podem veure les tenebres i la creació de la llum.
• Escenes restants del semicercle superior: La creació del firmament (a l'esquerra), i la separació de la terra i el mar, la creació de la vegetació, i del sol i la lluna (a la dreta).
• Escena central del semicercle inferior: Es representa la creació dels animals del mar i de la terra.
• A la dreta: La solitud de l'home que cerca entre els animals un igual seu.
• A l'esquerra: La creació d'Eva i l'arbre del bé i del mal.

Elements Complementaris

La franja blanca que envolta el perímetre reprodueix parts del Gènesi que complementen la lectura general del programa iconogràfic. Finalment, per acabar, tots aquests episodis apareixen a les cantonades del rectangle els quatre vents cardinals.

A les cantonades podem veure el riu Geon i un altre riu del paradís, i a sota els diversos mesos de l'any, el dia del sol, i un fragment del dia de la lluna. A la franja interior es poden veure diverses escenes fragmentades de la història de la invenció de la Santa Creu, atribuïda a Santa Helena.

Models i Influències Artístiques

Al Tapís de la Creació de Girona s'hi poden trobar moltes influències. Com poden ser les dels mossàrabs i visigòtiques de la Península, fet que es pot veure a les escenes del Gènesi i les representacions dels quatre vents.

La imatge del sol com a Apol·lo mostra parts de la mitologia grecoromana. Mentres que a la representació del Pantocràtor podem veure influències de l'art bizantí.

Importància i Característiques de l'Estil Romànic

El Tapís de la Creació és, juntament amb el de Bayeux (o de la reina Matilde), el tapís més important conservat de l'època romànica.

Pertany a l'estil romànic. Algunes característiques formals o conceptuals d'aquest tapís que s'alineen amb el seu estil són:

• La pintura està al servei formalment del marc arquitectònic i conceptualment al servei de l'Església.
• Funció al·legòrica i simbòlica de la imatge.
• Perspectiva teològica.
• Simetria i predomini del dibuix.
• Postura hieràtica, distant i geomètrica, tal com correspon a l'estil romànic.