Figures retoriques de tirant lo blanc

El segle d’or:

En El Segle XV sorgeixen grans escriptors, per això és considerat el segle d’or.En aquest període la ciutat important és València perquè es trasllada la cort, i molts autors surten d’allà, els Quals seran autors importants i de qualitat. Marcaran un abans i un desprès en La literatura catalana.

1. POESIA: 1.1 Des dels trobadors (S.XIII) a Ausiàs March (S.XV):

La poesia trobadoresca va ser la base de la poesia culta catalana fins al Segle XV.
-Ausiàs March trenca amb els Estereotips dels trobadors gradualment.
-Comencen A utilitzar el català i temes nous, tot i que també s’utilitzen algunes Característiques dels trobadors. Hi ha tres Segles on la poesia passa a ser: poesia provençal amb catalanismes, poesia Catalana amb provençalismes i  Ausiàs provoca La poesia totalment catalana i anomenarà a tots aquells que fan poesia: poeta.

1.2. Jordi de Sant Jordi

-Exemple de poesia catalana però amb Provençalisme.
-Era un cavaller i Poeta i estava sota la cort d’Alfons magnànim.
-Cau presoner en una de les seves expedicions de Sicília per  Sforza (Itàlia), i escriu el Presoner.
-Tenia tota una composició poètica de La qual en veiem dos:
“Stramps”: Poema. El títol explica com és el poema (sense rima, juga amb la paraula). Encara s’utilitza el tòpic de l’amor de l’època trobadoresca, i recorda la Temàtica en que l’amor entra pels ulls. Els pagesos cecs no poden enamorar-se.
“El presoner”: poema que consta De 6 estrofes i 8 versos. Parla de que està sol a Sicília i se sent captiu, Està sotmès en el poder d’algú, és a dir, està empresonat. Li dona importància A estar trist quan abans ell no li donava importància a res i considera que la Deessa de la fortuna ha volgut que estigui així. Però, pren consol perquè està Presoner fent el que devia fer. Jordi de Sant Jordi té esperances de sortir de La presó i s’encomana a Déu perquè aquest el deixí marxar; també s’encomana al Rei.

1.4. Joan ROÍS DE CORELLA (1438-1497):

Noble eclesiàstic que va participar en les tertúlies de València organitzades pels aristòcrates. És conegut per la seva oratòria i per La coneixença dels clàssics. És l’autor que dins el món cultural català enllaça El final de la cultura medieval amb el Renaixement. La seva obra és de temàtica Religiosa, mística i amorosa i, generalment, és extensa. Utilitza tant la prosa Com el vers. En “La tragèdia de Caldesa”, barreja prosa i vers de manera Que aconsegueix un estil culte i retòric. L’obra té un valor estèric per ella Mateixa. “La balada de la Garsa” és una de les obres més conegudes D’aquest autor.

1.5 Jaume ROIG (1400-1478):

Escriptor intel·lectual i metge de la reina María de Castella, Va participar en les tertúlies de València. Es troba immers en la literatura Burgesa que s’havia posat de moda. L’obra més representativa i qualificada de Novel·la burgesa és: “L’espill o llibre de les dones”, escrita en versos De 4 síl·labes amb rima consonant. Aquest poema ens narra les aventures i els Fracassos d’un noi orfe de mare, que primer porta una vida de vagabund i Després intenta estabilitzar-se amb el matrimoni, finalment busca refugi en la Contemplació. És una isògina perquè culpa a les dones de les desaventures del Protagonista. Les ataca sense excloure’n cap excepte la Mare de Déu i l’esposa De l’autor: Isabel Pellicer.

1.3. AUSIÀS MARCH:

Ausiàs March és un dels poetes principals de l’Edat Mitjana a Catalunya. És poeta i Cavaller al servei del rei Alfons el Magnànim i és el primer poeta que trenca Amb els antics esquemes de la poesia trobadoresca pel to intimista, sincer i Personal que utilitza.
-Anomena Poetes als que fan poesia en català.
-Neix A Gandia (València) al 1397 i és de família noble, i mor a València al 1459.
-Va ser falconer del rei i es va casar Dues vegades, una amb Isabel Martorell germà de Joanot Martorell (Tirant lo Blanc) i amb Joana Escorna.
- No té Fills d’aquestes però sí fills bastards (d’altres dones), ho sabem pels seus Estaments.
-L’amor dels trobadors no Li serveix. Perquè el seu amor és sincer (com el d’ara), a vegades L’aconsegueixen, a vegades no, et pot fer mal, etc.
-Deixa l’estil dels trobadors.
-La Sinceritat és una característica d’ell, igual que l’amor carnal.
-Escriu coples (8 versos) de versos Decasíl·labs amb cesura (pausa) a la quarta: cesura 4+6=10 (hemistiqui).
-Ús de la comparació amb coses de la Vida quotidiana seva: “ així com cell qui...”
-Han dividit la seva poesia en diferents Cants:
*

Cants d’amor

Tenen senyal: cada senyal Amaga identitat a la dama (pseudònim). Estan dividits en 5 senyals:

Plena de seny:

19 poemes que cobreixen a Una dama que no sap qui és. Recrimina a la dama que ella no l’estima com ell Voldria; mostra tensions i sensualitat que acaba abocant al fracàs.

Llir entre card:

la més maca entre les Més lletges. Aplega 35 poemes. Coneixem a la dama: Teresa. Parla d’una mor Total (espiritual i sensual). Amor no correspost i també fa referències a la Mort.

Oh foll amor:

11 poemes Que expressen remordiments per un amor carnal, sensual, boig, etc. S’alegra Perquè té un amor espiritual.

Amor, amor:

12 poemes. Escrita en època de maduresa. S’accepta sensualitat de l’amor. Amor I dualitat (sensualitat + espiritualitat).

Mon darrer bé:

2 poemes. Assoleix la tranquil·litat d’un amor amb Pau. Els poemes amaguen el Nom de Joana Escorna.

*Cants morals

Analitza Els seus sentiments, contradiccions, reptes, etc. De manera introspectiva Gràcies a la filosofia de l’època basada en Aristòtil i Sant Tomàs.

*Cants de mort:

Consta de 6 poemes escrits quan Ausiàs March és vell, i predomina la mort com a alliberament del dolor que provoca L’amor no correspost. L’obsessiona el destí de les ànimes.

*Cant espiritual:

És el més llarg de tots. Consta de 224 versos d’Stramps. Demana a Déu que L’ajudi a vèncer la seva manca de religiositat i espiritualitat. Estil d’Ausiàs March: És Totalment diferent a la resta dels seus contemporanis. Es basa amb dos Tradicions: *

Trobadoresca

Expressió del senyal que li Serveix. No li serveix ni la sintaxi no el vocabulari. Presència constant D’objectes de la vida quotidiana:  símbol (portes, forns, etc.), paisatges diferents: (ciutats amb festes, hostals, Etc.,) personatges: habituals (soldats, pobres, lladres, etc.). *

Filosofia medieval

Li serveix la introspecció, comença amb Una comparació inicial (element marítims, militars, mèdics, etc.). Preguntes Retòriques que acosta a Ausiàs March al lector.

2. PROSA: -Edat Mitjana, tornen a aparèixer els cavallers: llibres de cavalleria.
-Apareixen les novel·les de cavalleria I apareix la ficció: rei Artús.
-En Aquestes novel·les apareixen elements màgics: espasa de la pedra.
-Ginebra és la dona del Rei Artús: una Poció els enamora.
-Societat Canviant, humanisme que deixarà pas al Renaixement.
-Com que la societat canvia no serveixen les coses del passat, Perquè la màgia és inexplicable.
-Apareix La versemblança, els cavallers mai moren tot i que estiguin ferits, la gent Normal sí.
-Apareixeran dues Novel·les: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

2.1 Curial e Güelfa:

Està catalogada com autor anònim. Va estar Oblidada fins que Milà i Fontanals estudia i troba un manuscrit sense la Primera part, li posa el títol de Curial e Güelfa perquè són els dos Protagonistes del text. La va trobar a la biblioteca de Madrid. Curial és el Noi de “classe normal” però és bona persona i és eixerit. Güelfa és la dona Jove sense marit (viuda), el seu germà fa una reuníó a casa seva i es fixa en Curial. Ella ofereix fer-li de mecenes i ell accepta- Se n’adona de que li Agrada i de que podria ser un bon cavaller. Curial ha de marxar i troba moltes Dones pel camí, aleshores Güelfa es posa gelosa. Finalment, Güelfa el perdona i Acaben enamorats i casats. Hi ha bastanta polèmica sobre l’autor d’aquesta Obra. Enyego d’Àvalos podria ser l’autor del llibre. Albert Soler ho ha Demostrat mitjançant investigacions. Hi ha una part d’acord amb la tesi de L’Albert, però altres diuen que no hi ha cap document que ho demostri Definitivament. Hauríem de parlar d’aproximació a l’autoritat d’aquest llibre En comptes de verificar que Enyego d’Àvalos és l’autor definitiu. Enyego D’Àvalos va ser camarlenc d’Alfons Magnànim a la cort de Nàpols, mecenes i Corresponsal d’humanitats, etc. I va Redactar “Curial e Güelfa'”.
Aquesta és la hipòtesi que Defensa Abel Soler en la seva tesi: 'La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: El context de Curial e Güelfa' a la qual ha dedicat quatre anys D'investigacions.

La tesi, que ocupa 5.200 pàGinés, serà Publicada per diverses institucions. Soler s'ha documentat amb altres escrits D'Àvalos, sobretot una novel·la que va escriure entre Nàpols i Milà.

Soler També ha comprovat que els personatges de ficció que apareixen a “Curial e Güelfa” remeten a personatges històrics relacionats amb la biografia del Camarlenc.
3. COMENTARI DE TEXT: -Contextualització.
-Situar el fragment en l’obra.
-De què parla el fragment? Completar-ho amb la teoria.
-Parlar Dels personatges, del temps, de l’espai i del paràgraf (diàleg, narració, ...).
-Conclusió.

2.2. TIRANT LO BLANC:

És Una de les obres més important de la història de la literatura catalana. Va ser Escrita per Joanot Martorell 1460-1468. Joanot neix a Gandia al 1413 o 1414 i Prové d’una família noble valenciana, per tant, va ser cavaller i escriptor. Va Viatjar per diferents països (corts) europeus: Portugal, França etc. I li Serveix per conèixer llibres i autors que li serviran d’experiència per Escriure Tirant lo Blanc. Joanot Martorell mor al 1468. Tirant lo Blanc no és Publicat fins al 1460 a València i és reeditat a Barcelona al 1497. Se’n fan Traduccions i apareix en diversos llibres citats, com per exemple al “Quixot”: és considerat el millor llibre del món i un passatemps. El seu estil és nou en L’època. És un personatge de carn i ossos. També surt mencionat en el llibre de Shakespeare “Mort soroll per no res” i al llibre “Orlando furioso”, Entre altres llibres de la literatura Universal. No sabem si Joanot el va Acabar, però Martí Joan de Galba (el seu editor) va recollir el llibre i va dividir I anomenar els capítols, a més, va afegir-hi un epíleg. Joanot va escriure un Text basat en un altre que havia caigut en les seves mans, però va decidir no Acabar-lo i finalment és la primera part de Tirant lo Blanc.Tirant és un jove cavaller que se’n va A les noses (Anglaterra) on intenta fer inversions amb el rei. Pel camí troba Un ermità: Guillem de Vàroic, aquest li dóna consells sobre que es trobarà pel Camí. Tirant serà superheroi, lluitarà, i es farà cavaller; començarà a fer Expedicions: arribarà a Sicília, a Constantinoble, etc. Un cop allà, es troba Amb Carmesina amb la que parla sobre el dol. Tirant continua fent de cavaller Per Àfrica, etc. I finalment es casa amb Carmesina. Tirant acaba morint al llit Amb un constipat molt fort que agafa, i Carmesina mor del dol. Tirant lo Blanc és un conjunt de gèneres novel·lesques: eròtic, còmic, de cavalleries, etc. Vertebrats per Tirant lo Blanc (Tirant és el centre), i on s’hi ressalta la Figura  femenina com a figura Intel·ligent, ja que quan Tirant es presenta davant de Carmesina, sent Vergonya.Punts que fan de Tirant una novel·la novedosa:
-Referència de la suma de diferents Gèneres vertebrades pel personatge de Tirant.
-Explicació dels fets mitjançant la lògica i la raó.
-Importància de les escenes de la vida Quotidiana.
-Alternança entre la Narració i el diàleg.