El Teatre: Gèneres, Elements i Formes

El Teatre: Una Forma Literària

El teatre és una forma literària que recull fets reals o imaginaris de l'experiència humana i els representa en un espai físic concret davant d'un públic.

Elements Bàsics del Teatre

• Autor
• Actor
• Públic
• Espai
• Director
• Escenografia
• Text

Tipus de Teatre

Teatre Culte

Tragèdia

La tragèdia presenta personatges importants enfrontats a situacions greus de final catastròfic. L'heroi de la tragèdia entra en conflicte amb alguna cosa superior, com el destí, al qual es veurà sotmès irremeiablement.

Esquema: Un esdeveniment trenca l'equilibri establert i el final arriba quan aquest equilibri es restableix, tot i que el conflicte es solucioni. El to és sublim i el seu èxit rau en l'efecte, la catarsi, que es produeix en l'espectador que ha de jutjar els personatges. Llenguatge literari o culte i sovint en vers.

Drama

El drama és un gènere entre la tragèdia i la comèdia, de final tràgic –mort, suïcidi, solitud, etc.– que presenta un heroi sotmès a un conflicte d'abast i dimensió humanes. Un heroi que no pot, a causa de la seva inconsciència, preveure l'obstacle que el menarà a un final catastròfic. El desenllaç és imprevist i pot sorprendre l'espectador. Presenta diverses formes: drama líric, drama romàntic, drama litúrgic, etc. Llenguatge estàndard.

Comèdia

La comèdia segueix l'esquema d'equilibri-conflicte/obstacle-retorn a l'equilibri. El restabliment de l'ordre es fa mitjançant l'enginy o l'atzar, i té un final feliç. Els temes són quotidians i de caràcter lleu. La intenció de la comèdia és crítica, moralitzadora o satírica, i els personatges són arquetips. Llenguatge col·loquial.

Subgèneres: comèdia antiga, comèdia dell'arte, comèdia nova, alta comèdia, comèdia de costums i comèdia sentimental.

Teatre Popular

Teatre Religiós

El teatre religiós tenia com a objectiu instruir el poble per mitjà de textos eclesiàstics i rebien el nom de misteris. L'escenografia era espectacular i colpidora. Els misteris s'agrupen segons el tema i l'època de l'any en què són representats. Els cicles més importants són el cicle de Nadal, de Pasqua, el cicle marià, el cicle bíblic i el cicle hagiogràfic.

Teatre Profà

El teatre profà inclou l'entremès, el sainet i la farsa. Tots tenen comicitat i brevetat.

• Entremès: Peça teatral menor, amb llenguatge planer i sovint dialectal. Destinada a un públic pagès i menestral. Es representava en els intercalats entre les diferents parts d'una comèdia.
• Sainet: Peça teatral d'un sol acte, que retrata irònicament la societat, sobretot les classes populars, i que es representava intercalada entre els actes d'una obra més extensa.
• Farsa: Composició breu, de caràcter còmic, burlesc o satíric. El contingut és esquemàtic i aprofita situacions i personatges quotidians, que són deformats fins a la caricatura.
• Esquetx: Escena breu, de tipus còmic, incorporada a l'acció d'una altra representació més extensa formada per un conjunt d'accions, plantejada com la suma de diversos esquetxos.

Teoria Narrativa: L'Antiheroi

L'antiheroi és el protagonista d'una obra de ficció que es defineix per la manca de qualitats positives usualment associades als herois. Així, sol ser una persona mediocre, covarda o amb una vida trista. Pot tenir un gran defecte o mala sort, però sovint també compta amb moments de glòria dins la història.