Silenci Administratiu: Còmput, Suspensió i Ampliació de Terminis

El silenci administratiu és una tècnica fonamental en el dret administratiu que regula les conseqüències de la inactivitat de l'Administració Pública (AP) davant les sol·licituds dels ciutadans. Quan l'AP no resol ni notifica una sol·licitud dins del termini legalment establert, s'aplica el silenci administratiu, que pot ser positiu o negatiu segons el cas.

Pràctica de la Notificació i Silenci Administratiu

Quan sol·licitem una autorització per dur a terme una activitat, l'AP té un termini per resoldre. Si l'AP denega l'autorització fora de termini, es considera un intent de notificació que té efectes a efectes de silenci. Aquest primer intent no atorga eficàcia al particular, però marca el moment en què la notificació es produeix legalment.

Un exemple pràctic és la sol·licitud d'autorització per a una activitat. Si l'AP resol i denega la sol·licitud, i aquesta resolució no posa fi a la via administrativa, el termini per recórrer comença a comptar des de l'endemà de la notificació. En aquest cas, un recurs d'alçada tindria un termini d'un mes. Si l'AP no resol ni notifica dins del termini màxim, entra en joc la tècnica del silenci administratiu.

L'AP té l'obligació de resoldre els procediments. La seva inactivitat pot deixar els ciutadans en indefensió, especialment si l'AP no exerceix els seus drets. Per això, el silenci administratiu actua com a salvaguarda.

Supòsits de Suspensió del Còmput Màxim de Resolució i Notificació (Art. 42.5)

El termini màxim per resoldre i notificar es pot suspendre en els següents casos:

• Subsanació de deficiències.
• Negociacions per acabar el procediment (pacte o conveni).
• Quan l'AP demani informació a organismes europeus.
• Sol·licitud d'informes preceptius i determinants.
• Proves tècniques.

Ampliació del Termini per Resoldre i Notificar (Art. 42.6)

Excepcionalment, i amb motivació, l'AP podrà ampliar el termini màxim de notificació si es posen a disposició tots els mitjans necessaris. Aquesta ampliació no podrà excedir la meitat del termini original i s'haurà de notificar. Mai es podran ampliar terminis ja vençuts.

Els terminis es poden reduir fins a la meitat, excepte sol·licituds i recursos, aplicant una tramitació d'urgència, d'ofici o a instància de l'interessat, o per raons d'interès públic.

Responsabilitat del Personal de l'AP (Art. 42.7)

El personal dels serveis de les AP és responsable del compliment legal per resoldre i notificar dins dels terminis establerts. Aquesta responsabilitat es connecta amb l'article 41 de la llei, que tracta sobre la responsabilitat per incompliment dels terminis màxims.

Casos Específics de Silenci Administratiu

Silenci en Matèria d'Estrangeria

Un estranger amb residència temporal demana una pròrroga. Si l'AP no resol en 3 mesos:

• Silenci negatiu: No es considera prorrogada la sol·licitud, però es manté la residència legal per dos anys més. Aquest silenci negatiu no té valor d'acte administratiu, sinó que és una simple fixió amb efectes processals. Permet acudir als tribunals per denegació presumpta.
• Silenci positiu: Si es demana residència legal a Espanya i no es resol, el silenci positiu tindria el mateix valor que un acte administratiu.

Silenci en Matèria Urbanística

En matèria urbanística, el silenci positiu s'aplica quan es concedeix una llicència per construir. Si l'AP no resol, es pot començar a construir. Si l'AP s'adona posteriorment que la llicència és il·legal (contrària al pla urbanístic), pot revisar-la d'ofici i declarar-la nul·la de ple dret, ja que els actes contraris a l'ordenament jurídic (OJ) que atorguen facultats sense els requisits essencials són nuls.

La Llei 30/92 (actualment Llei 39/2015) estableix que els actes expressos o presunts contraris a l'OJ són nuls de ple dret. Per tant, l'AP pot anul·lar la llicència o reconduir-la.

Segons la jurisprudència (Sentència de 28 de gener de 2009), en aquests casos de silenci positiu il·legal, no es guanyen facultats, de manera que l'AP no ha d'indemnitzar i pot ordenar l'enderrocament sense necessitat de revisió d'ofici.

L'article 8.1.b del text refós de la Llei del Sòl estatal estableix que en cap cas es podran entendre adquirides per dret administratiu facultats que contravinguin l'organització territorial urbanística.

Altres Supòsits de Silenci Positiu

La Llei 8/2011 inclou l'autorització d'obertura i funcionament de centres escolars privats com a supòsit de silenci positiu. Si l'AP no resol, es pot obrir el centre. Si posteriorment es detecten incompliments, l'AP haurà de revocar i indemnitzar el particular si no s'adonen de l'error.

Les variacions de medicacions d'importància menor també poden ser un supòsit de silenci positiu. Si l'AP no resol, es considera aprovada la variació. Si l'AP s'adona d'un error, haurà de revisar l'acte per anul·lar-lo i indemnitzar el particular.

Actes Nuls de Ple Dret

Els actes nuls de ple dret són aquells que infringeixen greument l'ordenament jurídic. Alguns exemples inclouen:

• Llicències urbanístiques atorgades amb infracció de zonificació (Art. 255, derogat).
• Contractació pública quan falta capacitat d'obrar, hi ha prohibicions per contractar, manca de solvència o pressupost superior al disponible (Art. 32.b RD Legislatiu 3/2011).
• Compromisos de despesa sense crèdit suficient (Art. 46 Llei General Pressupostària).
• Manca de crèdit establert en la Llei General Pressupostària per a subvencions.

Graus d'Invalidesa en el Defecte de Forma

Els defectes de forma en els actes administratius poden tenir diferents graus d'invalidesa:

• Nul·litat absoluta: Incompliment manifest per raó de matèria o territori, prescindir totalment del procediment legalment establert, o rescindir de les normes que contenen els requisits essencials per a la formació d'òrgans col·legiats.
• Anul·labilitat: Manca de requisits formals per obtenir el fi, incompliment per raó de jerarquia, indefensió dels interessats, o actuacions fora del termini establert quan ho disposi la naturalesa del termini.
• Irregularitats no invalidants: Altres defectes de forma no classificats anteriorment.

Defecte de Forma per Omisió del Tràmit d'Audiència

L'omissió del tràmit d'audiència de l'interessat es considera un cas d'indefensió de l'interessat, podent portar a l'anul·labilitat de l'acte.

Sentències Rellevants

La Sentència del TS de 23 de gener de 2004 estableix que en cas de silenci, no hi ha notificació. Si hi ha notificació defectuosa, el termini per recórrer comença quan el particular reacciona. Per tant, el silenci no pot estar subjecte a termini o recurs, ja que equival a una notificació defectuosa.

La Sentència de 28 de gener de 2009 tracta sobre la impossibilitat de guanyar facultats contràries a l'OJ per silenci administratiu en matèria urbanística, i per tant, no hi ha res a revisar ni revocar.

La Sentència 1 (no especificada) indica que no s'admet el recurs per estar fora de termini, ja que una denegació ferma no pot ser objecte de recurs posterior si no hi ha acte repetidor.