Sentits, emocions i filosofia: guia bàsica de la ment

Sentits i raó

Gràcies als receptors sensorials entrem en contacte amb el nostre món intern i extern.

• La raó ens permet ordenar la informació que ens aporten els sentits, organitzar-la i, amb l'ajut del llenguatge, construir frases i raonaments.
• La consciència ens ajuda a adonar-nos del que fem i del que ens envolta.
• La intel·ligència ens permet comprendre i adaptar-nos a l'entorn, donant en cada moment la resposta més adaptativa i útil.
• Tenim també memòria per reviure mentalment el que hem viscut en els nostres records.
• I imaginació per projectar-nos cap a allò que no és, de fet, el nostre present.

Receptors sensorials

• Exteroceptors: Ens comuniquen amb allò que hi ha fora nostre; són els cinc sentits: vista, oïda, olfacte, gust i tacte.
• Interoceptors: Permeten captar els estímuls interns i donar a aquests estímuls una resposta en forma de sensació (per exemple, mal de panxa).
• Propioceptors: Ens informen sobre sensacions de moviment, equilibri, coordinació i posició del cos (per exemple: si estic dret).

La raó humana recull la informació aportada pels sentits i l'ordena. Amb tota aquesta informació construïm paraules, frases i idees més o menys abstractes.

Empirisme i racionalisme

Racionalisme

Neix sobretot al segle XVII i la paraula prové de ratio (raó).

Té la tesi que hi ha idees innates i que, com que els sentits no són sempre fiables, és la raó i no l'experiència sensorial l'única que pot constituir-se legítimament com una base sòlida per al coneixement.

Filòsofs importants: Descartes, Spinoza, Pascal i Leibniz.

Empirisme

Sorgeix amb l'impuls de les ciències experimentals (segles XVII–XVIII) i deriva de la paraula grega relacionada amb l'experiència.

Defensen que no hi ha idees innates i que el coneixement sorgeix de l'experiència; a més, consideren que la raó és clau per desenvolupar el coneixement a partir de l'experiència.

Filòsofs importants: John Locke (Anglaterra, segle XVII) i David Hume (Escòcia, segle XVIII).

Emocions i sentiments

Emocions

• Respostes immediates (automàtiques) davant del que ens passa.
• Depenen de la naturalesa.
• Les compartim amb els mamífers.
• Acostumen a ser de curta durada.
• Són adaptatives.
• Emocions bàsiques: por, ira, alegria, tristesa, fàstic i sorpresa.

Sentiments

• Demanen un cert nivell de reflexió.
• Intervé la consciència i el llenguatge.
• Hi ha component biològic i cultural.
• Són exclusivament humanes (en el sentit que impliquen reflexió simbòlica).
• Acostumen a durar més temps i poden conviure amb determinades emocions.
• Alguns exemples: amor, odi, admiració.

René Descartes

• Va viure entre 1596 i 1650 (segle XVII).
• Va ser un filòsof racionalista.

Un pensador de la paraula: Gòrgies

• Gòrgies (segle V aC) va ser representant d'un corrent filosòfic anomenat la sofística — ve de la paraula grega sophos (saviesa o paraula experta).
• Els sofistes van tenir molts enemics intel·lectuals entre els filòsofs més coneguts del seu temps, per exemple Sòcrates o Plató.
• Relativisme: vol dir que un mateix valor pot ser bo per a una persona i dolent per a una altra.
• Universalisme: és una actitud que considera una certa visió oberta i general del món.

Un sol minut amb un pensament negatiu deixa el sistema immunitari en una situació delicada durant 6 hores.

Símbols, paraules i silencis

Símbol: Pot ser una cosa, un objecte o una paraula que designa i substitueix una altra cosa. Aquesta substitució es fa en virtut d'un acord cultural entre persones. Exemple: el colom — símbol de la pau.

Les paraules tenen un significat i aquesta capacitat de simbolització que ens donen les paraules ens permet portar a la nostra ment animals, persones, situacions o experiències remotes, llunyans, passats o futurs.

Podríem dir que el llenguatge ens dóna la capacitat, gairebé màgica, de transportar-nos en l'espai i en el temps, de sortir dels límits de la nostra identitat i de conèixer altres coses.

Les paraules ens ajuden a identificar el món, a ordenar-lo i a entendre'l. Però també hem d'aprendre a fer silencis.

Piràmide de Maslow

Abraham Maslow va ser un psicòleg i humanista dels EUA (1908–1970) que va fer importants estudis sobre les necessitats humanes i sobre les motivacions; aquests estudis han estat tinguts en compte tant per l'antropologia filosòfica, com per la psicologia i el món empresarial.

Punts de vista filosòfics

Aristòtil

Grècia, segle IV aC. Defensa que el ser humà és un animal polític i sociable.

Frase relacionada: «Només un déu o una bèstia és capaç de viure al marge de la societat.»

Thomas Hobbes

Segle XVII. Hobbes defensa que l'home no és de cap manera un ésser sociable per naturalesa, sinó que es veu obligat a viure en societat i a sotmetre's a l'autoritat per no destruir-se.

Frase relacionada: «L'home és un llop per a l'home» (Homo homini lupus).

Jean-Jacques Rousseau

Suïssa, segle XVIII. Utilitza una tesi contrària a la de Hobbes: l'ésser humà és bo per naturalesa, però la societat el corromp.

Habilitats socials i maneres d'estar en un grup

Les habilitats socials són les aptituds que tenim les persones que ens permeten estar amb els altres, gaudir de la seva companyia i entendre'ns-hi.

Els grups i les regles

Sempre que hi ha un grup —amics, parella, classe— hi ha unes regles. Quan entrem a formar part d'un grup nou intentem ser acceptats i adaptar el nostre comportament a les normes generals del grup; a això se'n diu conformitat.

Quan la modificació de la nostra conducta neix d'un impuls aliè a nosaltres i no del nostre propi esforç d'adaptació a les normes del grup, parlem d'obediència.

També existeix l'obediència cega: quan les persones són capaces d'obedir cegament ordres d'un suposat líder, per molt irracionals que siguin.