Mare de Déu de Montserrat: Escultura Romànica

Mare de Déu de Montserrat

Autor, cronologia i estil

Autor: Desconegut

Cronologia: Finals del segle XII, amb modificacions dels segles XVI i XIX

Tipologia: Escultura exempta

Material: Fusta d'àlber

Mides: 95 cm d'alçada

Estil: Romànic

Tema: Religiós

Localització: Monestir benedictí de Santa Maria de Montserrat (Bages)

Context històric i llegendes

Es desconeix la identitat de l'artista que va tallar aquesta escultura. Tot i que actualment no hi ha cap dubte sobre la seva factura en l'època medieval, les llegendes diuen que va ser Nicodem, un dels deixebles de Jesús, i la pintura diuen que va ser Sant Lluc.

La llegenda diu que la imatge va ser creada quan encara vivia la Mare de Déu i que va arribar a Catalunya amb els primers cristians. També diuen que, quan va arribar la invasió musulmana, van amagar la figura, que va romandre oculta fins al segle IX, quan la va trobar un pastor. Va estar exposada en diversos monestirs fins que va ser declarada patrona de Catalunya.

Descripció formal

Podem veure Maria asseguda en un tron decorat. Té el cap cobert per una toca i una corona al damunt. La toca li cobreix tot el cabell fins a les espatlles. A la mà dreta porta un orbe.

El nen, que està assegut a la seva faldilla, és Jesús. Amb la mà dreta beneeix i a l'esquerra porta una pinya.

Aquesta figura manté una composició frontal, encara que es nota la diferència entre el nen i la mare, ja que van ser fets en èpoques diferents.

La Mare de Déu té una posició hieràtica, com era habitual en l'art romànic. Tota la figura té un domini de les línies rectes i anguloses, que li donen molta simetria. L'única part que trenca aquesta simetria és el somriure de la Mare.

El nen Jesús presenta formes arrodonides i una cara més expressiva, d'acord amb el realisme.

La pintura d'aquesta escultura és posterior, ja que abans era d'uns altres colors. En veure que la policromia queia, la van pintar de negre i daurat.

Temàtica i simbologia

La talla presenta la imatge de la Mare de Déu com a tron de la saviesa, de la qual n'és símbol el nen Jesús. El nen té una actitud de jutge, com al Judici Final, fent el senyal de la benedicció.

La pinya que té a les mans simbolitza la fecunditat i la vida perenne.

L'orbe de la Mare de Déu simbolitza l'univers com a signe del poder diví, de Déu.

Bona part d'aquesta figura va ser restaurada o decorada, com la capellina, que estava decorada amb dibuixos de la monarquia francesa, o les mans, que van ser arreglades posteriorment, ja que es van trencar.

El color negre de la pell de la Mare de Déu i del Crist s'atribueix al fum de les espelmes, l'oxidació del vernís de plom, etc.

Models i influències

Aquesta figura és pròpia de l'art bizantí. Aquest model passa d'Orient a Occident i guanya molta popularitat a l'època medieval. No se sap del cert la seva procedència, però a Catalunya no es va fer, ja que no es coneixien les tècniques. El somriure del rostre de la Mare i la tendresa amb el seu fill anticipen la tendència humanista del període gòtic.

Característiques de l'estil romànic

Pertany a l'estil romànic. Algunes característiques formals o conceptuals d'aquesta escultura exempta relacionades amb el seu estil són:

• La pintura i l'escultura estaven al servei formalment del marc arquitectònic i conceptualment al servei de l'Església.
• Funció al·legòrica i simbòlica de la imatge.
• Perspectiva teològica.
• Simetria i predomini del dibuix.
• Postura hieràtica, distant i geomètrica, tal com correspon a l'estil romànic.