El Surrealisme i les avantguardes en la literatura catalana: resum

El Surrealisme

El Surrealisme es va donar a conèixer a França el 1924 amb la publicació d’un manifest del poeta André Breton. Influït per la psicoanàlisi de Sigmund Freud, el Surrealisme intentava captar el món dels somnis i del subconscient, ja que el considerava més autèntic que el món de la realitat exterior. Els surrealistes practicaven el mètode de l’escriptura automàtica, amb la intenció que el subconscient es pogués manifestar directament, sense el control de la raó ni de les idees i els valors tradicionals. Com a conseqüència d’aquesta actitud, les obres surrealistes presenten imatges il·lògiques, descriuen objectes amb transformacions estranyes i introdueixen la narració de somnis i al·lucinacions. Al moviment surrealista aviat s’hi van adherir els pintors Joan Miró i Salvador Dalí. La influència del surrealisme també va proporcionar al poeta J. V. Foix una tècnica expressiva que el va portar a la creació del seu extraordinari món poètic, un món que sembla sorgit del somni.

Les avantguardes en la literatura catalana

A Catalunya, les primeres manifestacions avantguardistes es van produir durant la Primera Guerra Mundial; però no hi hagué uns moviments d’avantguarda tan organitzats i sòlids com a França i Itàlia. La majoria de poetes es mantingueren fidels al Noucentisme, ja que eren partidaris de l’ordre i la tradició per acabar d’assentar la llengua catalana i la cultura pròpia, com s’havia fet abans en altres països europeus. Els escriptors catalans que s’adheriren a l’aventura de les avantguardes ho van fer de manera individual i moderada. En la primera etapa (1916-1924), l’activitat avantguardista catalana va seguir les propostes del Cubisme i el Futurisme. Josep Maria Junoy va introduir aquests moviments al país i Joan Salvat-Papasseit en va ser l’escriptor més destacat. En la segona etapa (1925-1938), la influència del Surrealisme es deixà sentir amb força sobre un grup d’artistes aplegats entorn de la revista L’amic de les Arts. Aquest grup estava format, entre d’altres, pel poeta J. V. Foix i el pintor Salvador Dalí, que va escriure uns quants textos en català seguint la pràctica surrealista de l’escriptura automàtica.

Joan Salval-Papasseit

Al 1894 neix a Barcelona. Quan fa els set anys mor el seu pare. Cap al 1907 fa d’aprenent d’adroguer, d’escultor, de vigilant nocturn al moll i altres feines. Al 1914 ingressa a la ”Juventud Socialista” però aviat se’n desenganya. Al 1918 es casa amb Carme Eleuterio i amb ella se’n va a Sitges un temps. Al 1919 neix la seva primera filla Salomé i pateix la seva primera crisi pulmonar. Al 1921 s’estan a Cercedilla per curar-se de la tuberculosi. Al 1922 neix la seva segona filla anomenada Núria. Al cap de dos anys mor la seva filla Núria. Ell també mor a Barcelona. En tot aquest temps va fer moltes obres poètiques com: Humo de fábrica (recull d’articles), Arc Voltaïc (revista). Al 1919, Poemes en ondes hertzianes, al 1921 L’irradiador del port i les gavines, al 1922 va fer Les conspiracions i La gesta dels estels, al 1923 va fer El poema de La rosa als llavis, al 1925 va fer Óssa menor (llibre pòstum) i molts més. També li van fer retrats i homenatges.

SOCIOLINGÜISTICA

Política lingüística: és el conjunt d’actuacions fetes des del poder (polític, cultural, social, econòmic, etc.) per determinar l’ús que ha de tenir una llengua (o més d’una) en una comunitat o organització determinada. Minorització: Procés on un lloc perd la seva llengua per motius diversos i que pot haver substitució lingüística o normalització lingüística. Substitució: Procés sociocultural per mitjà del qual una llengua o varietat lingüística dominant s’imposa totalment. Normalització: Procés sòciocultural a través del qual una llengua no cultivada s’adapta a una regulació ortogràfica, lexical i gramatical i accedeix a àmbits d’ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua. Caligrama Salvat: Es del cubisme. Tema: Amor. Història d’amor entre una noia francesa i un mariner català, veiem els obstacles que no els deixen estar junts. Elements avantguardistes: suprimint signes de puntuació, tècniques del cubisme i futurisme, cal·ligrama, majúscules i minúscules, ús de colors, versos lliures. Figures retòriques: al·literació, anàfora, epítet. Poema Foix: Del surrealisme. Tema: Il·lusions del poeta reflexades als somnis, elements de la natura, subconscient i els somnis, importància dels somnis. Elements avantguardistes: caricatura d’ell mateix, imatges il·lògiques, deixa córrer la imaginació, interès pel món dels somnis i el subconscient. Elements tradicionals: 10 síl·labes, consonant (rima), 3 estrofes, figures retòriques: enumeració, paradoxa, metàfora. Poema Salvat: Poema tradicional amb un element avantguardista (cubisme i futurisme). Tema: Història d’amor en un capvespre. Elements avantguardistes: versos desiguals, ordre i tradició, to simple i tradicional, versos escalonats. Elements tradicionals: figures retòriques, mètrica i rima, ordre i tradició. Manifest Marinetti: Futurisme. Tema: Manifest (era una visió de les coses que volien per l'avantguardisme). Elements avantguardistes: audàcia i rebel·lia, rebutjar el passat, exaltar el futur, rebel·lia, valor audàcia, força. Elements tradicionals: no hi ha. Caligrama Junoy: Cubisme. Tema: Vida d’un pilot francès, vist com un heroi durant la 1ra guerra mundial. Elements avantguardistes: 2 idiomes, dibuix cal·ligrama, mida de lletra.