Què era la Santa Hermandad?

Era una policia creada el 1476 pels Reis Catòlics per mantenir l'ordre públic, especialment a les zones rurals.

Quina diferència hi ha entre la Inquisició espanyola i la de la corona d'Aragó?

La Inquisició espanyola depenia de la corona i no del papa, i podia actuar a tots els regnes hispànics. Jaume I l'havia introduïda a Aragó el 1242, però a Castella no existia.

Quan es va abolir la Inquisició espanyola?

Va ser abolida el 1834, durant la regència de Maria Cristina, quan Isabel II era menor d'edat.

Reis Catòlics: reformes polítiques, control social i Inquisició espanyola

Resumen

El document explica les reformes polítiques i religioses dels Reis Catòlics, com la incorporació dels maestrats de les ordres militars, el control del patronat eclesiàstic, la creació de corregidors, la Santa Hermandad, les Cancelleries i el sistema de consells. També descriu la política religiosa i la introducció de la Inquisició espanyola a Castella el 1478.

Puntos clave

Els Reis Catòlics esdevenen grans mestres de les quatre ordres militars: Santiago, Calatrava, Alcántara i Montesa.
Obtenen del papa Innocenci VIII el patronat, de manera que la corona controla els principals càrrecs de l'Església espanyola.
Els corregidors controlen els batles i els municipis passen sota el domini de la corona.
La Santa Hermandad (1476) és una policia encarregada de l'ordre públic, sobretot a les zones rurals.
Es creen les Cancelleries de Valladolid i Granada i el sistema polisinodial o de consells consultius.
El 1478 es introdueix la Inquisició espanyola a Castella, que depèn de la corona i actua a tots els regnes hispànics.

Ponte a prueba

Posat del costat dels pagesos i en contra de la noblesa catalana perquè vol eliminar el poder als estaments.

Premsa: un dels mals usos feudals catalans. És una quantitat de diners que has de pagar si vols anar-te’n a un altre lloc (llibertat de moviments).

Reformes dels Reis Catòlics

3) Incorporació a la corona dels “Maestrazgos” de les ordres militars. A partir d’ara, els reis catòlics seran els grans mestres de les quatre ordres militars: Santiago, Calatrava, Alcántara i Montesa. Així, els reis controlaran els grans patrimonis que tenien aquestes ordres, sobretot a la meitat sud peninsular.
4) Aconseguiran del papa Innocenci VIII el patronat règim pel qual seran els reis catòlics, i no el papa, els que tindran els principals càrrecs de l’església espanyola (bisbes, arquebisbes…).
5) Els reis catòlics creen per Castella la figura dels “Corregidors”, que són funcionaris municipals que controlaven la tasca dels batles dels municipis. D’aquesta manera, els municipis cauran sota el domini de la corona.
6) Creació de la Santa Hermandad (1476): policia que s’encarregava de l’ordre públic, sobretot a les zones rurals.
7) Creació de les Cancelleries, alts tribunals de justícia, una a Valladolid i l’altra a Granada.
8) Creació de la Inquisició espanyola.
9) Creació de les tres ambaixades per mantenir relacions estables i permanents amb altres països. La primera ambaixada que es crea en el món és l’ambaixada d’Espanya a Roma.
10) Creació del sistema Polisinodial o sistema de consells: els reis catòlics crearen un sistema de consells consultius que els ajudaven a governar i que es mantindran durant tot el regnat dels Àustries. Hi havia dues classes:
- a. Consells territorials: crearen els de Castella, Aragó i Navarra. Els reis posteriors crearen altres: Itàlia, Índies, Flandes i Portugal.
- b. Consells generals: el de la croada (per qüestions relacionades amb les lluites contra l’Islam, la Guerra de Granada); el de les ordres militars; el de la Inquisició i el de la Santa Hermandad. Els reis posteriors crearen altres: el consell de guerra, el consell d'Hisenda, i finalment, el consell d’Estat.

Política Religiosa

Els reis catòlics voldran unificar els seus regnes també amb matèria de religió. Les fites principals són les següents:

1) La Inquisició espanyola, també tribunal del Sant Ofici: tribunal eclesiàstic que persegueix els delictes contra la religió, que són els següents:
- L’heretgia: desviacions del dogma catòlic oficial, sobretot el Montestatisme (s. XVI-XVII);
- Judaisme: persegueixen els falsos conversos, jueus convertits al cristianisme però que d’amagat continuen practicant la religió d’Israel/jueva;
- Bruixeria: la Inquisició va ser introduïda per Jaume I a Aragó el 1242. A Castella no existia. En aquest regne, els delictes contra la religió s’encarregaven als tribunals ordinaris.

En 1478, els reis catòlics decideixen introduir-la a Castella; la novetat és que ara la Inquisició estarà sota la jurisdicció de la corona i no del papa, i també que aquesta podia actuar indistintament a tots els regnes hispànics, d’aquí el seu nom d’Inquisició espanyola.

La Inquisició finalment serà abolida a Espanya el 1834, durant la regència de Maria Cristina, majoria d’edat d’Isabel II.