Anàlisi d'Obres Clau: Neoclassicisme, Romanticisme i Modernisme

La Madeleine (Església de Santa Maria Magdalena)

Fitxa Tècnica

• Nom edifici: La Madeleine
• Autor: P.A. Vignon
• Cronologia: 1806-1842 (Primera meitat s. XIX)
• Estil: Neoclassicisme
• Tipologia: Església
• Materials: Pedra
• Localització: París

Context Històric i Cultural

Ens situem a la França d’inicis del segle XIX. Després de la Revolució Francesa, la burgesia arriba al poder i ens trobem immersos en el canvi de l’Antic Règim a l’establiment dels estats liberals. L’església es va començar a construir en època de l’Imperi Napoleònic.

L’obra és d’estil neoclàssic. Aquest estil recupera els models de l’antiguitat clàssica com a rebuig dels excessos del Rococó i com a model dels nous valors cívics i democràtics de la nova societat. Posa les seves bases en la racionalitat de l’època de la Il·lustració. Ens trobem en un moment on la societat canvia; està dividida en classes socials, és individualista, té drets i deures i dret a votar.

Anàlisi Formal

Elements Sustentadors i Sustentats

• Elements sustentadors: Podi, columnes, mur i pilars.
• Elements sustentats: Entaulament, frontó, timpà i les tres cúpules interiors.

Façana

L’edifici és de forma rectangular, i exteriorment adopta forma de temple. S’aixeca sobre un podi amb una escalinata. Sobre el podi trobem columnes d’ordre corinti formades per un plint, una base amb falsos tor i escòcia, fust estriat amb cantells plans i un capitell decorat amb fulles d’acant.

Sobre les columnes hi ha un entaulament (amb arquitrau de dues bandes, fris amb decoració i una inscripció central que fa referència a Maria Magdalena i una cornisa). Sobre la cornisa hi ha una coberta a dues aigües que forma el frontó i el timpà, decorat amb escultures. Només hi ha decoració al capitell, al fris (floral i inscripció) i al timpà.

Interior

Planta rectangular amb una columnata que envolta l’edifici i 8 columnes a la façana. Per tant, és perípter i octàstil. No compleix la regla de 2x+1. La façana principal té un pòrtic d’entrada.

L’interior de l’edifici és especial perquè no s’assembla a la part exterior (recorda a un temple romà); agafa la forma d’una planta basilical. Els murs són rectangulars menys al final, que és semicircular i es crea una espècie d’absis. És una sola nau amb vuit pilars amb columnes al costat (4 envoltant cada pilar). Els pilars aguanten arcs de mig punt que al mateix temps aguanten les tres cúpules i les petxines.

Decoració

Decoració clàssica: columnes amb capitells corintis, cassetons, arcs... També hi ha pintures murals als arcs, a la part alta. Cal destacar que no hi ha obertures, només òculs, imitant els temples clàssics.

Relació amb l’Entorn

Situada a prop de la Plaça de la Concòrdia. París es reorganitza per Haussmann a mitjans del s. XIX. Ell crea grans avingudes i espais per evitar el caos de les ciutats medievals. Un dels grans eixos visuals és seguint el Louvre. En aquest eix hi ha la Plaça de la Concòrdia, i els edificis del voltant tenen estètica neoclàssica. Per tant, s’integra molt en l’entorn perquè lliga estèticament amb els altres edificis.

Anàlisi Conceptual

En els seus orígens va ser projectada com un temple laic, encarregada per Napoleó per commemorar l’exèrcit francès. Anys després es va construir l’Arc de Triomf i va passar a ser el símbol del soldat francès (mentrestant l’església encara estava en construcció). Llavors el temple, que en un origen era laic, es va convertir en una església consagrada a Maria Magdalena.

L’escena del timpà representa un moment del Judici Final (al centre hi ha Jesús amb dos àngels al costat, a una banda els salvats i a l’altra banda els pecadors). A Maria Magdalena se la representa com una pecadora que està sent salvada.

Models i Influències

Models

• Grècia i Roma; sobretot la Maison Carrée.

Influències

• Estètica neoclàssica del moment, com el Panteó de París.

Altres Obres

• Arc de Triomf de París
• Columna Vendôme

El 3 de Maig a Madrid (Francisco de Goya)

Documentació General

• Nom de l'obra: El 3 de Maig a Madrid (o Els afusellaments de la muntanya del Príncipe Pío)
• Autor: Francisco de Goya
• Cronologia: 1808 (Pintat el 1814)
• Estil: Goya (Precursor del Romanticisme)
• Tècnica pictòrica: Oli
• Suport: Tela
• Dimensions: 268 cm x 347 cm
• Localització actual: Museu del Prado, Madrid.
• Localització original: Es creu que anava a decorar l'Arc de Triomf que es va aixecar en honor a l'arribada de Ferran VII al tron, commemorant els fets.

Aproximació Temàtica

Commemora l'afusellament que va succeir el 3 de maig de 1808 per les tropes franceses a la capital. L'objectiu era deixar constància i perpetuar amb el pinzell les accions heroiques de la insurrecció espanyola contra el «tirà d'Europa», Napoleó.

Anàlisi Formal

Elements Destacats

L'element que més destaca és l'escorç violent que utilitza, un dels més evidents és el cadàver en primer pla. També capta molt bé les diferents actituds dels personatges: horror, negació, heroïsme.

Els soldats francesos són representats gairebé com a màquines de matar; no se'ls veuen els rostres, fet que els deshumanitza. Pel contrari, els altres personatges tenen una expressió pròpia.

Color i Llum

Els colors utilitzats són reduïts: ocre, negre, groc i vermell. El que més destaca és el blanc que trobem a la camisa de la figura central i que prové del focus de llum.

Les pinzellades són llargues i obertes, accentuant el dramatisme de l'escena. La llum és simbòlica i divideix l'obra en dos grups de personatges: els soldats en una línia diagonal ascendent i els condemnats.

Composició

La composició està marcada per la llum i els dos grans grups de personatges: l'escamot dels soldats arrenglerats i els que seran pròximament executats.

• La llum il·lumina bàsicament els personatges de l'esquerra de l'espectador i deixa en penombra els soldats.
• La figura dels braços oberts que centra l'atenció de l'espectador, sembla encarar els soldats i és la figura central en l'àmbit compositiu. A partir d'aquesta es distribueixen la resta de personatges.
• Goya capta l'espectador i l'involucra dins de l'acció, convertint-lo en un protagonista més. L'espectador se situa a la mateixa alçada que els personatges de l'obra, donant profunditat.
• Al fons hi trobem la representació d'elements arquitectònics, la caserna del Conde-Duque.

Dibuix i Psicologia

Característiques del dibuix de Goya: a part de la part física, podem conèixer psicològicament els personatges, fet que es comprova amb els condemnats.

Estil

L'obra pertany a l'estil de Goya, que es pot dividir en etapes:

• Primera etapa: Marcada per l'optimisme, amb varietat policromada, llums i dibuix de traç continu, i temàtiques amables.
• Segona etapa: El color ha desaparegut, predomina el negre. Obres marcades per la violència i el pessimisme (com les Pintures Negres de la Quinta del Sordo). En aquesta segona etapa pinta un món que no és visible, el món de la seva imaginació, sent el primer artista revolucionari que pintava imaginacions i sentiments, fet que el fa únic.

Antecedents i Conseqüents

Antecedents

• Gravats dels Desastres de la Guerra.
• Escenes dels màrtirs del període Barroc.
• Clarobscur de la pintura italiana i espanyola del s. XVI (Velázquez, Caravaggio).
• Patriotisme o obres neoclàssiques.

Conseqüents

• Idea de llibertat del Romanticisme.
• Afusellament de Maximilià de Manet.
• Matança de Corea i Guernica de Picasso (pel rebuig a la guerra).

El més evident és que Goya s'anticipa al segle XX, capaç d'elaborar el món real i el dels somnis.

Interpretació i Funció

Interpretació

El 1814, 6 anys després dels fets, Goya escriu al regent Lluís Cardenal de Borbó per oferir els seus serveis per mostrar amb els seus pinzells les accions més notables i heroiques de la gloriosa insurrecció contra Napoleó.

El 3 de Maig feia parella amb una altra obra anomenada La càrrega dels mamelucs (també coneguda com El 2 de Maig). Alguns historiadors diuen que anaven amb dues més (l'aixecament dels patriotes davant del Palau Reial), avui desaparegudes. Es creu que decoraven un Arc de Triomf dedicat a Ferran VII al tron.

L'acció està situada a la muntanya del Príncipe Pío a Madrid, on suposadament hi ha la caserna del Conde-Duque. En l'escena apareixen dones, eclesiàstics (un és Francisco Gallego y Dávila). Per tant, aquella nit hi va haver una forta repressió on van morir moltíssims civils.

L'home amb els braços oberts està relacionat amb Jesús. Els colors blanc i groc són els colors heràldics de l'escut del Vaticà, i la llum del focus és una metàfora a la divinitat, com la gràcia divina assisteix els afusellats.

Funció

No se sap amb certesa. Podria ser decorar l’Arc del Triomf o simplement tenir una funció commemorativa dels fets històrics de l'any 1808.

Casa Milà (La Pedrera)

Fitxa Tècnica

• Nom: Casa Milà
• Autor: Antoni Gaudí
• Cronologia: 1906-1912 (Principis s. XX)
• Estil: Modernisme
• Tipologia: Civil
• Materials: Pedra, ferro, maó i ceràmica
• Localització: Barcelona

Context Històric i Cultural

Ens situem a l’Espanya d’inicis del segle XX en plena Crisi de la Restauració Borbònica. Just després del Desastre del 98 (pèrdua de les colònies de Cuba), la societat espanyola es troba en una crisi moral i ideològica. Mentre Espanya es veu immersa en aquesta decadència, Catalunya es troba en un moment de creixement per la industrialització, fet que provoca una bonança econòmica. Es consolida el catalanisme com a opció política.

La Casa Milà pertany al Modernisme. És un dels estils més importants de la història catalana, basat en un moviment de renovació. Busca la modernitat i és un art total i original que juga amb la forma corba. Els màxims representants són Puig i Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner.

Gaudí va ser un reconegut arquitecte català modernista que va començar la seva carrera amb encàrrecs de la família Güell, amb la qual va tenir una gran relació. Un dels encàrrecs que li ocuparà gairebé tota la seva vida serà la Sagrada Família. Destaquen altres obres seves com la Casa Batlló o el Parc Güell.

Anàlisi Formal

Elements Sustentadors i Sustentats

• Elements sustentats: Façana, pisos i la coberta.
• Elements sustentadors: Esquelet de ferro que permet donar llibertat a les plantes (no hi ha murs de càrrega). La façana se subjecta a l’estructura amb tensors de ferro. Els arcs parabòlics també sustenten l’estructura, repartint el pes del terrat i la coberta.

Descripció de la Façana

L’edifici s’adapta al Pla Cerdà. És una gran estructura de pedra feta amb formes ondulades i sinuoses. L’edifici consta de set plantes:

• Planta baixa: Dóna accés a l’edifici i hi trobem botigues.
• Pis principal o planta noble: És el pis més important, destinat com a habitatge de la família Milà.
• Quatre plantes: Destinades al lloguer dels pisos.
• Àtic: Tanca l’edifici. Està fet amb trencadís.

Gaudí juga amb l’ús de la pedra, les formes ondulades que recorden al mar i amb el ferro forjat dels balcons amb motius florals. Tots els pisos són iguals a nivell de façana menys el pis principal, que té columnes que el diferencien de la resta.

A la part alta de la façana hi ha uns motius decoratius que fan al·lusió a la Mare de Déu del Roser. Això és perquè la senyora Milà (de nom Roser) va demanar-li que posés una imatge de la Mare de Déu. Just va coincidir amb la Setmana Tràgica i la família es va penedir (ja que es cremaven els símbols religiosos), de manera que Gaudí va intentar dissimular-ho dibuixant una rosa. A cada cantonada hi ha una inscripció que fa referència a l’Ave Maria.

El Terrat

Una part destacada de la decoració és el terrat. Hi trobem, fet amb una forma molt original, l’embelliment de les sortides de fum, els dipòsits d’aigua i les caixes dels ascensors. Estan fetes de pedra (decorades amb trencadís) i poden representar moltes coses: soldats medievals, muntanyes... Fa al·lusió al món simbòlic i natural de Gaudí.

Espai Interior

• Planta adaptada al Pla Cerdà.
• Hi ha tres façanes: una dóna a Passeig de Gràcia, una a Provença i l’altra fa xamfrà.
• Dos blocs d’edificis: Per això té dues entrades, una pel xamfrà i l’altra per Provença.
• A la part del darrere hi ha el pati d’illa, dissenyat pel Pla Cerdà.
• Gaudí va crear dos patis interiors que es comuniquen, a partir dels quals dóna forma als pisos. Aquests il·luminen i ventilen.
• Planta lliure: No hi ha murs de càrrega. L’espai es podia distribuir com es volgués.
• Edifici concebut amb ascensors als patis interiors, que anaven a cada replà. Les escales estaven als extrems i eren utilitzades pel servei.
• Els pisos van del carrer al pati d’illa, tot el passadís queda il·luminat pel joc de llums de Gaudí.
• Estances poligonals que dificulten el disseny del mobiliari. Per això els mobles els va fer ell mateix.
• Decoració: Elements de la natura. Segueix els colors verdosos i grogosos que recorden a un ambient boscós. És un referent constant de la natura.
• Àtic: Fet amb arcs parabòlics de totxo. Part destinada als serveis, a sota el terrat.

Relació amb l’Entorn

Ben integrat, s’adapta a la perfecció al Pla Cerdà. A més, l’originalitat es veu sense cap problema ja que els carrers de l’Eixample són més amples i permeten una millor visibilitat.

Anàlisi Conceptual

Funció

Civil, d'habitatge. Era la casa de la família Milà, que vivia al pis principal. Els altres pisos es llogaven i els Milà en treien benefici. Actualment és propietat de Caixa Catalunya, que explota turísticament l’edifici. El pis principal és una sala d’exposicions i, a excepció d’un que es pot visitar, la resta són habitatges o oficines.

Significat

L’edifici es diu així pel seu aspecte i perquè, en construir la façana, deixaven les pedres al solar del davant i l’edifici va acabar adoptant el nom de «La Pedrera». Gaudí intenta fer metàfores i referències a la natura. Joan Maragall (poeta) fins i tot la va descriure com a poesia, dient que era com una Atlàntida sorgida del mig del mar.

Models i Influències

Models

• Natura.
• Arquitectura del ferro: nous materials.

Influències

• Arquitectura expressionista.

Altres Obres

• Casa Batlló
• Sagrada Família

Palau de la Música Catalana

Fitxa Tècnica

• Nom edifici: Palau de la Música Catalana
• Autor: Lluís Domènech i Montaner
• Cronologia: 1905-1908 (Principis s. XX)
• Estil: Modernisme
• Tipologia: Civil lúdica (Sala de concerts)
• Materials: Ferro, vidre, maó i ceràmica
• Localització: Barcelona

Context Històric i Cultural

Ens situem a l’Espanya d’inicis del segle XX en plena Crisi de la Restauració Borbònica. Just després del Desastre del 98, la societat espanyola es troba en una crisi moral i ideològica. Mentre Espanya es veu immersa en aquesta decadència, Catalunya es troba en un moment de creixement per la industrialització, fet que provoca una bonança econòmica. Es consolida el catalanisme com a opció política.

El Palau de la Música pertany al Modernisme. És un dels estils més importants de la història catalana, basat en un moviment de renovació. Busca la modernitat i és un art total i original que juga amb la forma corba. Els màxims representants són Puig i Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner.

Domènech i Montaner, a part d’arquitecte, va ser polític, fundador d’un dels primers partits republicans catalans (Centre Nacionalista Republicà). Algunes de les seves obres són l’Hospital de Sant Pau, la Casa Lleó Morera i el Palau de la Música Catalana.

Anàlisi Formal

Elements Sustentadors i Sustentats

• Elements sustentadors: Esquelet de ferro.
• Elements sustentats: Pisos de l’edifici, coberta i sala de concerts.

Descripció de la Façana

Són dues façanes que fan cantonada, fetes amb maó i amb decoracions de pedra, marbre i ceràmica. Des de la cantonada sembla una proa de vaixell, ja que justament hi ha una escultura en aquesta posició. Hi ha tres pisos diferenciats exteriorment:

1. Planta baixa: Grans arcades que permeten l’accés a l’edifici.
2. Primera planta: És la més alta, agafa doble alçada. Hi trobem una balustrada amb columnes, arcs de mig punt i arcbotants. La decoració (mosaic) és floral i hi ha busts de músics. Als capitells de les columnes també hi ha motius florals. Hi ha molts colors.
3. Segona planta: Decoració de mosaic on es representa l’Orfeó Català cantant davant el públic, amb Montserrat, la senyera i la Balanguera també representats. Es treballa amb molts colors.

A la cantonada hi ha un grup escultòric fet per l'escultor modernista Miquel Blay. Mostra gent de classe popular que aguanta una figura femenina que representa la música. A la part alta, presidint el grup, hi ha la figura de Sant Jordi. El grup escultòric és una referència a una cançó popular catalana, els Cors Clavé.

Distribució Interior (Planta)

L’estructura és feta de ferro i destaca l’espai diàfan, sobretot a la sala de concerts. Tot l’interior segueix un acabat ple de decoració de ceràmica, de llums modernistes i de flors.

• Entrada.
• Escalinata principal que dóna accés als diferents pisos.
• Espai reservat a l’Orfeó Català (actualment el foyer).
• Sales annexes a la sala de concert, on assagen i esperen els músics i l’Orfeó.
• Sala Millet (Avantsala).
• Sala de concerts (Platea i Escenari).
• Orgue.

Sala de Concerts

Sala unitària (l’escenari i les butaques queden totalment integrades en l’espai). L’únic que delimita els dos espais és el conjunt escultòric.

Descripció Escultòrica

Trobem diferents conjunts escultòrics fets per Pau Gargallo (la seva obra inicial era modernista). A mà esquerra hi ha la representació en forma de bust d’Anselm Clavé enmig d’un bosc de fades. Tot queda integrat i es fa referència a la música popular catalana.

A mà dreta hi ha el bust de Beethoven. Sobre aquest hi ha la representació de la Cavalcada de les Valquíries de Wagner. Fa referència a la música universal.

Al fons de la sala de butaques hi ha a cada banda representats uns cavalls alats. A la part de l’escenari hi ha decoració on es representen 16 muses de la música, combinant mosaic de ceràmica i escultura. Cadascuna de les muses porta un instrument a la mà. Entre els dos grups escultòrics i presidint l’escenari, hi ha l’escut de Catalunya.

Sostre i Il·luminació

El sostre és pla, decorat amb ceràmica amb formes florals. Al centre hi ha una gran claraboia feta amb vidre emplomat amb forma de cúpula invertida, on juga amb les tonalitats blaves del cel i les grogues i taronges del Sol. La sala la il·luminen la claraboia i els vitralls dels dos laterals de la sala, que transmeten una llum tènue (són tintats).

El nexe d’unió de tots els elements decoratius són les flors, presents a l’exterior i a l’interior de l’edifici.

Relació amb l’Entorn

Està situat al Casc Antic de Barcelona, en un solar on hi havia hagut un antic convent. L’edifici queda dins dels carrers de Ciutat Vella i no llueix, ja que queda amagat. A més, no té un espai per contemplar-lo i, per tant, no té una bona visibilitat.

Anàlisi Conceptual

Funció i Significat

La funció principal era ser la Seu de l’Orfeó Català, construït perquè l’Orfeó tingués un lloc on assajar i fer concerts.

El Palau és com un temple de la música catalana, lligat amb la ideologia catalanista. Equipara la música catalana amb la música universal. Això es pot veure en els dos grups escultòrics: a l'esquerra es representa Anselm Clavé (música catalana) i a la dreta, Beethoven i Wagner (música universal).

Models i Influències

Models

• Estructura: Arquitectura del ferro.
• Maó vermell: Arquitectura catalana.
• Arcs i arcbotants: Món medieval.

Influències

• Generació modernista.

Altres Obres

• Editorial Montaner i Simón
• El Castell dels Tres Dragons
• Hospital de Sant Pau

Magatzems Carson (Louis Sullivan)

Fitxa Tècnica

• Nom edifici: Magatzems Carson (Carson, Pirie, Scott and Company Building)
• Autor: Louis Sullivan
• Cronologia: 1899-1904
• Estil: Escola de Chicago
• Tipologia: Civil (Comercial)
• Materials: Formigó, ferro i vidre
• Localització: Chicago

Context Històric i Cultural

Ens situem a finals del segle XIX i principis del segle XX, als Estats Units i, més concretament, a Chicago. Les ciutats americanes, després de la Revolució Industrial, experimenten un creixement urbanístic i els nous materials hi juguen un paper important.

Concretament a Chicago, el 1871 hi va haver un incendi que va destruir gran part dels edificis del centre històric, econòmic i comercial. En la seva reconstrucció s’utilitzen els nous materials i es construeix en alçada, utilitzant el ferro i l’acer per fer esquelets d’edificis.

Destaca Sullivan, un arquitecte format a Boston que es va traslladar a Chicago. Sullivan es va associar amb Adler per construir edificis. Serà un duet rellevant, ja que construeixen els primers gratacels i estableixen els principis del funcionalisme.

Anàlisi Formal

Estil (Principis de l'Escola de Chicago)

• Arquitectura pràctica i funcional.
• Aprofita els nous materials com a base de construcció.
• Apareixen els primers edificis alts perquè la base és consistent i resistent.
• Poca o mínima decoració.
• Posarà les bases de l’arquitectura racionalista del segle XX.

Part Exterior

• Elements sustentadors: Esquelet de ferro. No hi ha cap mur de càrrega.
• Elements sustentats: Pisos de l’edifici.

Descripció de la Façana

És un edifici format per 12 plantes amb 63 metres d’alçada.

1. Les dues primeres plantes: Treballades amb ferro forjat, decorades amb elements florals, sobresurten de la resta de l’edifici i tenen grans finestrals de vidre (aparadors).
2. Deu plantes superiors: S’organitzen de forma homogènia, són iguals. Creen gairebé una cel·la composta per finestres, formigó i vidre. Les finestres horitzontals destaquen, s’anomenen finestres Chicago. Com que són horitzontals, l’edifici no sembla tan alt. A la cantonada, però, les finestres són estretes i altes.

Part Interior

És una planta rectangular. No hi ha murs excepte els que separen els edificis (murs de càrrega). La resta són pilars de ferro. És un espai diàfan, sense parets mestres al mig. Així es crea un espai adaptable a la funció necessària de l’edifici.

Relació amb l’Entorn

Situat al centre històric de Chicago, a la zona comercial de la ciutat. Es dona importància a aconseguir un sòl amb cantonada perquè es podien mostrar més aparadors del que es volia vendre. Al seu voltant hi ha edificis comerciants, integrant completament l’edifici.

Anàlisi Conceptual

Funció i Significat

• Funció: Comercial, grans magatzems. Va estar en funcionament fins fa poc.
• Significat: No en té, era un edifici funcional adaptat a l’ús de les seves plantes.

Models i Influències

Models

• Arquitectura del ferro i Revolució Industrial.
• Modernisme: Decoració floral.

Influències

Arquitectura racionalista de principis del s. XX, autors com:

• Gropius (Bauhaus)
• Mies van der Rohe (Bauhaus)
• Le Corbusier

Altres Obres

• Auditori de Chicago

La Llibertat Guiant al Poble (Eugène Delacroix)

Fitxa Tècnica

• Títol: La Llibertat Guiant al Poble
• Autor: Eugène Delacroix
• Cronologia: 1830
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Dimensions: 260 cm x 325 cm
• Localització: Museu del Louvre, París.

Context Històric

És la França de la Restauració Borbònica. La burgesia francesa, que va viure la Revolució Francesa i va recolzar l’Imperi Napoleònic, no es va conformar amb el retorn a l’Absolutisme. Per això va protagonitzar diversos intents revolucionaris que van culminar el 1830 amb l’enderrocament del darrer rei Borbó, Carles X.

La nova Monarquia del rei Lluís Felip d’Orleans va implantar un règim liberal moderat que només afavoria les classes més benestants de la burgesia i que, per tant, acabaria amb la Revolució del 1848, amb la fi de la Monarquia i l’adveniment de la República.

L’art del Romanticisme exaltarà els ideals patriòtics i revolucionaris de la burgesia contra l’aristocràcia més conservadora i la Monarquia Absoluta del període de la Restauració.

Anàlisi Formal i Estilístic

Descripció

Dona alçant la bandera de França, símbol de la llibertat, envoltada de diversos homes, tant del poble com burgesos. També hi ha molts morts a terra.

Color i Pinzellades

• Predomini de color: Colors freds (gamma de grisos i ocres), per sobre dels quals destaquen els colors de la bandera francesa, que podem veure en diferents personatges. Aquests colors creen un eix central que divideix el quadre en dues meitats (simbolisme).
• Pinzellades: Solta i ondulant.

Llum

Es veu il·luminat el centre on està representada la Llibertat. La llum és violenta i irreal, teatral, com si vingués d’un focus.

Composició

La composició és piramidal, les figures s’emmarquen dins d’una piràmide. La base de la piràmide la veiem en el burgès de l’esquerra i el noi de la dreta, i el vèrtex del triangle seria la bandera. Predomina la línia vertical, però els morts del terra marquen una línia horitzontal. La composició és dinàmica i oberta.

Profunditat i Moviment

• Perspectiva aèria: Atmosfera tensa amb els fums de les descàrregues i les barricades.
• Profunditat: Ve donada pels diferents plans:
  • Primer pla: Els cossos dels difunts.
  • Segon pla: La Llibertat, el burgès, el moribund i l’estudiant.
  • Tercer pla: La població lluitant.
  • Al fons: La ciutat amb les torres de Notre Dame, la boirina i el fum.
• Moviment: Molt important, línies ondulants, dinamisme, agitació.

Anàlisi Estilística (Romanticisme)

Característiques

• Recuperació de la força del color.
• Llum vibrant.
• Composicions dinàmiques.
• Dramatisme.
• Temes revolucionaris, històrics, heroics, catastròfics o polítics.

Antecedents

• Goya.
• El color dels mestres venecians.
• Pel que fa a la composició, molta influència d’El rai de la Medusa de Géricault.

Influències Posteriors

Va inspirar artistes impressionistes com Renoir, Seurat i Van Gogh, entre altres.

Funció i Significat

Interpretació

A banda de Goya, es pot considerar la primera pintura moderna. L’obra fa referència a les jornades revolucionàries de París de 1830 (27, 28 i 29 de juliol).

La figura femenina representa la Llibertat que porta la bandera francesa i que guia el poble de París (burgesos i proletariat) cap a la victòria i la llibertat. La insurrecció té lloc a París, tal com indiquen les torres de la catedral de Notre Dame al fons. Pertany al gènere històric i al·legòric.

Funció

En un primer moment, la funció era estètica i commemorativa de les jornades revolucionàries. La funció simbòlica era propagandística de les idees revolucionàries liberals burgeses. La va encarregar el rei Lluís Felip d’Orleans per commemorar la revolució de 1830, però la va guardar perquè li semblava massa revolucionària.

Autoretrat amb Barret de Palla (1782)

Descripció Formal

• Retrat de si mateixa amb un barret de palla.
• Es presenta de cara, però de manera dinàmica, recolzant el braç esquerre sobre un suport.
• Es retrata bonica, pentinada i vestida a la moda de l'època.
• Cromatisme amb tons pastel al vestit combinats amb negre i al fons amb un cel ennuvolat.
• Focus de llum suau que il·lumina la seva persona i la fa ressaltar del fons on se situa.
• Treballa el fons com a marc de la figura.
• Gran treball en les textures de la roba, cabells, etc.

Temàtica i Significat

El barret de palla i l'aparença dolça i bonica encaixen perfectament amb l’ideal aristocràtic femení del moment: dones amb un toc de la ingenuïtat atribuïda al camp, però distingides i refinades.

Sembla que s’inspira en una obra de Rubens anomenada Retrat amb barret de palla.

Reivindicació de la seva faceta professional (la paleta). Està orgullosa de les seves qualitats i sembla que ofereixi els seus serveis com a pintora.

Les Tres Gràcies (Peter Paul Rubens, 1639)

Descripció Formal

Composició i temàtica clàssiques:

• Tres personatges femenins s’entrellacen en un cercle compacte. Unitat al grup gràcies als braços, el vel i les mirades.
• Garlanda historiades damunt de les figures i un putto amb el corn de l’abundància.
• Paisatge idíl·lic. Perspectiva aèria i llunyania (tradició holandesa).
• Evident recerca de la bellesa, seguint el cànon estètic de l’època.
• Dinamisme: predomini de la línia corba (dansa).
• Focus de llum tènue que ressalta la blancor dels cossos.
• Colors pàl·lids i variats. Predomini d’ocres i verds.

Temàtica i Història

Mitologia grecoromana: personificació de la bellesa. Hesíode explica que Aglae, Eufrosine i Talia eren filles de Zeus i la nimfa Eurínome. Presidien festes i dansaven. Sovint acompanyen Afrodita iconogràficament.

Alguns crítics d’art han volgut reconèixer el retrat de les seves esposes en les dues gràcies a les quals veiem la cara.

Obra adquirida per Felip IV. El seu fill Carles III la va guardar juntament amb altres a l’Academia de Bellas Artes de Madrid per considerar-la massa sensual. Actualment s’exhibeix al Museu del Prado.

Altres Obres de Rubens

• El jardí de l’amor (1630-35)
• Retrat d’Enric IV contemplant el retrat de Maria de Mèdicis (1622-25)

La Lliçó d’Anatomia del Dr. Tulp (Rembrandt, 1632)

Descripció Formal

• Recerca de naturalitat.
• Composició en forma de triangle i individualització dels retrats.
• Joc de mirades. Dinamisme i recerca d’interès de l’espectador.
• Llum: Clarobscur que es produeix gràcies a un focus artificial que entra per l’esquerra.
• Color contrastat: Blanc i negre.
• Capta molt bé les textures.

Temàtica i Context

És un dels primers encàrrecs a Amsterdam i li dóna fama. Obra basada en un fet real malgrat ser un retrat col·lectiu.

• Sabem el nom dels retratats: un d’ells subjecta una llista amb els noms.
• Llibre als peus: Probablement el manual d’anatomia d’Andreas Vesal.

Altres Obres de Rembrandt

• Autoretrat
• La ronda de nit (1638)