Normalització i Substitució Lingüística: Processos i Fases
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,11 KB
La Normalització Lingüística
La normalització lingüística consisteix a reorganitzar les funcions de la llengua en una societat per tal de fer possible la recuperació de la llengua que fins aquell moment havia sofert un procés de minorització. És el procés contrari a la substitució lingüística, i té les seves particularitats per a cada llengua (actualment, la llengua catalana es troba en un procés de normalització).
Per començar un procés de normalització d’una llengua, cal incidir en diversos aspectes: política, economia, educació, l'àmbit jurídic, etc., i crear un nou context social que faciliti la represa de la llengua minoritzada.
Aspectes Fonamentals del Procés de Normalització
En tot procés de normalització es poden distingir quatre aspectes fonamentals:
- Existència d’una normativa: És imprescindible l’existència d’una normativa i d’una codificació lingüística de la llengua.
- Marc legal favorable: És fonamental la cobertura legal d’una llengua per poder normalitzar-la. Cal que la legislació faciliti i promogui l’ús de la llengua.
- Recuperació d’una estructura política i de poder: Cal que l’estructura política i de poder del territori lingüístic permeti a la comunitat lingüística recuperar centralitat pel que fa a la capacitat de prendre decisions per a dirigir el seu futur.
- Implicació de la societat: És el punt clau de qualsevol normalització, ja que la llengua viu exclusivament dels seus parlants, i qualsevol de les mesures citades anteriorment busca un canvi en els hàbits lingüístics de la societat.
La Mort de les Llengües
Una llengua s’extingeix quan ja no en queda cap parlant competent. Sempre han mort llengües al llarg de la història: actualment es parlen al món al voltant de 6.000 llengües, mentre que al segle XVI se’n parlaven al voltant de 10.000.
La Substitució Lingüística: Definició
La substitució lingüística és el darrer pas del procés de diglòssia, quan una llengua forana suplanta els àmbits d’ús en un territori que fins aquell moment havia ocupat una determinada llengua. Les causes que empenyen una comunitat a abandonar la seva llengua per una altra són sempre extralingüístiques.
El Procés de Substitució Lingüística
Aquest procés es produeix simultàniament mitjançant dues accions clau: una incideix sobre l’estructura lingüística i l’altra sobre el cos social.
1. Incidència sobre l’Estructura Lingüística
Totes les llengües s’han nodrit al llarg de la història de préstecs lingüístics. Quan aquesta incorporació de préstecs és massiva i indiscriminada, suposa l’empobriment lèxic i un afebliment de tot el sistema lingüístic de la llengua. Aquest procés és la primera fase de la substitució lingüística.
En la segona fase, són la gramàtica i la fonètica de la llengua les que es veuen erosionades, afectant el nucli de les llengües.
2. Incidència sobre el Cos Social
Durant una primera fase de la substitució lingüística, la situació tendeix a un procés semblant a la bilingüització: es produeix una jerarquització lingüística, en la qual la llengua recessiva queda reclosa als usos col·loquials i personals, mentre que la dominant entra en els àmbits polítics, econòmics i, en general, de poder.
El prestigi és una qüestió subjectiva de cada parlant, però la llengua utilitzada en els àmbits públics i de poder es converteix en emblema d’aquesta hegemonia. El contrari succeeix amb la llengua recessiva.
En la segona fase del procés, els joves transmeten inseguretat i dubtes a l'hora d’utilitzar la llengua recessiva, mentre que mostren domini i claredat a l'hora d’expressar-se amb la llengua dominant, de manera que la transmissió intergeneracional de la llengua se’n ressent. D’aquesta manera, la situació dona pas a un nou monolingüisme, fet que condueix a la tercera fase del procés: la de la definitiva substitució lingüística.