Poemes de Joan Maragall: Anàlisi i significat

EXCELSIOR(vida):

Vigila perquè el poeta no es pot estancar. Terra: estancament (el que coneixes). Ha de buscar noves emocions.

Conclusió:

Fora el que ja sabem, busquem coses noves i seran les que més ens aportaran coneixement.

DESOLACIÓ:

L'escriu després de la mort del seu fill. Els segadors deixaven créixer un arbre per poder tenir ombra per menjar.

Sols per plànyer:

Laments.

LO PI DE FORMENTOR(Mallorca):

Aquest pi amb poca cosa estima al seu cor, és més poderós que el roure (dur). El pi sempre té les fulles verdes i lluita amb les ventades. El pi no té flors ni el reguen perquè està al mar. El pi sobreviu en mig de l'illa, com els mallorquins.

Sublim:

Maco.

LA BALANGUERA(sra):

8 versos amb tornada, heptasíl·labs. De la nostra vida pren la mort.

Metàfora:

Sap que la soca... arrelar (com més forta és l'ascendència, la desendència també ho serà).

ASPI: punxó, SARJA-GIPÓ: la ciutat valenciana es agria. Construeix la identitat catalana.

URBANITAT:

Una ciutat ha de ser de veritat, clàssica, amb una plaça, cases particulars i maques, sectors econòmics. El neocentisme vol coses sòlides. La urbanitat ha de distorbar el mínim possible. Solucionar les coses de la forma menys estricta.

LA POMA ESCOLLIDA (fruits saborosos):

Monosíl·laba encadenada consonant. Persones grans assegudes l'una al costat de l'altra, es queden al llit contemplant que ja ho tenen tot fet.

Polisíndeton (intensificació)

Es sent inútil perquè ja no pot treballar. La bellesa ha marxat però l'amor encara segueix. Acaba amb una pregunta retòrica.

LA TREN:

Smarts = projectes. Ermini: pell d'animals. Deu ser de París (allunyat, exòtica). Quan s'en va va desapareixent. Però si pujessim sobre el tramvia, ens seguiria agradant? Val més que s'en vagi amb el seu cos i les seves coses (ací) potser no té res d'exòtica.

Conclusió:

Poetes quedeu-vos amb la imaginació, si us acosteu les coses no són com semblen. Ella és de gràcia, és a dir, una noia normal, que ens quedem amb això.

BÈLGICA:

Escriu quan havia acabat la guerra i no pot tornar a Catalunya per el feixisme. Comença amb un desig. El seu destí la porta a Bèlgica per a començar d nou. Li agrada fer-se vell allà.

Ciutat del benestar. Ningú no ha de temer a fer coses ni expressar-se.