Quina és la diferència entre la IgG i la IgM?

La IgG és l'anticòs més nombrós de la sang, amb un pes molecular de 150.000 Da, i pot travessar la placenta. La IgM té un pes molecular molt alt, de 900.000 Da, i és el primer anticòs que es produeix davant d'una exposició inicial a un antigen.

Quins anticossos causen les al·lèrgies?

Les IgE són les causants dels fenòmens d'al·lèrgia. Es troben principalment als teixits i en molt baixa concentració a la sang.

Què és la reacció d'opsonització?

És la reacció en què els anticossos units a la superfície d'un antigen fan que els fagòcits sanguinis el fagociten més àvidament, perquè s'hi adhereix millor el complex antigen-anticòs.

Anticossos: tipus d'immunoglobulines i reacció antigen-anticòs

Resumen

El document explica què són els anticossos o immunoglobulines, com s'estructuren les seves cadenes i quins són els cinc tipus principals (IgG, IgM, IgA, IgE i IgD). També descriu la reacció antigen-anticòs, la seva especificitat i els quatre tipus de reacció: precipitació, aglutinació, neutralització i opsonització.

Puntos clave

Els anticossos són proteïnes produïdes pels limfòcits B que s'uneixen específicament als antígens.
Cada immunoglobulina té 4 cadenes polipeptídiques: dues lleugeres (L) i dues pesants (H), unides per ponts disulfur, amb forma d'Y.
La porció variable (extrems de les cadenes H i L) reconeix l'antigen; la porció constant no hi participa.
Hi ha 5 tipus d'immunoglobulines segons la cadena H: IgG, IgM, IgA, IgE i IgD.
La IgG és l'anticòs més abundant de la sang i l'única capaç de travessar la placenta.
La IgM és la primera que es produeix davant d'una exposició inicial a un antigen.
La unió antigen-anticòs és reversible, perquè no hi ha enllaços covalents, i molt específica.
Els quatre tipus de reacció són precipitació, aglutinació, neutralització i opsonització.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Els Anticossos

Els anticossos són molècules proteiques produïdes pels limfòcits B que estan destinades a unir-se específicament als antígens. Els anticossos poden fer dues tasques:

Poden quedar adherits a la membrana plasmàtica del limfòcit B, on actuen com a anticossos de superfície receptors d'antígens.
Poden ser segregats a l'exterior de la cèl·lula com a anticossos lliures circulants en la sang, on poden arribar a constituir fins al 20% del pes total de les proteïnes del plasma sanguini.

Les cèl·lules plasmàtiques (limfòcits B madurs) són incapaces de dividir-se, tenen una vida curta i fan servir una part molt important del reticle endoplasmàtic per a produir anticossos.

Els anticossos són proteïnes del grup de les globulines que, per les seves propietats immunològiques, reben el nom d'immunoglobulines (Ig). La seva estructura consta de:

L'estructura bàsica són 4 cadenes polipeptídiques: dues cadenes lleugeres iguals (L) i dues cadenes pesants iguals (H), unides per ponts disulfur.
A les cadenes H i L hi ha lligats oligosacàrids.
La molècula resultant és tridimensional i té forma d'Y que es compon d'una tija constituïda per una part de les dues cadenes pesants amb els radicals àcid (-COO) terminals, i de 2 braços restants formats per cadenes pesants i cadenes lleugeres amb radicals amino (-NH₂) terminal.

A la base dels braços de les cadenes H hi ha la zona frontissa que permet que la part superior es pugui moure lliurement respecte a la resta de la molècula, fet que facilita la mobilitat i la capacitat d'unir-se amb els antígens.

Els extrems de les cadenes H i L s'anomenen porció variable de la Ig, ja que tenen un tipus determinat d'aminoàcids per a unir-se als antígens específicament.

La resta de les cadenes H i L s'anomena porció constant i no té la propietat d'unir-se als antígens.

Es coneixen 5 tipus diferents d'immunoglobulines que es diferencien pel tipus de cadena H:

1. IgG o Gammaglobulines

Són els anticossos més nombrosos de la sang.
Poden assolir fins al 75% de les Ig de la sang.
Pes molecular de 150.000 Da.
Es componen de dues cadenes L i dues cadenes de tipus gamma amb oligosacàrids.
Poden unir-se als antígens, activar el complement i els fagòcits sanguinis.
Són els únics anticossos capaços de travessar la placenta i penetrar al fetus.

2. IgM

Són els primers anticossos que es produeixen davant de l'exposició inicial a un antigen.
Representen fins al 10% de les Ig.
Pes molecular molt alt, 900.000 Da.
Estan compostos de 5 monòmers d'anticossos units per ponts disulfur i per una cadena polipeptídica anomenada J, per tant, tenen 10 llocs d'unió.
Tenen avidesa per molècules o microorganismes polivalents.
S'encarreguen d'activar els macròfags i el sistema del complement.

3. IgA

Estan constituïdes per 4 cadenes polipeptídiques com les de l'IgG.
2 cadenes H i 2 L unides per una o dues cadenes J.
10% de les Ig a la sang.
S'originen en estructures limfoides subepitelials.
Es troben en la llet, el mucus respiratori i intestinal, la saliva i les llàgrimes.
Col·laboren amb la defensa primària.
Contenen el component secretor (impedeix la lisi de les IgA pel medi que les envolta).

4. IgE

Pes molecular de 190.000 Da.
Es componen de dues cadenes L i dues H.
Es troben principalment als teixits i en molt baixa concentració a la sang.
Són els causants dels fenòmens d'al·lèrgia.

5. IgD

Pes molecular de 180.000 Da.
Es componen de dues cadenes L i dues H.
Són anticossos de superfície de limfòcits B que serveixen com a receptors d'antígens específics.

La Reacció Antigen-Anticòs

Els antígens i els anticossos s'uneixen per enllaços Van der Waals en una reacció anomenada antigen-anticòs.
La unió es duu a terme entre les porcions variables de les cadenes H i L de l'anticòs i en determinats antigènics. No hi ha cap enllaç covalent, per tant, la reacció és reversible.
Ag (antigen) + Ab (anticòs) ⇄ AgAb (complex antigen-anticòs).
La reacció es desplaça cap a un lloc o cap a l'altre segons les concentracions i la intensitat de la reacció.
L'afinitat d'un anticòs per un antigen està determinada per la intensitat de les interaccions que s'estableixen entre l'antigen i el determinant antigènic.
La reacció és extremadament específica.

Hi ha 4 tipus de reacció antigen-anticòs:

1. Reacció de Precipitació

Quan els antígens són macromolècules solubles amb diversos determinants, els anticossos lliures pel plasma s'uneixen a aquests formant complexos tridimensionals insolubles que precipiten.

2. Reacció d'Aglutinació

Es produeix quan els anticossos reaccionen amb molècules d'antígens situats a la superfície de bacteris o altres cèl·lules. Com a resultat, les cèl·lules formen agregats que sedimenten amb facilitat. Els antígens de la superfície de les cèl·lules són els aglutinògens, els seus anticossos específics són les aglutinines. Existeix una altra reacció especial, l'aglutinació passiva, que consisteix en l'adhesió d'antígens solubles a la membrana de les cèl·lules, que posteriorment, quan els anticossos reaccionen, determinen l'aglutinació de les cèl·lules a les quals estaven lligats. Es dóna als glòbuls vermells.

3. Reacció de Neutralització

S'efectua principalment amb els virus i consisteix en la disminució de la capacitat infectant dels virus quan s'uneixen els anticossos amb els determinants antigènics de la càpsula vírica. És reversible i es poden activar nous virus.

4. Reacció d'Opsonització

Els fagòcits sanguinis, quan tenen molècules d'anticossos unides a la superfície, fagociten més àvidament els antígens. La unió dels anticossos produeix un augment de l'adherència del complex antigen-anticòs a la superfície dels macròfags i micròfags, que facilita la fagocitosi.