Arquitectura Bizantina: Vocabulari i Definicions

Capitell bizantí

Cimaci+capitell cúbic, conté decoració vegetal

Capitell Teodosià

O de Teodosi (cimaci+capitell) evolució del corinti, treballat amb la tècnica del trepano.

Cimaci

Peça superior d’una cornisa. Peça que corona els capitells jònic i corinti i que en l’art bizantí se situa damunt el capitell, en forma de piràmide truncada invertida.

Cúpula

Element arquitectònic que s’utilitza per cobrir un espai de planta circular generalment mitjançant arcs.

Diacònicon

Cambra al costat sud (Esquerra) es guarden llibres sagrats

Dimensió atemporal

Fa referència al mosaic de Monreale, al crist que està posat al fons, de color daurat. Sense cap temps. Fons que no té ni perspectiva ni tan està situat a algun lloc.

Icona

Pintura sobre fusta amb la representació de Crist, de la Mare de Déu o d’un sant.

Pantocràtor

Representació de Crist com a senyor de l’Univers assegut en un tron dins una màndorla o de mig cos, amb la mà dreta aixecada en senyal de benedicció i un Evangeli obert a la mà esquerra, característica de l’art romànic i bizantí.

Període Iconoclasta

Sorgit arrel d’aspectes polítics i religiosos. S. VIII-IX :1. Prohibició de la reproducció d’imatges. 2. Destrucció de les imatges que s’havien representat en etapes anteriors. 3. Activitat artística reduïda a creus, símbols cristians, elements geomètrics, animalístics, vegetals...

Pilars

Element sustentant vertical de secció quadrada o poligonal, normalment exempt. Igual que la columna, pot tenir base i capitell.

Iconòstasi

Plafó decorat amb 12 icones que separa la nau del temple. Té tres portes que només els sacerdots poden travessar.

Iconografia cristiana

Totes les figures, animals, etc. Que utilitza la religió cristiana per a definir elements, persones, coses.

Intradós

Superfície còncava i interior d’una volta o d’un arc.

Matroneu o tribuna

Galeria oberta situada sobre les naus laterals d’una església cristiana, des de la qual els fidels poden seguir les cerimònies religioses.

Mitja cúpula

És un quart d’esfera o mitja cúpula.

Mosaic

Decoració figurada o geomètrica aconseguida per la juxtaposició sobre un fons de ciment d'un gran nombre de tessel·les de diverses formes i colors. Els romans el col·locaven a terra i els bizantins, més luxosos, a les parets.

Nàrtex

Galeria que envolta el l’atri o pati d’una basílica i que estava destinada als catecúmens, és a dir, a les persones que es preparaven per ser batejades.

Exedres

És un espai semicircular cobert per una semicúpula, que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici

Exonàrtex

Porxo obert al costat occidental de les basíliques cristianes.

Nau central

Part central d’una església que, situada entre columnes o murs, comprèn des de l’entrada fins al presbiteri.

Nau lateral

En una església, la nau que és paral·lela a la central

Nau

Espai interior d’un edifici delimitat per murs, pilars o columnes.

Opus tessellatum

Labor de fer les tessel·les cúbiques idèntiques, principalment amb finalitats cromàtiques, per omplir les escenes i les figures d’un mosaic

Petxina

Element arquitectònic amb forma de triangle esfèric que serveix per conjugar la base circular d'una cúpula a una planta quadrada.

Planta basilical

Tipus de planta rectangular que consta de tres o cinc naus.

Pròtesi

Part d’una columna.

Tambor

Cada peça del fust d’una columna. També és el mur poligonal o cilíndric sobre el qual s’assenta una cúpula.

Tècnica del trepano

Tècnica para esculpir por medio de profundas incisiones de poca anchura para conseguir un efecto de gran relieve y de claroscuro

Theotokos

Representació de la Mare de Déu acompanyada del Nen Jesús, pròpia de l’art bizantí.

Trompa

Volta petita semicònica disposada als angles d’una base quadrada per poder obtenir quatre punts de suport que sostinguin una cúpula, un tambor i un cimbori.

Volta de canó

Volta la coberta de la qual és generada per una mitja circumferència.

Volta d’aresta

Volta generada per la intersecció de dues voltes de canó.

Voris imperials

Tipus de relleu que s’utilitza el voris, que es marfil o dentina d’animal en la q barregen a deu i a un emperador.