Antic Règim i Il·lustració: resum de societat, política i economia al segle XVIII

L'Antic Règim i la Il·lustració

L'Antic Règim: Característiques Principals

Durant els segles XVII i XVIII, la major part dels països europeus havien estat sotmesos a un sistema sociopolític denominat "Antic Règim".

Característiques més destacades:

• Monarquia absoluta: El monarca era el rei per dret diví; únicament Déu podia jutjar els seus actes.
• Intervenció en l'economia: L'economia se sustentava en les activitats agràries, en el comerç i l'artesania.
• Societat estamental: Es dividia en estaments. La noblesa i el clergat eren els privilegiats enfront de burgesos i pagesos.
• Principi d'autoritat: El coneixement se sotmetia a l'autoritat dels mestres antics. Una afirmació en un text antic es considerava vàlida sense necessitat de demostrar-la.

Els Il·lustrats i les Noves Idees

El moviment de la Il·lustració va portar grans canvis en el pensament.

• Voltaire: Va escriure el Diccionari Filosòfic. Defensava una religió natural i l'existència d'un Ésser Suprem, però rebutjava les esglésies i les supersticions.
• Montesquieu: En l'obra L'esperit de les lleis, defensava idees polítiques com la separació dels poders de l'Estat per tal que no quedessin en mans del monarca.
• Rousseau: Autor de El contracte social, va defensar les idees democràtiques i va plantejar una visió avançada de l'educació.
• Diderot i D'Alembert: Autors de l'Enciclopèdia, pretenien recopilar tot el saber del seu temps de forma científica.

Contribucions clau dels il·lustrats:

• Voltaire: Rebuig de les supersticions.
• D'Alembert: Saber científic.
• Montesquieu: Separació de poders.
• Rousseau: Democràcia.

El Liberalisme i els Models Parlamentaris

A l'Europa del segle XVII, el liberalisme afirmava que la sobirania residia en el poble, sent aquest qui delegava el seu poder en un rei per a governar.

El Despotisme Il·lustrat

En el segle XVIII, alguns dels monarques absolutistes europeus van promoure l'agricultura, la indústria, el comerç i van fer importants obres públiques. Aquests monarques són coneguts com a dèspotes il·lustrats perquè van continuar governant amb l'absolutisme i van demostrar un gran interès per la modernització econòmica i cultural dels seus països. El lema d'aquests monarques era: "Tot per al poble, però sense el poble".

Noves Teories Polítiques i Econòmiques al Segle XVIII

El segle XVIII va veure l'emergència de dos grans camps de pensament: el polític i l'econòmic.

El Liberalisme Polític i la Crítica de la Societat Estamental

Els pensadors van propugnar que els estats havien de tenir lleis basades en els principis polítics liberals, com la divisió de poders. En el segle XVIII es mantenia la societat estamental, però el grup social més dinàmic i poderós havia passat a ser la burgesia. No obstant això, continuava formant part de l'estament inferior o estat pla. L'estat pla o Tercer Estat els mantenia amb els seus impostos i els considerava paràsits socials.

Noves Teories Econòmiques

Dues teories econòmiques principals van sorgir:

1. La Fisiocràcia: La principal font de riquesa era l'agricultura, i era necessari assegurar la propietat privada de la terra.
2. El Liberalisme Econòmic: Afirmava que els intercanvis en el mercat havien de ser lliures, regits per l'oferta de productes i la demanda dels consumidors.

Els Avanços Científics del Segle XVIII

Durant el segle XVIII, la ciència va viure un gran desenvolupament. L'esperit crític en la investigació científica va fer grans progressos i va propiciar també molts avanços tècnics.

Científics destacats i les seves contribucions:

• Lavoisier: Química
• Newton: Física
• Linné: Biologia
• Jenner: Medicina
• Herschel: Astronomia
• Cook: Exploracions

La Guerra de Successió Espanyola

Aquesta guerra va tenir dues dimensions:

1. A Europa: Gran Bretanya, les Províncies Unides i el Sacre Imperi temien que, si regnés la Casa de Borbó a França i a Espanya, els dos regnes s'unirien.
2. A Espanya: Va derivar en una guerra civil, en la qual es van enfrontar els partidaris de Felip V (Regnes de Castella) i Carles d'Àustria (Corona d'Aragó). Aquests últims temien que els Borbó imposessin a Espanya el model d'estat centralitzat i absolutista que practicaven a França. La guerra va acabar amb la Pau d'Utrecht.

Els Decrets de Nova Planta

Felip V es va dirigir contra els territoris de la Corona d'Aragó que se li havien enfrontat en la Guerra de Successió. Van quedar abolits tots els furs i privilegis d'Aragó, Catalunya, València i Mallorca.