La Decadència de la Literatura Valenciana (s. XVI-XVIII)

En el segle XVI, la literatura en valencià enceta una etapa de declivi anomenada Decadència. La quantitat i la qualitat de la nostra producció decaurà durant els segles XVI, XVII i XVIII. Aquest fenomen és degut a diversos factors sociopolítics i culturals:

• La castellanització de la cort (dinastia dels Trastàmara), la revolta de les Germanies, i la imposició d'una cultura cortesana en castellà.
• La fascinació exercida pel llatí sobre els humanistes.
• El prestigi de la literatura castellana, que fa que molts escriptors optin per escriure en aquesta llengua.

Sense arribar als resultats brillants d'altres literatures europees, la literatura en la nostra llengua solia manifestar-se principalment en diàlegs i prosa històrica.

Els Diàlegs Renaixentistes

El diàleg és un gènere narratiu que mescla idees i ficció a través de la conversa entre diversos personatges.

Cristòfor Despuig i els seus Col·loquis

Cristòfor Despuig fou prosista i autor del text català més representatiu del Renaixement: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Es tracta d'un diàleg en què tres interlocutors, mentre passegen per Tortosa, reflexionen sobre qüestions lingüístiques, polítiques, eclesiàstiques i socials de l'època. L'obra està protagonitzada per tres personatges de ficció: Lucio, Fàbio i Don Pedro, que a través del seu diàleg ens informen i ens fan reflexionar sobre la realitat coetània a través de 6 col·loquis. Els temes de reflexió són:

• Qüestions políticolingüístiques centrades en la defensa de la unitat de la llengua.
• Vinculació entre llengua i pàtria.
• L'alarma sobre la introducció del castellà en l'àmbit català.
• La defensa d'una Espanya integrada per realitats nacionals i culturals diferenciades.
• Qüestions eclesiàstiques.

La Prosa Històrica

Les diverses obres històriques mostren l'interès del Renaixement per la naturalesa i la recerca del passat. Destaca Pere Antoni Beuter, autor d'una Primera part de la Història de València, escrita en valencià.

El Teatre Cortesà

Al Palau Reial se celebraven festes on els cavallers i les dames gaudien de vetllades musicals, balls, justes poètiques, debats i representacions dramàtiques. Aquest teatre reflecteix el procés de castellanització de la cort. Són obres bilingües on l'ús del valencià aporta un to major de realisme i versemblança.

• Joan Ferrandis d'Herèdia tracta en La Vesita, picabaralles de la Senyora amb les seves criades, la dama de companyia i dels comentaris sobre els defectes i virtuts de les seves respectives.
• Lluís del Milà, en El Cortesano, ens situa a la cort de Germana de Foix i del seu tercer marit, Ferran d'Aragó. Descriu la vida lleugera i despreocupada de la burgesia i la noblesa valenciana del segle XVI amb una visió burlesca.

La Poesia de la Decadència

Es distingeixen diverses tendències en la poesia d'aquest període:

• Continua l'empremta medieval d'Ausiàs March i el corrent satíric del segle anterior.
• Poesia de caràcter popular i tradicional.
• Esforços per adherir-se a les tendències europees.
• Conreu de poesia satírica.

Dins d'aquest context, destaquen els següents autors:

• Joan de Timoneda, que edita llibres de consum popular (romanços, contes...) tant en valencià com en castellà o en llatí. Una de les recopilacions poètiques més populars fou el cançoner bilingüe Flor d'enamorats, amb 54 peces en valencià basades en refranys, frases fetes i modismes populars.
• Pere Serafí, que fou autor d'una obra en què conviuen diferents tendències poètiques. Les seves composicions mostren la influència d'Ausiàs March, de la poesia tradicional i popular i de les noves formes renaixentistes dels poetes italians.