Taxonomia del Lèxic Català i Processos de Formació de Mots

1. Taxonomia del Lèxic Català: Origen i Evolució

1.1. Substrat Lingüístic

El substrat fa referència a la influència de les llengües parlades en el territori abans de l'arribada del llatí.

1.2. Mots Populars o Patrimonials

Són la majoria de mots de la llengua, procedents del llatí vulgar (la llengua que parlaven els romans que es van establir en terres catalanes durant la romanització).

Tipus de Mots Patrimonials

• Antropònims llatins: Noms propis de persona, introduïts pel cristianisme (ex. Iohannes > Joan).
• Topònims: Noms propis de lloc (ex. Calidae > Caldes).
• Hagiotopònims: Noms propis de lloc amb el “sant/a” al davant (ex. Sant Just Desvern, Santa Coloma).

1.3. Aportacions de Superstrat i Adstrat

• Superstrat: Influències de llengües que van desaparèixer o van ser substituïdes (germanismes i arabismes).
• Adstrat: Influències de llengües veïnes amb les quals hi ha contacte constant (castellanismes).

1.4. Cultismes, Semicultismes i Doblets

• Cultismes: Mots que procedeixen del llatí culte o clàssic (molts d’origen grec) i que s’han incorporat al català sense haver sofert l’evolució dels mots populars. Segueixen les lleis pròpies de la composició o derivació a l’hora de crear mots nous.
• Semicultismes: Mots procedents del llatí clàssic que es van incorporar tardanament. Tot i que han experimentat una transformació popular, el fet de pertànyer a un àmbit culte ha frenat aquesta evolució (ex. spatula > espatlla; miraculu > mirall).
• Doblets: Mots que tenen una mateixa arrel en llatí però que han seguit dues vies evolutives diferents: un ha experimentat els canvis propis dels mots populars i l’altre s’ha incorporat directament del llatí com a cultisme.

1.5. Les Expressions Llatines

Són mots, locucions o aforismes (proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la) que formen part del patrimoni cultural de les llengües romàniques i que perviuen en l’actualitat en l’àmbit jurídic, eclesiàstic i filosòfic, i en el llenguatge culte en general.

1.6. Arcaismes

Paraules o expressions que ja no s’usen habitualment perquè han caigut en desús.

2. Formació de Mots

2.1. Procediments Semàntics

• Polisèmia: Atribució de noves accepcions als mots ja existents en la llengua.
• Habilitació o derivació impròpia: Canvi semàntic que es produeix en una paraula quan canvia de categoria gramatical. Ex. Et convido a dinar (verb). / El dinar (nom) el pago jo.

2.2. Procediments Formals

(Nota: L'apartat original 2.2 ha estat omès en el document font.)

• Derivació: Mots formats a partir d’afixos (prefixos, infixos i sufixos) provinents de les llengües clàssiques. Els radicals grecollatins sovint han esdevingut prefixos i sufixos cultes. Casos: prefixació i prefixació amb prefixos cultes, sufixació i sufixació valorativa, parasíntesi.
• Conversió.
• Composició: Unió de dos o més lexemes que ja existien prèviament a la llengua com a mots independents. Tipus:
  • Els que formen un sol mot: ex. camallarg.
  • Els que conserven la grafia separada mitjançant un guionet: ex. pit-roig.
  • Els que formen un sintagma: ex. cotó fluix, blat de moro.

  Cas particular: Compostos amb formants cultes.

• Onomatopeia i reduplicació.
• Lexicalització: Relació de paraules amb significats independents, de manera que constitueixen una combinació fixa que denota un significat nou i pertany a una categoria gramatical determinada. Tipus:
  • Locucions: Tenen un significat gramatical equivalent a un adjectiu, una conjunció, una preposició o un adverbi.
  • Frases fetes: Equivalen gramaticalment a un verb.
  • Modismes lexicalitzats: Són comparacions invariables, incorporades al lèxic de la llengua, que equivalen a un adjectiu: ex. fort com un roure.
• Processos d’Abreujament: Representació de manera reduïda d’un mot o d’un grup de mots. Tipus:
  • Truncació.
  • Abreviatura: Representació reduïda d’un mot o d’un sintagma per algunes de les lletres que el formen. S’escriuen amb un punt final i, a vegades, amb una barra inclinada.
  • Sigla: Tipus d’abreviatura formada per les lletres inicials d’un grup de paraules que constitueixen una denominació. S’escriuen sense punt final i sense espais entre lletres.
  • Acrònim: És un tipus d’abreviatura que, com la sigla, està formada per les lletres inicials d’un grup de paraules, però l’acrònim inclou també altres lletres o mots amb significat gramatical (determinants, nexes) que formen part de la denominació completa, de manera que es pot pronunciar com una paraula.
• Manlleus: Mots d’altres llengües que el català ha incorporat, perquè hi ha tingut contacte.
• Neologismes: Paraules de nova creació que s’incorporen al lèxic d’una llengua per tal de designar conceptes nous. Condicions perquè un neologisme sigui acceptat: Ha de ser necessari. Ha de ser monoreferencial. Ha de ser estable.
• Barbarismes: Paraules d’una altra llengua que s’usen en lloc de les de la llengua pròpia, tot i que aquesta ja disposa d’un mot per expressar aquell mateix concepte.
• Calcs Semàntics: Paraules o locucions que imiten la forma lèxica o el significat d’una altra llengua tot conservant la forma fonètica de la llengua pròpia.
• Vulgarismes: Paraules o expressions d’un registre lingüístic baix, que el parlant percep com a usuals, però que no són correctes normativament parlant.

3. Annex I: Exemples de Sigles i Acrònims

AATM

Agència d’Avaluació de Tecnologies i Recerques Mèdiques.

CIRIT

Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica.

CSIC

Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

DURSI

Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

IRTA

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

PACMA

Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal.

SONIMAG

So i Imatge (Sonido e Imagen).

ICCA

Institut Català d’Acolliment i Adopció.

BANESTO

Banco Español de Crédito.

FIAT

Fàbrica Italiana d’Automòbils i Turismes.

RENFE

Red Nacional de Ferrocarriles Españoles.

OPEP

Organització de Països Exportadors de Petroli.

WWW

World Wide Web.

DARP

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

INSERSO

Institut Nacional de Serveis Socials.

INCASOL

Institut Català del Sòl.

FTP

Fundació Territori i Paisatge.

GENCAT

Generalitat de Catalunya.

LOGSE

Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu.

ADENA

Associació per la Defensa de la Natura.

AVIACO

Aviació i Comerç.

TUJUCA

Turisme Juvenil de Catalunya.

TMB

Transport Metropolità de Barcelona.

4. Annex II: Famílies Lingüístiques d’Europa

• Família Indoeuropea: Hi pertanyen la majoria de les llengües del continent.
• Família de les Llengües Uralianes: Té dos grups:
  • El samoied (que abraça llengües de la tundra siberiana – ja fora d’Europa – i de la costa àrtica de la Rússia europea).
  • El finoúgric (a què pertanyen llengües com el finès o suomi, l’hongarès o magiar, l’estonià, el lapó...).
• Família de les Llengües Caucàsiques: (El georgià, el txetxè...).
• Euskera o Basc: De parentiu desconegut (diverses teories l’emparenten amb l’iber, el georgià, el berber o amazigh...).