Disfuncions del sistema immunitari: autoimmunitat, al·lèrgies i immunodeficiència
Clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,18 KB
Actualizado el
Resumen
Aquest document explica les principals disfuncions del sistema immunitari: les malalties autoimmunitàries, les reaccions d'hipersensibilitat (immediata i retardada) i les immunodeficiències congènites. El lector aprendrà com els antígens MHC/HLA poden provocar autoimmunitat, com es desenvolupa una al·lèrgia i quines causes tenen les immunodeficiències.
Puntos clave
- L'autoimmunitat es produeix quan les proteïnes HLA anòmales presenten fragments mimètics als limfòcits T, que no distingeixen les molècules pròpies de les estranyes.
- La hipersensibilitat és una reacció excessiva del sistema immunitari davant un antigen innocu o poc perillós (al·lergen).
- En la hipersensibilitat immediata, les IgE s'uneixen a mastòcits i basòfils i alliberen histamina i serotonina en el segon contacte amb l'al·lergen.
- L'anafilaxi és el xoc que pot causar la mort per hipersensibilitat, amb constricció bronquial, urticària i insuficiència cardíaca.
- En la hipersensibilitat retardada intervenen els limfòcits T, els macròfags i l'interferó gamma, i apareix hores o dies després del contacte.
- La immunodeficiència és la incapacitat del sistema immunitari per aturar les infeccions microbianes; les immunodeficiències congènites són genètiques i hereditàries.
Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba
Disfuncions i Deficiències del Sistema Immunitari
Hipersensibilitat
El sistema immunitari pot arribar a actuar de manera excessiva davant de molècules innòcues o poc perilloses.Malalties d'Autoimmunitat
Són defectes en el mecanisme immunològic. Totes les cèl·lules humanes tenen antígens proteics localitzats a la superfície de les seves membranes cel·lulars que identifiquen els teixits als quals pertanyen: són els antígens d’histocompatibilitat o molècules MHC. Els gens que produeixen aquests antígens són el complex principal d’histocompatibilitat o MHC. La majoria de les malalties autoimmunitàries les pateixen les persones que tenen un tipus determinat de proteïnes MHC associades a la membrana de les seves cèl·lules. En els humans, les MHC s’anomenen proteïnes HLA. Aquestes són les que determinen quines porcions de les molècules dels microorganismes infecciosos són presentades als limfòcits T, perquè aquests s’activin i iniciïn la resposta immunitària. Les proteïnes HLA anòmales s'uneixen a fragments mimètics del microbi i es presenten als limfòcits T, els quals són incapaços de distingir les molècules pròpies que són semblants a les mimetitzades: es produeix l’autoimmunitat. Els efectes de les malalties autoimmunes són molt variats, des de la destrucció de l’òrgan fins a la hiperproducció d’hormones, com també la destrucció de les unions neuromusculars.Malalties Autoimmunitàries Específiques
- Esclerosi Múltiple (sistema nerviós central): Malaltia no contagiosa que afecta la substància blanca del SNC i que produeix el deteriorament de les beines de mielina, dificultant la transmissió de l’impuls elèctric entre les neurones. Això provoca dolors, pèrdua de visió, falta de força i problemes d’equilibri.
- Lupus Eritematós (diferents teixits, ADN, plaquetes)
- Psoriasi (pell)
- Malaltia de Graves (tiroides)
- Malaltia d’Addison (glàndules suprarenals)
- Anèmia Perniciosa (estómac)
- Anèmia Hemolítica Autoimmunitària (eritròcits)
- Artritis Reumatoide (teixit conjuntiu)
- Diabetis Juvenil (pàncrees)
Al·lèrgies
- Hipersensibilitat: Reacció excessiva del sistema immunitari davant l’exposició d’un antigen innocu o poc perillós.
- Al·lèrgia: Reacció d’hipersensibilitat.
- Al·lergen: Antigen que provoca hipersensibilitat, com el pol·len, determinades proteïnes o espores.
- Hipersensible o Al·lèrgic: Animal que ha estat sotmès per primera vegada a un al·lergen.
- Anafilaxi: Mort provocada pels efectes de la hipersensibilitat.
Tipus Principals de Reaccions Hipersensibles
- Immediata: Els efectes nocius apareixen al cap d’uns quants minuts d’estar en contacte amb l’al·lergen.
- Retardada: Els efectes es noten al cap de diverses hores o dies.
La Hipersensibilitat Immediata
El primer contacte entre l’al·lergen i l’aparell immunitari no produeix cap símptoma extern, però sí que indueix mecanismes bioquímics que actuen fins al segon contacte (sensibilització). Els macròfags capten els al·lèrgens, els degraden i exposen a l’exterior part de les seves molècules unides a complexos MHC. Els limfòcits T reconeixen aquests fragments presentats pels macròfags i segreguen interleucines que actuen sobre els limfòcits B, fent que segreguin anticossos (IgE). Les IgE estan destinades a unir-se als receptors específics de membrana (mastòcits i basòfils) que queden recoberts d’IgE. El segon contacte amb l’al·lergen provoca que les molècules al·lèrgiques s'uneixin a les IgE dels mastòcits i basòfils. Aquest fet activa una cascada de reaccions metabòliques que alliberen els mediadors químics al·lèrgics com la histamina i la serotonina. Els mediadors al·lèrgics provoquen efectes perjudicials en l’individu que poden conduir fins a la mort. Destaca el xoc anafilàctic, que es produeix al cap d’uns minuts i que consisteix en la constricció dels bronquis, l’obstrucció dels capil·lars pulmonars, urticària, hemorràgies internes i insuficiència cardíaca. Altres exemples de sensibilitat immediata són l’asma, la febre del fenc, l’al·lèrgia a la penicil·lina i la urticària.Hipersensibilitat Retardada
De vegades, els fenòmens d’al·lèrgia apareixen al cap d’uns dies o hores de la segona exposició a l’al·lergen, fet que s’anomena hipersensibilitat retardada. Aquesta reacció es produeix mitjançant cèl·lules. Els limfòcits T activats pel segon contacte amb l’al·lergen segreguen diversos tipus d’interleucines i interferó gamma, que són responsables d’activar els macròfags i l'atracció d’aquests i d’altres cèl·lules com monòcits i neutròfils cap als teixits afectats. Els macròfags activats tendeixen a adherir-se els uns amb els altres a la zona afectada, on es formen nòduls granulosos i s’alliberen enzims hidrolítics que poden destruir teixits circumdants. Un exemple és la prova de la tuberculina: injecció de bacils de la tuberculosi. En persones que han passat la malaltia, la inflamació és major que en persones que no l’han passada.Immunodeficiència
La immunodeficiència és la incapacitat del sistema immunitari d’aturar les infeccions microbianes. Les causes poden ser:- Trastorns genètics.
- Errors en el desenvolupament dels òrgans limfoides primaris o secundaris.
- Infeccions víriques.
Immunodeficiència Congènita
És una anomalia immunitària de tipus genètic; s'hi neix i és hereditària. Són degudes a:- Defectes de limfòcits B, que no són capaços de produir anticossos normals o en la quantitat necessària.
- Error en la síntesi de les proteïnes que formen el complement.
- Limfòcits T que no desenvolupen les seves funcions.
- Desenvolupament anormal d’òrgans limfoides com el tim, que provoca un error en la formació i maduració dels limfòcits T.
Preguntas frecuentes
Què és l'al·lergen?
És un antigen que provoca hipersensibilitat, com el pol·len, determinades proteïnes o espores. El text l'identifica com la substància innòcua que desencadena la reacció excessiva del sistema immunitari.
Quina diferència hi ha entre hipersensibilitat immediata i retardada?
En la immediata, els efectes apareixen al cap de pocs minuts del contacte amb l'al·lergen i intervenen les IgE i els mastòcits. En la retardada, els efectes es noten al cap de diverses hores o dies i hi participen els limfòcits T i els macròfags.
Quines causes poden provocar una immunodeficiència?
Segons el text, les causes poden ser trastorns genètics, errors en el desenvolupament dels òrgans limfoides primaris o secundaris i infeccions víriques.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.