Teatre d'Epidaure: Història, Arquitectura i Acústica Perfecta

Context Històric del Teatre d'Epidaure

El context històric del Teatre d’Epidaure es remunta al segle IV a.C., concretament a la fi de les Guerres del Peloponès, que van enfrontar les diferents polis gregues contra la supremacia d’Atenes. Durant aquest període, Atenes va perdre importància. Va ser llavors, cap al 338 a.C., quan les ciutats gregues encara estaven dèbils a causa de la guerra, que el rei de Macedònia, Filip, va arribar a Grècia per sotmetre les seves polis, creant així un gran imperi. Amb la mort de Filip, l’imperi es va dividir en diversos regnes.

Situem la construcció a finals del període clàssic, quan ja es començava a entrar en l’anomenat període hel·lenístic. Va ser construït per Policlet el Jove, conegut així per distingir-lo de l’il·lustre escultor i arquitecte de l’època clàssica, Policlet. A part del Teatre, Policlet el Jove és conegut principalment per les escultures que va realitzar dels guanyadors olímpics i l’escultura d’Afrodita a Amicles. Malgrat la reconeguda habilitat escultòrica, la seva fama va ser eclipsada per la de Policlet el Vell, probablement el seu pare.

Anàlisi Formal i Estructural del Teatre

Aixecat sobre un turó, el Teatre d’Epidaure té la càvea situada al vessant d’un turó, aprofitant el pendent natural de la muntanya, als afores de l’actual ciutat de Pídhavro (antiga Epidaure), a l’extrem sud-est de la península del Peloponès. Tant per la ubicació com per les característiques, la integració a l’entorn paisatgístic és excel·lent i demostra l’estreta relació que hi havia entre l’art i la natura en el món grec.

L’estructura constructiva del Teatre d’Epidaure es divideix en tres parts característiques ben diferenciades:

• L'orquestra
• La càvea
• Les construccions escèniques (prosceni i escena)

L'Orquestra: Centre de l'Acció Teatral

L'orquestra és un espai totalment circular amb el terra de sorra i un altar de pedra, ja desaparegut, al centre. El seu voltant ocupa gairebé dues terceres parts de la circumferència.

La Càvea: Acústica Perfecta i Capacitat

La càvea, de 120 m de diàmetre, puja fins a una alçada de 24 m. Un passadís perimetral anomenat diazoma separa la càvea en dues seccions. L’acústica d’aquest espai és immillorable; es veia i s’escoltava perfectament des de qualsevol part de la càvea gràcies a l’aprofitament del pendent de la muntanya.

La part inferior de la càvea està dividida en 12 sectors delimitats per 13 escales radials que permeten el desplaçament per les 34 grades. La part superior està dividida en 22 sectors de 20 grades delimitats per 24 escales. L’aforament del teatre era de 15.000 espectadors, que ocupaven dos tipus de seients:

• Els del poble, consistents en grades llises de pedra.
• Els de les personalitats polítiques, reforçats amb respatller i braços.

Als costats de la càvea hi ha murs de contenció anomenats Paradoi que s’utilitzaven perquè la sorra de la muntanya no cedís.

Construccions Escèniques: Escena i Prosceni

Pel que fa a les construccions escèniques, són de planta rectangular, disposades de manera tangent darrere l’orquestra i fetes de murs i columnes. En aquest espai hi havia:

• L'escena: un edifici de dos pisos i un balcó (avui destruït) que podia representar un palau, una cabana o una botiga, segons els decorats davanters pintats, i que també servia de magatzem i vestidor per als actors.
• El prosceni: un espai elevat situat entre l’orquestra i l’escena, que és on es desenvolupava l’acció teatral.

Gràcies al seu excel·lent estat de conservació, el Teatre d’Epidaure il·lustra perfectament l’evolució de l’arquitectura clàssica del teatre cap a les formes hel·lenístiques, que incrementen les dimensions de la càvea i eleven el prosceni, que anteriorment es trobava al nivell de l’orquestra. Aquestes modificacions van ser, sens dubte, el model que van seguir altres teatres posteriors, tant grecs (com el teatre de Segesta a Sicília) com romans (amfiteatres), tot i que aquests últims van tenir una lleugera evolució estructural en l’orquestra i l’escena.

Interpretació Cultural i Significat

El teatre va néixer com a conseqüència de les jornades festives que, a la primavera i a l’hivern, els grecs dedicaven al déu del vi, Dionís. Això explica la construcció, al mig de l’orquestra, d’un altar destinat als actes rituals en honor al déu. L’acció dels actors es desenvolupava al prosceni, davant d’una arquitectura artificial o pintada.

El Teatre d’Epidaure va ser un dels més famosos de l’època i s’hi van poder veure representades, entre d’altres obres teatrals, les millors tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil. També va ser famós per la seva proximitat al santuari d’Asclepi, déu de la medicina. Encara avui en dia es fan representacions a Epidaure.

Per aconseguir l’harmonia i la proporció, considerades les bases de la bellesa, el Teatre d’Epidaure segueix un raonament matemàtic precís. A més, representa una culminació d’aquesta mena d’edificacions; és el més bell i harmoniós dels edificis teatrals per les seves dimensions, per les perfectes proporcions i la seva magnífica acústica.