Quina és la diferència entre respiració cel·lular i respiració pulmonar?

La respiració cel·lular es dona dins dels mitocondris i obté energia (ATP) de la glucosa. La respiració pulmonar és l'intercanvi de gasos entre l'aire i la sang que té lloc als alvèols.

Quines funcions tenen les fosses nasals?

Escalfen, filtren i humitegen l'aire. El filtratge es fa amb els pèls i els mocs, on queda atrapada la brutícia.

Quins músculs intervenen en la ventilació pulmonar?

Hi intervenen els músculs intercostals, les costelles i el diafragma, que formen la caixa toràcica.

Respiració cel·lular i pulmonar: anatomia de les vies respiratòries

Resumen

El document explica el transport de nutrients i la necessitat d'oxigen de les cèl·lules, i diferencia la respiració cel·lular (obtenció d'ATP als mitocondris) de la respiració pulmonar (intercanvi de gasos als alvèols). Descriu també la ventilació pulmonar, la caixa toràcica i l'anatomia de les vies respiratòries, des de les fosses nasals fins als alvèols.

Puntos clave

La respiració cel·lular té lloc als mitocondris i transforma la glucosa en ATP, amb consum d'O₂ i producció de CO₂ i H₂O.
La respiració pulmonar és l'intercanvi de gasos entre l'aire i la sang als alvèols pulmonars.
La ventilació pulmonar inclou la inspiració (entrada d'aire) i l'expiració (sortida d'aire), amb intervenció dels músculs intercostals, les costelles i el diafragma.
Les fosses nasals escalfen, filtren i humitegen l'aire.
La laringe conté les cordes vocals, que vibren en pas d'aire i produeixen so.
Els alvèols estan recoberts de capil·lars i l'aire ha d'estar a un 100% d'humitat per fer l'intercanvi de gasos.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Transport de Nutrients i Necessitat d'Oxigen

Després de la digestió, els nutrients passen a la sang i es transporten a totes les cèl·lules de l’organisme.

Perquè la cèl·lula pugui aprofitar l’energia acumulada als nutrients, necessita de l’O₂. D’altra banda, es genera *CO₂ tòxic* a les cèl·lules, i ha de ser expulsat. L’O₂ arriba a la cèl·lula gràcies a l’intercanvi de gasos fet entre l'alvèol i el capil·lar, durant la respiració pulmonar.

Respiració Cel·lular: Obtenció d'Energia (ATP)

L’energia dels nutrients s’allibera gràcies a una reacció química que es dona dins els mitocondris, i que s’anomena la respiració cel·lular:

Fórmula: Glucosa (G) + O₂ → CO₂ + H₂O + Energia (ATP)

L’O₂ arriba fins a la cèl·lula i s’utilitza per obtenir l’energia dels nutrients (matèria orgànica).

Tipus de Respiració

Respiració Cel·lular

És aquella que es dóna a l’interior dels *mitocondris* de les cèl·lules. És la transformació de glucosa en ATP que té lloc als mitocondris de les cèl·lules:

MO (glucosa) + O₂ → ENERGIA (ATP) + CO₂ + H₂O

Respiració Pulmonar

És l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang que té lloc als *alvèols pulmonars*.

Funció i Components de les Vies Respiratòries

Funció: Renova els gasos (oxigen, diòxid de carboni) entre els òrgans i el medi exterior.

Les vies respiratòries són conductes per on circula l’aire i dirigeixen l’aire cap als pulmons. Es divideixen en:

Vies Superiors: Foses nasals, faringe, laringe.
Vies Inferiors: Tràquea, bronquis, bronquíols, alvèols i capil·lars.

Els pulmons realitzen l’intercanvi de gasos.

Ventilació Pulmonar

És l’entrada i sortida de gasos dels pulmons. Els dos moviments de la ventilació són:

Inspiració: Entrada de l’aire.
Expiració: Sortida de l’aire.

Hi intervenen els músculs intercostals, les costelles i el diafragma.

La Caixa Toràcica

Formada per les costelles, els músculs intercostals i el diafragma.

És com una manxa: en eixamplar-se la caixa, els pulmons també ho fan, i així entra l’aire en ells, omplint-los com una esponja.

Anatomia Detallada de les Vies Respiratòries

Fosses Nasals

És millor que l’aire entri pel nas perquè realitza tres funcions essencials (la boca no en fa cap):

Escalfa: Escalfa l’aire en la pituïtària vermella.
Filtra: Neteja l’aire amb els pèls i els mocs del nas, on es queda enganxada la brutícia.
Humiteja: Humiteja l’aire, ja que per fer l’intercanvi de gasos en els alvèols l’aire ha d’estar a un 100% d’humitat.

A més, les vies respiratòries superiors escalfen, filtren i humitegen l’aire (que ha d’estar a un 100% d’humitat).

Laringe

Conducte vertical de cartílag dur on es troben les cordes vocals, formades per teixit muscular recobert per mucosa. En passar l’aire a través seu, vibren i així produeixen un so que posteriorment és amplificat a la caixa de ressonància formada pel cap i el pit.

Tràquea

Conducte vertical que va des de la laringe fins als bronquis.

Està format per ferradures de cartílag (obertes per darrere) que fan que estigui permanentment oberta per a que entri i surti l’aire. Aquesta estructura (no tancada per darrere) facilita que estigui permanentment oberta a l’aire, alhora que dóna més llibertat perquè l’esòfag empenyi l’aliment cap a l’estómac.

Bronquis

La tràquea es divideix en dos bronquis formats per anells sencers de cartílag. Cada un d’ells entra a un pulmó. Els bronquis es divideixen formant bronquíols.

La pell interna dels bronquis i bronquíols té glàndules que segreguen moc, per a la neteja de l’aire, i cilis que empenyen la mucositat cap a l’exterior.

Alvèols Pulmonars i Intercanvi de Gasos

Són bosses recobertes de capil·lars sanguinis on té lloc l'intercanvi de gasos:

El CO₂ passa de la sang a l’aire.
L’O₂ fa el contrari (passa de l'aire a la sang).

Per tal de fer-ho, cal que l’aire estigui a una humitat del 100%. La superfície de contacte aire-sang és semblant a un camp de tenis.

Capacitat Pulmonar

És el volum d’aire que poden contenir els pulmons.