Catedral de Chartres: Història, Estil i Anàlisi

CATEDRAL DE CHARTRES

- Mestre de Chartres- 1191-1220- Catedral- Pedra- Sincretisme d’estils: temple transició al gòtic, portalada romànica- Arquitravat i voltat- Chartres (França)

Context històric

L’incendi de 1194, va devastar gran part de la ciutat de Chartres, inclosa la catedral, tan sols va quedar la façana occidental. La reconstrucció es va iniciar immediatament: la diòcesi de Chartres era la més gran i rica de França, se li va encomanar al conegut com mestre de Chartres. Es va construir a on abans estava una església romànica que també es va cremar. Aquesta rapidesa va ser gràcies a les donacions dels fidels que desitjaven aquesta nova catedral i per que era una església de pelegrinatge (camí de Santiago) Per aquest motiu la cripta, la portalada reial i les escultures són bàsicament romànica la resta és gòtica.

Característiques de l’estil Gòtic

Gòtic és un moviment artístic, dels segles XIII, XIV i XV, que va sorgir a França. L´estil de la catedral és gòtic septentrional o francès que es caracteritza per: - la gran diferència d´alçada entre la nau central i les laterals- la verticalitat dels edificis - els magnífics vitralls dels grans finestrals situats als murs perimetrals.

Anàlisi formal

A l´interior del temple es té una sensació de verticalitat. La planta de creu llatina i està dividida en tres naus seccionades transversalment en sis trams. La nau central fa el doble que les laterals. El transsepte és també de tres naus, El deambulatori és el típic de les esglésies de pelegrinatge la capçalera amb tres capelles semicirculars. L´alçada interior de l´edifici es divideix en:- arcades al nivell inferior,- trifori al intermedi i- una filera de finestres altes al nivell superior.

L´espai exterior té una triple portalada situada a la part occidental, i dues torres que fan de campanars. Una del s XIII i l’altre del gòtic florit XVI
La façana principal es pot dividir en tres nivells: (H) - al nivell inferior es troba la portalada Reial (de triple arcada i d´estil romànic) - al nivell intermedi un trifori de grans dimensions- i a la part més elevada una rosassa i damunt la galeria reial. Sistema constructiu: El sistema constructiu és arquitravat i voltat. Brancals: amb reis i antic testament Fris vida Verge Fris vida Jesus Timpà: Crist en Magestat en mandorla i tetramorf Llindà: 12 apòstols Arquivoltes: àngels i ancians Apocalipsis .Els brancals de la Porta Reial (1145-1155) estan decorats amb reis i personatges de l’Antic Testament que simbolitzen la relació de parentiu entre la reialesa i la divinitat. Són estàtues-columnes, de gran interès per la seva originalitat. Els frisos de l’esquerra narren escenes de la vida de la Verge, mentre els frisos de la dre3ta narren escenes de la vida de Crist. El timpà mostra una escena del Judici Final amb Crist en Majestat dins una màndorla envoltat pel tetramorf (4 evangelistes). Crist alça una mà i sosté el llibre de la Vida amb l’altre (símbol de la doble natura: humà i diví. Al llindà els dotze apòstols emmarcats per arquitectures A les arquivoltes: àngels i als Vint-i-quatre Ancians de l’Apocalipsi. A la portada de la dreta trobem la Verge en Majestat i a la portada de l’esquerra es troba l’Ascensió de Crist. La catedral de Chartres és un dels millor exponents del gòtic francès i també la millor
conservada:
Es caracteritza per:- la diferent alçada entre la nau central i les naus laterals,- la gran elevació de la coberta- i la ubicació dels contraforts i arcbotants- grans finestres amb vitralls esplèndids- destacar la triple portalada romànica ornamentada- la seva alçada és arriscada (37’50m)- la bona il·luminació per a l’època

Nau central: volta de creuria quatripartita, el nervis adosats als pilars distribueixen el pes. Coberta sustentada per pilars compostos i arcs de volta: formers.Elements decoratius interior: Destaquen els vitralls que ocupen un total de 178 finestrals i la gran rosassa. Laberint :El laberint del segle XIII que simbolitza el camí de l’home per trobar a Déu té forma circular

Anàlisi conceptual
Funció: Edifici de culte i església de pelegrinatge està situada en una de les rutes del camí de Santiago i és un dels principals punts d´aturada i acollida de pelegrins. Significat: Elements simbòlics en la distribució de l’espai: La diòcesi de Chartres era un centre de culte a la Mare de Déu, contenia la relíquia de la suposada túnica de la Mare de Déu, és per això que trobem escultures de temes marians (l´Anunciació, la
Visitació). Models i influències: Influències d’altres obres: La catedral de Chartres té la planta típica de les esglésies de pelegrinatge (naus laterals, deambulatori), que ja trobàvem en les esglésies romàniques, però a diferència d´aquestes ressalta el caràcter celeste de la construcció (verticalitat i lluminositat). La façana en forma de H, les portalades molt decorades, la rosassa, pren com a modelNotre Dame de París.