Característiques de la Poesia Catalana Actual (Anys 80-XXI)

Descripció de la Poesia Catalana Actual: Dels Anys 80 al Nou Segle

Contextualització: La superació del realisme (Anys 70)

El començament de la dècada dels 70 recupera l'obra de Foix. Es van publicar dos llibres cabdals que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'experimentalisme: Els miralls de Pere Gimferrer i Poesia rasa de Joan Brossa (o Joan, segons el text original). L'any 1973, la poesia valenciana s'integrava en la poesia catalana, superant el realisme precedent.

Característiques bàsiques de la poesia actual

Aquesta etapa es defineix per:

• Nous paràmetres del codi textual.
• Una pràctica rebel.
• Nous valors de la paraula poètica.
• La poesia com a eina d'investigació.
• Nous arguments.

La Poesia Catalana de la Dècada dels 80

Durant els anys 80, la poesia continua, si fa no fa, els mateixos paràmetres. Els autors elaboren una visió de la realitat des del jo i s'accepta el mestratge de tots els grans poetes del segle XX.

Aquesta dècada va estar marcada per la pèrdua progressiva dels grans mestres de la postguerra, com Espriu, Foix, Pere Gimferrer o Vinyoli.

Maduresa artística i obres destacades (Anys 80)

Al llarg de la dècada dels 80 van aconseguir la maduresa artística poetes com Feliu, Joan, Narcís, Francesc i Pere. Algunes obres destacades són:

• Pere Gimferrer: El 1981 va reunir El mirall i ha publicat llibres com El vendaval i La llum.
• Feliu Formosa: L'any 2004, Darrere el vidre.
• Francesc Parcerisas: L'edat d'or.
• Narcís Comadira: Envers les formes clàssiques, la contemplació, la reflexió i la ironia.

La poesia d'Enric adquireix una actualitat creixent. L'inici dels anys 80 significa la instal·lació de les bases de la normalització cultural. Pel que fa a la llengua, es dona en un context legal que en garanteix la igualtat administrativa i l'obligatorietat de l'ensenyament. El panorama de la poesia catalana en aquesta etapa és complex, ja que ha heretat la pèrdua del paper hegemònic de la poesia com a gènere literari, reduït a un àmbit minoritari i especialitzat. La poesia recent, però, esdevé una suma d'individualitats eclèctiques en la marginació del gènere.

Tendències de la Poesia dels Anys 90 i el Nou Segle

Els anys 90 abandonen la idea d'actuar com a memòria col·lectiva. Els autors tendeixen a l'autobiografia i a la intimitat, i sovint manifesten un acusat escepticisme.

L'última poesia del segle XX cerca, en general, una certa claredat expressiva, se centra en l'espai quotidià urbà immediat i presenta la intimitat i els interessos del mercat.

Anàlisi Crítica i Reptes de Difusió

El crític David Castillo és capaç d'assenyalar certs trets regulars en el conjunt de la producció. Altres autors, com Carbó, afegeixen les característiques del perfeccionisme, un llenguatge àgil i expressiu, quotidià i de vegades experimental. Es tracta d'autors de poètica diversa, però units per una consciència.

Castillo hi veu una sèrie de circumstàncies que entrebanquen la difusió normal d'aquests textos:

1. L'escassa presència física de la poesia en el mercat del llibre.
2. El lloc insuficient de poesia i poetes als mitjans de comunicació.
3. Fragmentació territorial per causa de la política.
4. El pes excessiu de Barcelona com a capital.