El Sistema Nerviós i Endocrí: Anatomia i Patologies

Receptors i efectors del cos humà

Els receptors i els efectors són elements clau en la interacció amb el medi. Els òrgans dels sentits codifiquen els senyals depenent del tipus d'energia: electromagnètica (vista i oïda), química (olfacte i gust) o electroquímica i mecànica (tacte). Els receptors són cèl·lules que permeten connectar amb l'ambient i conèixer els canvis que fa el nostre cos. La diferència d'aquests estímuls es deu a la regió del cervell a la qual els receptors envien els impulsos.

Els efectors són els òrgans encarregats de realitzar les accions que demanen els estímuls. Segons el tipus d'òrgan, es divideixen en:

• Respostes motores: moviments llisos que intervenen en la conducta emocional.
• Respostes secretores: l'òrgan allibera hormones perquè, en aquest cas, es tracta d'una glàndula.

Organització del Sistema Nerviós (SN)

El Sistema Nerviós està format per estructures que controlen els òrgans i les activitats humanes. El SN està compost pel:

• SNC (Sistema Nerviós Central): format per l'encèfal i la medul·la espinal. Controla el funcionament del cos.
• SNP (Sistema Nerviós Perifèric): format per ganglis i nervis. Processa la informació exterior i dona ordres.

El SNP es divideix en el sistema somàtic (que relaciona l'organisme amb el medi extern) i el sistema nerviós autònom (funcions internes de l'organisme). Dins d'aquest últim es troben el SN simpàtic i el SN parasimpàtic.

Àrees del Sistema Nerviós Central

El SNC es divideix en prosencèfal, mesencèfal i cervell posterior. Té set àrees importants:

1. Telencèfal: compost per l'escorça cerebral, els ganglis basals i el sistema límbic (hipocamp i amígdala).
2. Diencèfal: tàlem i hipotàlem.
3. Cervell mitjà.
4. Cerebel.
5. Protuberància.
6. Bulb raquidi.
7. Medul·la espinal.

Els hemisferis cerebrals

El cervell es divideix en dos hemisferis (anatòmicament diferents) connectats pel cos callós. L'hemisferi esquerre es considera racional i el dret, emocional. Hi ha tres cissures que divideixen cada hemisferi en quatre lòbuls:

• Frontal: pensar i decidir.
• Temporal: sons, impulsos, parla i memòria.
• Parietal: tacte i temperatura.
• Occipital: processament visual.

Funcions de l'escorça cerebral

L'escorça cerebral representa el 80% del pes del cervell. S'hi distingeixen quatre àrees bàsiques: sensorial, motora (moviments voluntaris), associativa i visual.

El Sistema Endocrí

El sistema endocrí realitza un procés que regula totes les activitats necessàries per a la vida. Està compost per glàndules de secreció interna que produeixen hormones que s'aboquen a la sang.

• Hipòfisi: situada a la base del cervell i controlada per l'hipotàlem. Segrega l'hormona del creixement i la luteïtzant.
• Glàndula tiroide.
• Paratiroides: regula el nivell de calci a la sang i el funcionament dels nervis i músculs.
• Pàncrees: regula el nivell de sucre mitjançant la insulina i el glucagó (que augmenta el ritme dels batecs del cor).
• Suprarenals.
• Ovaris: produeixen estrogen i testosterona.
• Testicles: produeixen testosterona.

Patologies cerebrals

• Autisme: Identificat el 1943, encara no se'n saben les causes. Es pot detectar en els dos primers anys i és crònic. Presenta alteracions en el llenguatge, manca de vincles familiars i rebuig al contacte físic.
• Epilèpsia: Tractada pel neuròleg, es deu a una activitat anormal i sobtada de les neurones. Pot ser hereditària. Provoca pèrdua de la consciència i espasmes musculars intensos.
• Alzheimer: Identificat el 1907 per Alois Alzheimer.
• Parkinson: Es caracteritza per un dèficit de dopamina al cervell.