Sistemes Polítics i Organització de l'Estat: Espanya i Catalunya

Tipus d'Estat i Formes de Govern

L'Estat Autonòmic

L'estat autonòmic és un sistema situat a mig camí entre el model d'estat unitari i el d'estat federal. En un estat autonòmic, el govern central cedeix una part de la seva sobirania a altres institucions estatals, que tenen competències polítiques en una part del territori. L'Estat espanyol n'és un exemple; la Generalitat de Catalunya seria una institució dins el territori espanyol que té competències en una part del territori.

La Confederació

Una confederació és la unió d'estats sobirans per a l'assoliment d'uns determinats fins comuns. La unió, dotada d'òrgans permanents, no repercuteix sobre la independència dels estats membres. En l'època medieval, la Corona d'Aragó, formada pel Principat de Catalunya i els regnes d'Aragó, València i Mallorca, va ser un exemple de confederació.

El Cap d'Estat

La màxima autoritat d'un estat és el cap d'Estat.

En les Repúbliques

En les repúbliques, el cap d'Estat és un president o una presidenta. En una república democràtica, el president és elegit en unes eleccions pels ciutadans per un període determinat.

En les Monarquies

En les monarquies o regnes, el cap d'Estat és un rei o una reina. El monarca ocupa el càrrec de cap d'Estat de forma vitalícia, és a dir, durant tota la vida. A més, és un càrrec hereditari.

Monarquies Absolutes o Totalitàries

• En les monarquies absolutes o totalitàries, el rei o la reina és l'únic posseïdor de la sobirania política.

Monarquies Constitucionals o Democràtiques

• En les monarquies constitucionals o democràtiques, els ciutadans elegeixen els seus governants i el cap de govern, però no pas el cap d'Estat. El monarca té un poder polític molt limitat i actua com a representant o símbol de l'Estat.

Els Tres Poders de l'Estat

El Poder Legislatiu

El poder legislatiu té dues funcions bàsiques:

• Aprovar les lleis que han de regir en un estat o territori.
• Controlar el poder executiu, és a dir, el govern que ha d'aplicar les lleis.

El poder legislatiu l'exerceixen els parlaments, formats per diputats elegits democràticament. Un parlament pot ser format per una o més cambres. A l'Estat espanyol, per exemple, hi ha dues cambres legislatives, el Congrés dels Diputats i el Senat, i, a més, cada comunitat autònoma té la seva pròpia cambra, com és el cas del Parlament de Catalunya.

El Poder Executiu

El poder executiu, exercit pel govern d'un estat, organitza la vida del país per mitjà de l'aplicació de les lleis. Presidit per un cap de govern o primer ministre, el govern s'estructura en forma de ministeris o departaments (Economia, Educació, Salut, Defensa, etc.), en nombre variable segons les necessitats de cada estat i de cada govern.

De totes les mesures que pot prendre el poder executiu, la més important és l'elaboració anual dels pressupostos, que són la representació més fidel de la seva acció política. D'acord amb els pressupostos, els diners de l'Estat es distribueixen entre els ministeris per tal de construir carreteres, fer funcionar l'Administració, proporcionar ensenyament, serveis sanitaris, etc.

El Poder Judicial

El poder judicial vetlla pel compliment de les lleis de l'Estat. Els tribunals de justícia apliquen les sancions pertinents als ciutadans o a les institucions que no compleixen les lleis. Tots els ciutadans poden demanar una revisió de les decisions dels tribunals. Quan això es produeix, hi intervé el Tribunal Suprem, la darrera instància del poder judicial, que emet una sentència inapel·lable i definitiva.

Organitzacions Ciutadanes i Societat Civil

Hi ha altres organitzacions ciutadanes que, sense ser estrictament polítiques, tenen una certa incidència política perquè els temes de què s'ocupen són responsabilitat de determinats càrrecs polítics. És el cas dels sindicats, els gremis o les associacions de veïns.

L'objectiu principal d'aquestes organitzacions és defensar els interessos dels seus associats, ja sigui actuant pel seu compte per resoldre una necessitat, o bé pressionant altres sectors, com els empresaris o l'Administració.

Aquestes organitzacions, juntament amb les associacions de caràcter humanitari o social i les associacions de lleure, formen part del que es coneix com a societat civil.

Partits Polítics

Els partits polítics són agrupacions de ciutadans que comparteixen els mateixos principis d'ideologia política, és a dir, que defensen el mateix projecte d'organització de l'Estat, de l'economia, de les relacions internacionals, etc.

Els partits polítics tenen com a objectiu difondre el seu ideari entre la població. En les eleccions, els partits polítics demanen l'adhesió dels ciutadans al seu projecte per tal de facilitar-los l'accés al poder legislatiu i executiu i organitzar l'Estat i el govern d'acord amb la seva manera de pensar. La barreja d'elements ideològics crea un ventall de pensaments polítics prou diferents.

Tipus d'Ideologies Polítiques

• Partits conservadors o de dreta: Són, en general, partidaris dels valors tradicionals, de la propietat privada i d'una economia governada lliurement per les lleis del mercat, és a dir, estan d'acord a limitar la intervenció reguladora de l'Estat.
• Partits progressistes o d'esquerra: (com els laboristes, els socialistes o els comunistes) es caracteritzen per la defensa dels treballadors i de les classes humils enfront de la classe benestant. Són partidaris que l'Estat controli en més o menys grau el sistema econòmic i eviti les desigualtats socials.
• Partits de centre: Concilien els valors que troben més positius de la dreta i l'esquerra; acostumen a adoptar els aspectes més moderats d'una i altra.

Sistemes Electorals

Els sistemes electorals més estesos són aquests:

El Sistema Proporcional

En el sistema proporcional els candidats de cada partit o llista electoral són elegits en cada circumscripció en una proporció igual a la del resultat de les votacions. Per tant, el partit més votat guanya més escons, però també aconsegueixen representació els grups polítics restants, excepte els que obtenen pocs vots. Aquest sistema concedeix prioritat al pluralisme de la societat en els parlaments, ja que atorga representació parlamentària als grups polítics minoritaris.

El Sistema Majoritari

En el sistema majoritari, per cada circumscripció hi ha un nombre fix d'escons per al partit més votat i un altre per al segon partit. En algun cas, segons la llei electoral, tots els escons s'atribueixen al partit guanyador. Aquest sistema afavoreix la formació de majories estables de govern i fomenta un sistema bipartidista, ja que als partits minoritaris se'ls fa més difícil obtenir representació parlamentària.

Tipus de Llistes Electorals

Els sistemes electorals preveuen, bàsicament, dos tipus de llistes electorals:

• Llistes obertes: Permeten als electors votar els candidats preferits encara que cada candidat formi part d'un partit polític diferent. En aquest sistema, per tant, es voten persones amb nom i cognoms i no pas una llista de noms elaborada per un partit.
• Llistes tancades: Comporten que cada elector ha de votar una llista de candidats proposada per un partit. En aquest sistema, doncs, cada elector vota pel conjunt d'una llista determinada.

Per tant, en el sistema de llistes tancades es voten partits polítics; en el de llistes obertes es voten candidats, tot i que cada un pertanyi a un partit concret.

Organització Política de l'Estat Espanyol

L'organització política de l'Estat espanyol la determina la Constitució de 1978. Segons la Constitució, l'Estat espanyol és un "estat social i democràtic de dret" organitzat políticament en forma de monarquia parlamentària. El rei és la màxima autoritat de l'Estat. La sobirania popular s'expressa a través de les eleccions legislatives.

Administrativament, l'Estat espanyol es divideix en 50 províncies i més de 8.600 municipis. L'Estat espanyol, però, també és un estat descentralitzat, format per 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla), dotades d'un govern propi i un parlament elegit per sufragi universal. Cada comunitat autònoma disposa de capacitat legislativa ajustada a les competències que li atribueix l'Estatut d'Autonomia.

El Parlament Espanyol

El Parlament espanyol es compon de dues cambres:

• El Congrés dels Diputats, o cambra baixa, és una assemblea formada per 350 diputats elegits segons el sistema proporcional. La circumscripció electoral és la província, cadascuna de les quals té assignat un nombre de diputats relacionat amb la seva població. Les votacions es regeixen pel sistema de llistes tancades.
• El Senat, o cambra alta, és una cambra de representació territorial, formada per 259 senadors. D'aquests, 208 s'elegeixen amb el sistema majoritari de llistes obertes, a raó de quatre per província, excepte les comunitats insulars (les Balears i les Canàries) i les ciutats de Ceuta i Melilla. La composició del Senat es completa amb 51 senadors designats pels parlaments de les comunitats autònomes, d'acord amb el seu nombre d'habitants.

El Govern Central

D'acord amb el resultat de les eleccions generals, el rei proposa al Parlament un candidat a formar govern. Un cop elegit pel Congrés dels Diputats, el president del Govern nomena un gabinet de ministres, els quals constitueixen el poder executiu, sempre sota el control de les dues cambres parlamentàries. La coordinació de la tasca dels membres del Govern es fa en les reunions periòdiques del Consell de Ministres.

El Poder Judicial Espanyol

El poder judicial és exercit pels tribunals de justícia. L'òrgan de govern del sistema judicial és el Consell General del Poder Judicial, integrat per vint membres. Uns altres dos òrgans fonamentals de l'Administració de justícia són el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem.

Organització Política de Catalunya

Catalunya, com a nació històrica, és una de les comunitats autònomes que componen l'Estat espanyol. La forma de govern de Catalunya és definida per l'Estatut d'Autonomia.

La Generalitat de Catalunya

L'òrgan de govern de Catalunya és la Generalitat. La Generalitat és formada pel Parlament de Catalunya, el Consell Executiu o Govern de la Generalitat i el president de la Generalitat.

El territori de Catalunya s'estructura en 41 comarques. Cada comarca disposa d'un òrgan de gestió, el Consell Comarcal, que coordina la tasca dels ajuntaments. La divisió en comarques coexisteix amb la divisió espanyola del territori català en quatre províncies.

El Parlament de Catalunya

L'òrgan legislatiu de Catalunya és el Parlament de Catalunya. Componen el Parlament 135 diputats elegits per un període de quatre anys per sufragi universal i d'acord amb el sistema proporcional de llistes tancades. Els diputats són elegits en quatre circumscripcions electorals, les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, a cadascuna de les quals correspon un nombre de diputats variable en funció de la seva població.

El Govern de la Generalitat

El Govern de la Generalitat és l'òrgan del poder executiu i és constituït per:

• El Consell Executiu, integrat pels consellers dels diversos departaments de govern (Economia i Finances, Educació, Cultura, Salut, etc.).
• El president de la Generalitat, la màxima autoritat de govern a Catalunya.

El president de la Generalitat, elegit pel Parlament de Catalunya, és el cap del Consell Executiu.