Santa Maria del Mar: Descripció i significat

Descripció formal:

Aspecte robust amb predomini de línies horitzontals volumetria exterior s'estructura en tres nivells: capelles, s'obren finestrals estrets apuntats. les naus laterals, sostingudes per contraforts amples i la nau central. La façana principal, flanquejada per dues altes torres octogonals, es divideix en dos nivells (pla horizontal )

Cos inferior: Gran portalada, coronada per un gablet i una decoració escultòrica discreta (timpà i laterals)

Nivell superior: Gran rosassa de traceria flamigera del segle XV, amb dos poderosos contraforts coronats per pinacles. Interior: Volta de creueria, planta de saló de tres naus, separades per vuit esveltes columnes octogonals que divideixen l'espai longitudinal en quatre trams. El presbiteri ( semicercle format per vuit columnes) està envoltat per un deambulatori amb 9 capelles radials. En aquestes naus s'hi obren 22 capelles disposades sense continuïtat, que omplen l'espai deixat pels contraforts. Espai molt ampli, vertical i diàfan per:Absència de transsepte,Nombre reduït de columnes,ornamentació escassa i poca diferència d'alçada entre la nau central i les laterals Il·luminació natural de l'interior, gràcies a finestres dels murs i òculs situats entre la coberta de la nau central i les naus laterals.

Funció, contingut i significat:

S'inscriu en el procés d'expansió urbana i d'intensa activitat constructiva que va experimentar la ciutat de Barcelona durant el segle XIV. Al mateix lloc hi havia (Santa Maria de les Arenes), havia estat consagrat a la devoció mariana i que, amb el desenvolupament de la ciutat es va anar fent insuficient. Gràcies al creixement econòmic derivat de l'expansió catalana pel Mediterrani, se'n va poder construir un de nou al mateix emplaçament. Segons la llegenda, al lloc on s'aixecà el temple va ser enterrada, al segle IV, santa Eulàlia, patrona de Barcelona.

Descripció formal:

Es tracta d’un oli sobre fusta on en destaquem els colors verds i rosats, a part del blau i alguns tocs de vermell. Pel que fa a la llum, aquest quadre té llum pròpia, una llum irreal. L’expressivitat d’aquest quadre ve donada pel moviment frenètic, hi ha una activitat amb multitud d’accions, denoten sentiments. “El jardí de les delícies” és una representació personal del món a través d’una triple seqüència: la creació al Paradís, el jardí de les delícies, que representa el món i l’ infern

Temàtica:

La taula del paradís (l’esquerra) representa la creació d'Eva per Déu a partir d’Adam, el paisatge és idíl·lic, ple de roques, vegetació exòtica i animals reals i fantàstics (origen del pecat mentre que Adam la contempla). Al centre hi ha un estany amb la font de la vida:A la taula central, que representa ( es representa un dels set pecats capitals: la luxúria) el jardí de les delícies, és una continuació de la pintura anterior a través de l’estany amb 5 fonts que representen els 5 planetes coneguts. I finalment la taula de l’ infern representa el destí de la humanitat a causa dels seus pecats. Es descriu minuciosament el càstig de l’ infern, habitat per criatures grotesques i màquines de tortura.

La resta està formada per multitud d’animals, alguns reals altres fantàstics, i un gran nombre d’homes i dones amb postures lascives, envoltades d'objectes estranys, esferes que semblen matrius, aus tropicals, peixos, fruits exòtics, que simbolitzen la luxúria i vegetals impossibles. El conjunt manifesta una vida llibertina, on les persones s’han abandonat a l’obtenció del plaer.

El seu cos és un ou foradat, les seves cames són dos troncs d’arbre submergits en barques, el seu cap format per un gran disc i una gaita, mentre el seu rostre , girat cap a nosaltres, ens mira fixament. Per tant , el quadre es pot entendre com una advertència que l’autor realitza contra els plaers de la carn, origen de càstigs terribles i de la destrucció total del món.

Catedral de Notre-Dame

descripció formal:

- interior: creu llatina, tres naus, deambulatori doble

- absis: estructurat en set trams i s’obre a tres petites capelles

de planta semicircular

- transsepte de tres naus

- nau central: alçat en tres nivells: arcades inferiors d’arc apuntat

, el trifori i el claristori

- sostre: volta de crueria, columnes que descansen sobre

pilars que separen les arcades

- entrada: nàrtex flantejat per dues torres

- exterior: façana occidental. Trifori seguit de la rosassa.

Hi ha dues torres (dreta coronada per una agulla romànica

i l’esquerra mostra els motius del gòtic flamíger)

- ús dels arcbotants, grans finestrals, i contraforts

- ús dels vitralls (caràcter didàctic)

Descripció formal:

Escena presentada en una estructura luxosa arquitectònica on es distribueixen en tres franges verticals els tres diferents grups de figures. Utilitza la superposició de plans per provocar una gran profunditat i perspectiva. Situa a la Mare de Déu, els consellers i els dos sants (Sant Andreu a la dreta i Santa Eulàlia a l'esquerra) en primer pla, i els àngels cantors en segon pla i al fons un paisatge inexistent.

L'ús de la tècnica a l'oli, barrejada amb el tremp, permet fer un treball més meticulós, apreciable en el fons, en les lletres dels cantorals, les filigranes del tron, en els cabells de la Mare de Déu, etc.

D'altra banda s'utilitza la tècnica de les veladures, que consistia en superposició de capes de pintura que deixen transparentar-ne les més profundes i donen a l'obra una proximitat més realista, apreciable en el vel que porta el nen Jesús.

Temàtica:

Aquesta obra retrata en detall fidel els 5 integrants del consell de cent que van encarregar i pagar un altar a la casa de la ciutat (1443). Tots mostren adorant a la Mare de Déu que porta els cabells deslligats com a símbol de virginitat. El nen porta un penjoll de coral que aporta bona sort. El paviment i el medalló situat a la volta estan marcats amb l'escut de Barcelona. Per acabar, en la predel·la (bancal és la part inferior d'un retaule) hi figurava una imatge de pietat i es representaven escenes de la vida dels 2 Sants.