Classificació bacteriana, parasexualitat i cicles virals: lític, lisogènic i retrovirus

Classificació i Metabolisme Bacterià

FOTOAUTÒTROFS

• Aerobis: Cianobacteris.
• Anaerobis: Bacteris porpres i verds del S.

QUIMIOAUTÒTROFS

• Bacteris quimisintètics:
  • Bacteris del N.
  • Bacteris del Fe.
  • Bacteris de l'H.
  • Bacteris incolors del S.

QUIMIOHETERÒTROFS

• Bacteris entèrics (de la flora intestinal): E. coli, Salmonella.
• Bacteris de l'àcid làctic.

BACTERIS: Mecanismes de Parasexualitat

Els tres mecanismes següents donen lloc a un augment de la variabilitat genètica dels bacteris i a la resistència als antibiòtics.

1) CONJUGACIÓ

Durant la conjugació d'un bacteri Hfr, aquest transmet part del seu plasmidi i alguns gens adjacents del seu ADN, que es recombinen amb el DNA del bacteri receptor.

2) TRANSFORMACIÓ

Fenomen d'intercanvi genètic a través del qual un bacteri capta fragments de DNA que estaven lliures en el medi i procedien de la lisi d’altres bacteris.

3) TRANSDUCCIÓ

Procés pel qual un virus (bacteriòfag) transporta fragments de DNA de l’últim bacteri parasitat i els introdueix dins seu (per fagocitosi).

VIRUS: Cicles de Replicació

Cicle lític (acaba matant l'hoste)

1. Fixació o adsorció.
2. Penetració.
3. Replicació del genoma víric i síntesi de nous capsòmers.
4. Acoblament dels nous virus.
5. Lisi o alliberament.

Cicle lisogènic (no mata l'hoste)

1. El virus ataca a la membrana.
2. Penetració del fag.
3. El DNA del fag s’integra al DNA del bacteri (pròfag).
4. Duplicació del DNA del bacteri = també es reprodueix el DNA del fag (produeix cèl·lules amb noves propietats).
5. Fins que un estímul determinat indueix la separació del DNA del pròfag del DNA de la cèl·lula; en aquest moment, el DNA del pròfag inicia un cicle lític.

RETOVIRUS: Mecanisme d'Infecció

Els retrovirus utilitzen l'enzim transcriptasa inversa per replicar-se.

1. El virus es fusiona amb la membrana plasmàtica de la cèl·lula. S'eliminen les proteïnes de la càpsida i s'alliberen les proteïnes i el RNA viral.
2. La transcriptasa inversa catalitza la síntesi d'una cadena de DNA complementària al RNA viral.
3. Degradació de la cadena de RNA i síntesi d'una segona cadena de DNA complementària a la primera (resultant en un DNA de doble cadena).
4. El DNA de cadena doble s'integra al DNA de la cèl·lula. El DNA integrat s'anomena provirus; mai abandonarà el genoma de la cèl·lula hoste (a diferència d'un pròfag, el provirus no desapareix mai). El genoma del virus, en forma de provirus, pot romandre inactiu un temps més o menys prolongat abans de començar a expressar-se.
5. El DNA del provirus es transcriu i es formen el mRNA víric i els mRNA de les proteïnes virals.
6. Es formen les proteïnes dels virus mitjançant els ribosomes de la cèl·lula. Les vesícules amb les glicoproteïnes produïdes al RE es fusionen amb la membrana de la cèl·lula.
7. Acoblament de les proteïnes de la càpsida al voltant del genoma viral i les molècules de transcriptasa inversa.
8. Els nous virus surten de la cèl·lula per exocitosi.