Arquitectura Bizantina: Vocabulari i Definicions
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,01 KB
Capitell bizantí
Cimaci+capitell cúbic, conté decoració vegetal
Capitell Teodosià
O de Teodosi (cimaci+capitell) evolució del corinti, treballat amb la tècnica del trepano.
Cimaci
Peça superior d’una cornisa. Peça que corona els capitells jònic i corinti i que en l’art bizantí se situa damunt el capitell, en forma de piràmide truncada invertida.
Cúpula
Element arquitectònic que s’utilitza per cobrir un espai de planta circular generalment mitjançant arcs.
Diacònicon
Cambra al costat sud (Esquerra) es guarden llibres sagrats
Dimensió atemporal
Fa referència al mosaic de Monreale, al crist que està posat al fons, de color daurat. Sense cap temps. Fons que no té ni perspectiva ni tan està situat a algun lloc.
Icona
Pintura sobre fusta amb la representació de Crist, de la Mare de Déu o d’un sant.
Pantocràtor
Representació de Crist com a senyor de l’Univers assegut en un tron dins una màndorla o de mig cos, amb la mà dreta aixecada en senyal de benedicció i un Evangeli obert a la mà esquerra, característica de l’art romànic i bizantí.
Període Iconoclasta
Sorgit arrel d’aspectes polítics i religiosos. S. VIII-IX :1. Prohibició de la reproducció d’imatges. 2. Destrucció de les imatges que s’havien representat en etapes anteriors. 3. Activitat artística reduïda a creus, símbols cristians, elements geomètrics, animalístics, vegetals...
Pilars
Element sustentant vertical de secció quadrada o poligonal, normalment exempt. Igual que la columna, pot tenir base i capitell.
Iconòstasi
Plafó decorat amb 12 icones que separa la nau del temple. Té tres portes que només els sacerdots poden travessar.
Iconografia cristiana
Totes les figures, animals, etc. Que utilitza la religió cristiana per a definir elements, persones, coses.
Intradós
Superfície còncava i interior d’una volta o d’un arc.
Matroneu o tribuna
Galeria oberta situada sobre les naus laterals d’una església cristiana, des de la qual els fidels poden seguir les cerimònies religioses.
Mitja cúpula
És un quart d’esfera o mitja cúpula.
Mosaic
Decoració figurada o geomètrica aconseguida per la juxtaposició sobre un fons de ciment d'un gran nombre de tessel·les de diverses formes i colors. Els romans el col·locaven a terra i els bizantins, més luxosos, a les parets.
Nàrtex
Galeria que envolta el l’atri o pati d’una basílica i que estava destinada als catecúmens, és a dir, a les persones que es preparaven per ser batejades.
Exedres
És un espai semicircular cobert per una semicúpula, que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici
Exonàrtex
Porxo obert al costat occidental de les basíliques cristianes.
Nau central
Part central d’una església que, situada entre columnes o murs, comprèn des de l’entrada fins al presbiteri.
Nau lateral
En una església, la nau que és paral·lela a la central
Nau
Espai interior d’un edifici delimitat per murs, pilars o columnes.
Opus tessellatum
Labor de fer les tessel·les cúbiques idèntiques, principalment amb finalitats cromàtiques, per omplir les escenes i les figures d’un mosaic
Petxina
Element arquitectònic amb forma de triangle esfèric que serveix per conjugar la base circular d'una cúpula a una planta quadrada.
Planta basilical
Tipus de planta rectangular que consta de tres o cinc naus.
Pròtesi
Part d’una columna.
Tambor
Cada peça del fust d’una columna. També és el mur poligonal o cilíndric sobre el qual s’assenta una cúpula.
Tècnica del trepano
Tècnica para esculpir por medio de profundas incisiones de poca anchura para conseguir un efecto de gran relieve y de claroscuro
Theotokos
Representació de la Mare de Déu acompanyada del Nen Jesús, pròpia de l’art bizantí.
Trompa
Volta petita semicònica disposada als angles d’una base quadrada per poder obtenir quatre punts de suport que sostinguin una cúpula, un tambor i un cimbori.
Volta de canó
Volta la coberta de la qual és generada per una mitja circumferència.
Volta d’aresta
Volta generada per la intersecció de dues voltes de canó.
Voris imperials
Tipus de relleu que s’utilitza el voris, que es marfil o dentina d’animal en la q barregen a deu i a un emperador.