La substitució lingüística: causes, processos i el cas del franquisme
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,8 KB
La substitució lingüística: el darrer esglaó
La substitució lingüística és el darrer esglaó en la desaparició d'una llengua. Aquest procés es divideix en dues accions principals:
- L'estructura lingüística: en una primera fase empobreix la llengua i, en una segona, la trenca interiorment.
- El cos social: primer s'estableix un bilingüisme i després s'imposa una llengua. En una segona fase, els joves utilitzen més la llengua dominant i, en la tercera, es produeix la substitució completa.
Causes de la substitució
- Causes físiques: la desaparició d'una llengua comporta la desaparició dels seus parlants.
- Causes socials: és un procés on la desaparició de la llengua no va lligada directament als seus habitants; és més general i l'anomenem assimilació cultural.
Els estats han provocat la desaparició de llengües en favor de la seva unitat. Altres factors inclouen la pèrdua de poder dels ciutadans, les superioritats demogràfiques (com a Amèrica), l'exèrcit, els mitjans de comunicació, l'escolarització —depenent de l'educació rebuda— i les ciutats, on la gent s'ha hagut d'adaptar. Finalment, les causes psicològiques es manifesten en l'autoodi generat per la pròpia gent durant aquest camí de substitució.
La llengua sota el franquisme
Amb l'entrada de les tropes al gener del 1939 a Barcelona, s'iniciava un procés de persecució i repressió del català. El català quedava exclòs de l'àmbit públic, així com de l'ensenyament primari i universitari.
La persecució lingüística
Els intel·lectuals i tots aquells professionals que utilitzaven el català es van exiliar a l'exterior o, fins i tot, es van amagar dins del país per por. L'objectiu era passar d'una situació diglòssica a una substitució de la llengua.
Etapes del franquisme
- 1939 - 1944: L'etapa més dura i violenta.
- 1945 - 1953: Etapa dictatorial menys violenta. A partir d'aquest any, per l'aïllament internacional, el règim va anar perdent força.
- Darrers quinze anys: Època d'oposició generalitzada al règim.
El petainisme i la represa
El petainisme és la col·laboració catalana en el franquisme, un fenomen poc estudiat on la societat catalana optava per callar per por, mentre els intel·lectuals catalans a l'estranger feien de resistència. Als anys 60 hi ha una represa del català amb l'aparició d'edicions i, amb la Nova Cançó, molts intel·lectuals van trobar el camí per a la normalització del català.