Escrit d'acusació i defensa en el procés abreujat i el judici ràpid

Règim legal de la presentació de l'escrit d'acusació

El règim legal de la presentació de l'escrit d'acusació és diferent en el procés abreujat i en el procediment per al judici ràpid. També ho és, amb matisos, per a l'òrgan oficial de l'acusació i per a les altres parts acusadores.

Procés abreujat

En el procés abreujat, l'article 780.1 LECrim assenyala que, una vegada el jutge ha resolt que s'han de seguir els tràmits de l'abreujat, en la mateixa resolució ordenarà el trasllat a les acusacions perquè, en el termini comú de deu dies, formulin acusació, sol·licitin el sobreseïment o instin la pràctica de les diligències indispensables.

L'escrit d'acusació té el mateix contingut que el que s'ha de formular en el procediment ordinari, amb l'únic afegit que inclourà la sol·licitud d'obertura del judici oral.

Centrant-nos en l'escrit d'acusació i el seu règim de presentació, cal destacar la possibilitat d'una sol·licitud de pròrroga d'uns altres deu dies si l'insta el ministeri fiscal, amb informació prèvia al seu superior jeràrquic i a les parts personades. Un cop transcorregut aquest termini, si el ministeri fiscal no presenta el seu escrit, el jutge d'instrucció requerirà el superior jeràrquic, que tindrà deu dies més per formular acusació i justificar la falta de presentació en termini.

Procediment per al judici ràpid

En el procediment per al judici ràpid, l'opció legislativa és diferent. Obert el judici oral, si no hi ha acusació particular, el ministeri fiscal ha de presentar de seguida el seu escrit d'acusació, fins i tot oralment, o en el termini de dos dies si es va personar una acusació particular que va instar l'obertura del judici oral.

Si el ministeri fiscal no presenta l'escrit d'acusació immediatament o en els dos dies assenyalats, el jutge, sense perjudici de citar els ofesos i perjudicats directes per oferir-los accions, requerirà el superior jeràrquic del fiscal perquè, en un nou termini de dos dies, presenti l'escrit que sigui procedent. Si aquest tampoc no presenta l'escrit, s'entendrà que no demana l'obertura del judici oral i que considera procedent el sobreseïment lliure.

2.1.2. Escrits de defensa

En clara aplicació del principi de contradicció i d'igualtat d'armes, correspon a la defensa manifestar el que convingui al seu dret, després de conèixer el contingut de l'escrit de qualificació provisional de les parts acusadores.

Qualificació provisional de la defensa. Règim legal de l'exercici de la defensa en el procediment abreujat

El contingut és semblant al d'acusació; això és, s'aplicaran els preceptes i el contingut assenyalats per als escrits d'acusació.

A diferència del règim legal atorgat a l'acusació en el mateix procediment abreujat, la falta de presentació de l'escrit de defensa no determina la suspensió del procediment, sinó que s'assimila a l'existència d'oposició, de manera que el procés continua, encara que l'acusat només podrà proposar la prova que aporti en el judici oral. Si l'acusat entén que se li ha originat indefensió, ho podrà denunciar tot just obrir el judici oral.

2.1.3. Qualificació del responsable civil

El seu contingut és semblant al de l'actor civil, amb l'única peculiaritat de la possibilitat d'aplanar-se, en tractar-se d'una pretensió de caràcter civil.

2.2. Interlocutòria d'obertura del judici oral

Encara que la llei no digui res sobre això, un cop dictada la interlocutòria d'obertura del judici oral, l'acusació exercitada esdevé irretractable. O, més aviat: formulada l'acusació i obert el judici, la seva retirada resulta irrellevant, en el sentit que aquesta retractació no provoca el final del procés (tal com succeeix en el procés civil), de manera que el judici haurà de concloure mitjançant una sentència absolutòria o condemnatòria (Exposició de la Fiscalia del Tribunal Suprem de 1883).

La interlocutòria que obre el judici oral té la comesa transcendental de delimitar el fet punible que serà objecte del judici i de la sentència. I en el procediment abreujat també fa la funció de determinar l'òrgan competent per a l'enjudiciament i la decisió. Aquesta resolució té una configuració legal diferent en cada un dels processos ordinaris.

Procés ordinari

En el procés ordinari, els articles 632 i 633 LECrim assenyalen que la resolució que declara ben conclòs el sumari es pronunciarà sobre el sobreseïment o la sol·licitud de judici oral i, en aquest segon cas, quan acordi la seva obertura, disposarà el trasllat de les actuacions.

La interlocutòria d'obertura del judici marca l'inici de la publicitat de les actuacions i, per tant, el final del secret d'aquestes per a tercers, que caracteritza la instrucció. A més de la publicitat de les actuacions, aquesta fase del procés està informada pels principis d'oralitat, concentració, contradicció, investigació d'ofici i immediació.

Procediment abreujat

En el procediment abreujat, l'article 783.2 LECrim disposa que el jutge resoldrà sobre l'adopció, la modificació, la suspensió o la revocació de les mesures cautelars instades per les acusacions, i sol·licitarà fiança als responsables civils.