Literatura Medieval Catalana: Cròniques, Ramon Llull i Francesc Eiximenis

Les Grans Cròniques Catalanes: Testimonis de la Corona d'Aragó

L’expansió de la Corona d’Aragó va anar acompanyada d’una sèrie de textos que la narraven per a la posterioritat. Són les quatre grans cròniques, unes obres que exalten la figura dels reis d’Aragó. Aquestes són:

• Jaume I (Llibre dels Fets)
• Bernat Desclot (Crònica de Bernat Desclot)
• Ramon Muntaner (Crònica de Ramon Muntaner)
• Pere el Cerimoniós (Crònica de Pere el Cerimoniós)

Entre Història, Literatura i Política: La Naturalesa de les Cròniques

Les cròniques són obres d’història, en la mesura que donen compte d’uns fets que van ocórrer. Però també són obres pròximes a la literatura, ja que s’hi usa un llenguatge elaborat que pretén cridar l’atenció del lector. Però sobretot, les cròniques són obres polítiques, destinades a transmetre una imatge heroica dels reis d’Aragó i a contribuir a crear una consciència lingüística i nacional. En tots els casos es presenta el providencialisme, que tot passava amb l’ajuda de Déu.

Les Cròniques Reials: Autobiografies i Encàrrecs

El Llibre dels Fets de Jaume I: L'Autobiografia Reial

El Llibre dels Fets de Jaume I és la primera de les quatre grans cròniques. No la va escriure directament el rei, sinó que la va dictar a uns escrivans que li donaren la forma definitiva. Aquesta obra proporciona una imatge del rei construïda per ell mateix com a model de comportament polític, sobretot a partir de les seves actuacions durant la conquesta de València i Mallorca.

La Crònica de Pere el Cerimoniós: L'Encàrrec de la Cancelleria

La crònica de Pere el Cerimoniós és la més moderna de les quatre. No la va escriure directament el rei, però se n'encarregaren diferents funcionaris de la Cancelleria Reial.

L'Obra dels Cronistes: Veus Narratives de la Corona

Ramon Muntaner: Soldat, Funcionari i Narrador Apasionat

La crònica de Ramon Muntaner narra un llarg període de la història de la Corona d’Aragó a partir del seu coneixement directe dels monarques i dels fets que relata, ja que va ser soldat i funcionari de la Corona. Destaca per la seva qualitat literària, com també per l’apassionament amb què explica i interpreta els fets.

Bernat Desclot: El Misteriós Cronista de Pere el Gran

La crònica de Bernat Desclot és la més antiga al costat de la de Jaume I i no se sap qui en va ser l'autor. Està dedicada a glossar dues figures principals: el rei Pere el Gran i l’almirall Roger de Llúria.

Ramon Llull: Filòsof, Místic i Pioner de la Prosa Catalana

Va néixer a Mallorca i va escriure una gran quantitat d’obres. L’obra de Ramon Llull oscil·la entre la filosofia i la literatura. Manipulava el llenguatge per aconseguir la millor manera de transmetre el seu missatge religiós. Ramon Llull va escriure obres tant en vers com en prosa.

La Prosa Narrativa de Ramon Llull: Exemples de Vida Espiritual

El Llibre d’Evast e Blanquerna: Un Model de Vida Consagrada

El Llibre d’Evast e Blanquerna està protagonitzat per un ermità, exemple d’una vida consagrada a la religió. En aquesta obra hi ha el famós Llibre d’amic e amat, un recull de 366 versicles que presenten una mena de diàleg entre l’home i Déu.

El Llibre de Meravelles (Fèlix): El Camí cap a la Perfecció

El Llibre de Meravelles està protagonitzat per Fèlix, que fa un camí cap a la perfecció espiritual. L’obra inclou el Llibre de les Bèsties, que són faules protagonitzades per animals. Els animals són una representació simbòlica dels defectes i les virtuts de les persones.

Francesc Eiximenis: El Frare Franciscà i Intel·lectual Valencià

Va néixer a Girona al voltant de 1327. Era un frare franciscà i va estudiar en diversos països com París o Oxford. Va viure a València, on va ser conseller del govern de la ciutat. Va morir l’any 1409 a Perpinyà.

Obres Destacades de Francesc Eiximenis: Una Enciclopèdia Cristiana

Va escriure moltes obres, com ara el Llibre dels Àngels i la Vita Christi. En llatí, destaca Ars praedicandi populo. L’obra més important és Lo Crestià, que era una enciclopèdia sobre la religió cristiana. Té un estil caracteritzat per:

• Una certa senzillesa
• La voluntat de ser sistemàtic
• L’ús de recursos propis de la predicació, com ara les narracions curtes o els proverbis