Manuel de Pedrolo i Joan Fuster: biografies i obra literària

Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo, procedent d'una família rural de Cervera, és un dels escriptors més importants dels anys 90. Va estudiar batxillerat amb la finalitat de ser metge, però la Guerra Civil el va fer canviar i va ser mestre. A Valladolid va escriure la seva primera novel·la (molt dolenta). Des del primer moment va escriure en català i va aconseguir ser el narrador més llegit de la postguerra. Ja casat i establert, va començar a escriure amb regularitat, però va continuar aïllat dels cercles literaris catalans. El 1949 va publicar el seu primer llibre: Ésser en el món, un poemari que va passar desapercebut. Amb la novel·la Estrictament personal va guanyar el premi Joanot i començaria un període com a dramaturg. Es pot ben dir que en més de 40 anys no va parar mai d'escriure i de publicar. Va provar tots els gèneres i va superar el centenar de títols. Però el seu treball va sobresortir en la novel·la amb temes com la solitud, la incomunicació i la vida sense sentit. Els recursos van ser variats, així com les tècniques. La seva obra més venuda i més llegida és Mecanoscrit del segon origen. A causa de la censura moltes novel·les no van ser publicades en el mateix moment. El contingut també és destacable: va col·laborar com a articulista i va traduir al català molts autors. Quant a la seva producció teatral, consta de tretze obres centrades en el tema de la llibertat. Cruma és la que més s'acosta a la tendència absurdista del teatre europeu. Manuel de Pedrolo va tenir una gran influència sobre determinats sectors de la societat dels setanta i vuitanta com a personatge públic, per la seva actitud cívica i crítica i pel seu desenvolupament polític (independentista). La seva immensa feina com a escriptor va ser recompensada amb premis literaris. A causa d'un càncer va morir a Barcelona.

Joan Fuster

Joan Fuster és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana, a part de la seva extensa activitat com a historiador, crític o poètic. Aquest polimorfisme gira al voltant de la seva producció assagística, on reflecteix les seves reflexions sobre el món. S'ha centrat en l'assaig, que li ha permès adoptar formes diverses i tractar molts temes. La base i l'objectiu és l'home mesura de totes les coses. És possible distingir-hi tres vessants. Els estudis d'història cultural i literària: primerament es centra en els clàssics valencians, però després cap a èpoques més properes. Fuster s'aproxima també a la literatura del s. XX a través de la crítica a la premsa i de llibres com Literatura catalana contemporània; la segona vessant són els escrits polítics, una part molt considerable que tracta temes relacionats amb el País Valencià i les seves peculiaritats. Vol fer prendre consciència als seus coetanis de la identitat i dels problemes propis i, alhora, establir unes conclusions que abasten tot el domini de la llengua catalana. Tenim obres com Nosaltres els valencians; la tercera vessant, l'assaig humanístic, són reflexions on l'objectiu és obtenir un esforç de comprensió cap als homes, les coses, els fets i el temps. Aquests donen la pauta de les seves preocupacions i s'insereixen en la línia del pensament europeu del segle XVI. Els interessos humanístics de Fuster estan entroncats en dos temes: les manifestacions de l'activitat creadora i la crisi de l'home en el món canviant. Destaquen obres com El descredit de la realitat. L'assaigista es limita a parlar de les seves obsessions, la reflexió del món. El tema central és un continu examen de consciència. Una de les parcel·les temàtiques de Fuster és la cultura. Amb tot, manifesta el seu propòsit de presentar el món amb una llum nova i posar de manifest les ideologies que s'amaguen en les rutines discursives.