Gramàtica Catalana: Diftongs, Dièresi i Fonètica

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,88 KB

Normativa Fonètica i Morfològica Catalana

Diftongs

Diftongs creixents

Són els formats per i o u + vocal (excepte quan la i/u inicial de mot o precedida de vocal forma un hiat). Inclouen: ua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo.

  • Regla d'accentuació (Exemples no catalans, mantenint el text original): Mots aguts NO porten accent (ex: "escriu"). Mots plans porten accent (ex: "anàveu").

Diftongs decreixents

Són els formats per vocal + i o u. Inclouen: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu.

  • Regla d'accentuació (Exemple no català, mantenint el text original): Mots plans NO porten accent (ex: "aigua").

Dièresi

La dièresi marca la separació de dues vocals que normalment formarien un diftong. S'aplica en els casos següents:

  • En la 3a persona del plural del present de subjuntiu dels verbs acabats en -ear, -iar, -oar, -uar.
  • En la desinència -ia, -ies, -ien quan porta accent (1a i 2a persona del plural del pretèrit imperfecte d'indicatiu).
  • En els participis dels verbs acabats en -ir.

L'Apòstrof

L'apòstrof s'utilitza davant de paraules que comencen per vocal o h:

  • NO s'apostrofa davant un nom femení o un verb començat per i, u, hi, hu àtona.
  • DE s'apostrofa davant un mot començat en vocal o h.
  • EM, ET, ES, EL, LA i EN s'apostrofen davant verb començat en vocal o h.

Contextos i Sociolingüística

Context discursiu

És tot allò que s'ha dit abans o després d'una paraula o d'un enunciat.

Context situacional

Es refereix a les circumstàncies espacials i temporals en què es fa l'acte comunicatiu.

Característiques del missatge literari

És el resultat d'un acte que té la finalitat d'anar més enllà de la simple transmissió d'informació. Pretén aconseguir bellesa, donar una determinada visió del món, construir mons propis, expressar sentiments, etc.

  • Té una intencionalitat estètica.
  • Pretén durar en el temps.
  • És subjectiu.
  • Ús de la llengua especial i propi, definit com a connotatiu, plurisignificatiu i expressiu.

Sociolingüística

És la disciplina que estudia les interaccions que es produeixen entre la llengua i el medi social.

Substitució lingüística

És el procés pel qual una llengua dominant ocupa el lloc de la llengua dominada.

Família lingüística

És un grup de llengües que tenen un origen comú, provenen d'una llengua anterior o llengua "mare".

Funcions del Llenguatge

  • Expressiva (emotiva): p.ex. "M'encanta la sopa".
  • Conativa (persuasiva): p.ex. "Inverteix els teus estalvis!".
  • Referencial (informativa): p.ex. "L'atmosfera conté oxigen".
  • Fàtica (contacte): p.ex. "Hola! Hola? No tinc cobertura en aquest tram de carretera".
  • Metalingüística (explicativa): p.ex. "La paraula *jove* pot ser un adjectiu i també un substantiu".
  • Poètica (estètica): p.ex. un poema.

Morfologia Verbal

Els verbs de la 1a i la 3a persona del singular no tenen morfemes/lexemes (en algun context no especificat): tu corre-s, nos corre-m, vos corre-u, ells corre-n.

Gèneres Lírics

Lírica Culta

Caracteritzat per versos d'art major.

Subgèneres
  • Himne: Composició en la qual s'expressen sentiments col·lectius o se n'escriu per celebrar un esdeveniment important.
  • Oda: Poema que acostuma a tractar temes de caràcter religiós, filosòfic o heroic.
  • Elegia: Es compon a partir de la mort d'algú o d'una pèrdua molt sentida.
  • Cançó: És una composició que pot ser cantada.
  • Sàtira: Crítica i ridiculització dels defectes, els vicis i les conductes de persones i col·lectius.

Lírica popular

Caracteritzada per vers heptasíl·lab i rima assonant.

Subgèneres
  • Cançó: Rima assonant i vers octosíl·lab.
  • Goig: Composicions religioses.
  • Nadala: Composició poètica cantada per les festes de Nadal, amb contingut relacionat amb el naixement de Jesús.
  • Corranda: Cançons populars curtes, que s'anaven improvisant a mesura que es cantaven.