Solidaritat Catalana i la Mancomunitat: Història i Autogovern
Historia3,12 KB
Solidaritat Catalana a la Mancomunitat
La Candidatura de Solidaritat Catalana
La Llei de Jurisdiccions
La presència de diputats catalanistes al Congrés de Diputats va ser rebuda amb hostilitat pels partits dinàstics. En aquest clima de tensió van tenir lloc els incidents del Cu-Cut (1905), en què un grup de militars va assaltar la seu d'aquesta revista. El govern no va sancionar aquesta actitud; va suspendre les dues publicacions i va elaborar un projecte de Llei de Jurisdiccions. Proposava posar sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l'exèrcit i els seus símbols, fossin de manera oral o escrita.
Formació i Crisi de Solidaritat
El rebuig massiu de la llei va gestar una gran aliança de les forces polítiques en defensa de les reivindicacions. Aquest fou l'origen de Solidaritat Catalana, una coalició electoral que aplegava carlins i republicans. A les eleccions del 1907, els partits de Solidaritat van decidir presentar una candidatura conjunta i un programa comú (Tivolí) que defensava la derogació de la llei.
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat va ser el primer òrgan administratiu català des del 1714 i la principal concessió d'autogovern.
Proposta i Constitució
Amb la voluntat de dotar Catalunya d'òrgans de govern propis, l'any 1911 la Diputació de Barcelona va presentar la proposta al govern liberal de mancomunar les quatre diputacions. Canalejas va acceptar la proposta i va tirar endavant un projecte de mancomunitats, que va ser aprovat per les Corts l'any 1912, però el seu assassinat el va aturar. L'any 1913, el nou govern encapçalat per Dato va publicar un decret que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se. La Mancomunitat es va constituir el 6 d'abril de 1914 amb les mateixes funcions. La Mancomunitat va tenir tres presidents:
- Enric Prat de la Riba fins a la seva mort el 1917.
- Josep Puig i Cadafalch fins al 1923.
- Alfons Sala fins al 1925.
L'Obra de Govern
L'actuació de la Mancomunitat va tenir dues funcions principals:
- Crear una infraestructura de serveis públics i administratius.
- El fonament de la llengua i la cultura catalana a partir d'un projecte comú.
Pel que fa al desenvolupament econòmic, la Mancomunitat va impulsar un pla de millora de la xarxa viària. També es va endegar un pla d'acció agrària per modernitzar les reformes de producció. Es van crear escoles i camps d'experimentació.
Pel que fa a la cultura, va encetar un ambiciós projecte centrat en la consolidació de la llengua i la cultura catalana. L'Institut d'Estudis Catalans va començar la tasca d'unificació que va encarregar a Pompeu Fabra. Es va impulsar una renovació pedagògica que va introduir els mètodes de Maria Montessori i es van crear:
- L'Escola Industrial (1910).
- L'Escola del Treball.
- L'Escola de l'Administració Local.
També es van crear biblioteques.