Ètica, Llibertat i Determinisme: Teories Filosòfiques Clau

L'Ètica i el Concepte de Llibertat

L'Ètica és la disciplina filosòfica que estudia què és el bé.

Per tal que hi hagi una reflexió ètica, és fonamental que l'ésser humà sigui lliure.

Què és la Llibertat?

És la facultat humana que permet actuar d'una forma o altra sense estar determinat per cap altre factor.

Determinisme: Negació de la Llibertat

Existeixen diferents tipus de determinismes que neguen o limiten la llibertat humana:

1. Determinisme Cosmològic: El Destí

Els Estoics (filòsofs grecs) creien que tota la naturalesa funciona per lleis de causa-efecte (una lògica o logos). Aquestes lleis afecten els humans igual que qualsevol altre ésser viu. Per tant, els estoics consideraven que, tot i que som part del cosmos, el nostre destí ja està predeterminat per aquesta cadena causal. Si creiem en el destí, la llibertat és una il·lusió.

2. Determinisme Teològic: La Predestinació

El terme "Teo" fa referència a Déu. Aquesta teoria afirma que Déu coneix i ha escrit el nostre destí, incloent-hi tot el que ens passarà fins al dia de la nostra mort. La nostra llibertat, per tant, és negada i considerada una mera il·lusió.

3. Determinisme Fisiològic: El Conductisme

El psicòleg Pavlov va demostrar, amb el seu famós experiment del gos, que la conducta està totalment determinada per l'estímul i la resposta. Pavlov va estendre aquesta idea als humans, tot i que de forma més complexa. La nostra personalitat es construeix mitjançant el sistema de càstig-premi. Els éssers humans busquen ser reconeguts i eviten ser rebutjats, cosa que ens porta a actuar de manera determinada per construir hàbits. Això, segons aquesta visió, limita la nostra llibertat.

4. Determinisme Psicoanalític: L'Inconscient

Sigmund Freud, metge i pare de la psicoanàlisi, utilitza la metàfora de l'iceberg: la part superior és el conscient i la part submergida és l'inconscient. Creiem que prenem decisions de forma conscient, però Freud argumenta que l'inconscient ja ha decidit per nosaltres, basant-se en experiències passades (traumàtiques o plaents). Per exemple, la decisió de tenir o no un gos està determinada per l'experiència passada. No som lliures, ja que el conscient ve determinat per l'inconscient.

Crítica als Determinismes

1. Autoevidència de la Llibertat: Som lliures perquè ens sentim lliures. És una experiència autoevident que podem triar entre diferents opcions.
2. La Responsabilitat: La responsabilitat és un fenomen que justifica la llibertat i les seves conseqüències. Si no fóssim lliures, no podríem ser responsables dels nostres actes.
3. Diversitat d'Accions: No hi ha dues persones que actuïn exactament igual davant d'una mateixa situació, cosa que demostra la capacitat de tria individual.
4. Sistema Judicial: Si no fóssim lliures, no necessitaríem jutges, advocats ni un sistema judicial i legislatiu per controlar l'ús (o mal ús) de la llibertat.

Ètica i Moral

Etimologia i Diferències

• "Ethos" (Ètica): Originalment, lloc on algú habita. Va evolucionar cap a caràcter social.
• "Moralis" (Moral): Fa referència als costums, formats per la repetició d'actes.

La Moral són els costums, normes i hàbits d'una cultura o població. En canvi, l'Ètica és la reflexió filosòfica sobre la moral (què està bé i què està malament). Tothom té moral, però no tothom fa ètica.

Teories Ètiques Fonamentals

1. Relativisme Moral

Teoria defensada pels Sofistes. Afirma que els valors no són absoluts, sinó relatius. Aquests valors depenen de les experiències, interessos i expectatives de cada persona. Protàgores va dir: "L'home és la mesura de totes les coses". Cada polis (ciutat-estat) estableix els seus valors morals per consens. El relativisme extrem pot conduir a l'escepticisme moral, que nega la possibilitat de diferenciar el bé del mal.

2. Intel·lectualisme Moral

Defensat per Sòcrates, que era antisofista. Sòcrates creu que és possible i necessari trobar el Bé absolut, un valor que sigui vàlid avui i sempre. És necessari perquè necessitem la garantia de saber si estem actuant correctament. Sòcrates associa el bé amb la intel·lectualitat: el bé és saber. Si coneixem la idea de justícia, podrem actuar justament. Per a Sòcrates, la gent actua malament per ignorància.

3. Hedonisme (Epicur)

De Epicur de Samos (Hedon = plaer). Aquesta és una ètica teleològica (busca una finalitat: la felicitat). Una bona acció és aquella que condueix a la felicitat, entesa com el plaer i l'absència de dolor (ataràxia). Per aconseguir-ho, hem de fer un càlcul hedonista, avaluant si un plaer a curt termini pot causar dolor a llarg termini, o viceversa. Epicur distingeix entre plaers a curt termini (corporals) i a llarg termini (intel·lectuals).

4. Eudemonisme (Aristòtil)

Aristòtil també planteja una ètica teleològica, on la finalitat última és la felicitat (Eudemonia, en grec). Ser feliç significa estar tranquil amb un mateix. Aristòtil defensa que s'arriba a la felicitat a través del Terme Mitjà, que és el punt d'equilibri entre l'excés i el defecte. Cada individu ha de trobar racionalment aquest terme mitjà per assolir la virtut.

5. Cinisme

L'escola cínica, anomenada "la secta del gos" (kynos = gos). Diògenes de Sinope creia que la infelicitat prové de les convencions i les normes socials, ja que reprimeixen l'individu. Diògenes va viure sense convencions (per exemple, dins d'una bota de vi a l'Àgora), defensant que on hi ha convenció social, hi ha infelicitat.

6. Estoïcisme (Sèneca, Marc Aureli)

Representat per Sèneca, Zenó de Cition, Epictet i Marc Aureli. Aquesta teoria promou la indiferència davant del plaer i del dolor, moderant els desitjos per aconseguir la tranquil·litat de l'ànima (apatheia). Creuen en una Raó Universal que regeix la naturalesa. Com que no podem controlar el nostre destí ni les lleis naturals (com la mort o la gravetat), l'únic sentit és no preocupar-se per elles i buscar la serenitat interior.

7. Imperatiu Categòric (Kant)

Immanuel Kant, en obres com "Fonamentació de la metafísica dels costums" i "Crítica de la raó pràctica", rebutja les ètiques teleològiques (que busquen un fi) i defensa una ètica deontològica (basada en el deure). L'acció moral ha de sorgir de la raó humana i ha de ser universalment correcta. Per ser universal, l'ètica ha de ser formal, no material (no pot dependre del contingut o la felicitat).

L'Imperatiu Categòric té tres formulacions principals:

1. Fórmula de la Llei Universal: Obra com si la màxima de la teva acció pogués esdevenir, per la teva voluntat, una llei universal. (Màxima: principi subjectiu; Llei: principi objectiu).
2. Fórmula de la Humanitat: Obra de tal forma que sempre tractis els éssers racionals com a fins en si mateixos i no només com a mitjans.
3. Fórmula de l'Autonomia: S'ha d'arribar al regne dels fins (una comunitat d'éssers racionals autònoms).

8. Utilitarisme (Bentham i Mill)

Ètica teleològica (la finalitat és la felicitat). Busca el màxim plaer i la disminució del dolor. Una acció és útil quan aporta el màxim de felicitat per al màxim de persones possibles. La suma de les felicitats individuals construeix la felicitat global.

9. Ètica Dialògica (Habermas)

Jürgen Habermas. Argumenta que no s'ha trobat una ètica mundial vàlida. Proposa l'Acció Comunicativa: s'ha d'establir un gran diàleg (anònim, amb participants de diferent origen, edat i classe social) per determinar què és bo o dolent. L'objectiu és buscar una ètica de mínims, accions vàlides universalment, per trobar una comunitat global.

Qüestions Ètiques del Segle XX i XXI

Bioètica

Neix a finals dels anys 70 i ha tingut un gran creixement, aplicant-se a les professions de la salut, la biotecnologia i la biomedicina. Temes bioètics clau inclouen l'avortament i la llei de l'eutanàsia. La bioètica es basa en quatre principis fonamentals:

• Principi d'Autonomia: Tot ciutadà ha de ser considerat sobirà de si mateix. Sota cap concepte se li pot imposar el concepte de bé d'un altre.
• Principi de Beneficència: Cal fer el bé i no el mal. S'ha de buscar el bé de la persona afectada segons el concepte de bé que tingui aquesta persona. Mai s'ha de deixar de fer el bé per motius econòmics (dret a la sanitat universal).
• Principi de Justícia: Aquest principi aborda les possibles contradiccions entre l'autonomia i la beneficència, assegurant una distribució equitativa dels recursos i tractaments.

Ètica Animal

Aquesta branca considera els animals com a subjectes morals, als quals se'ls ha de tenir una consideració ètica i moral, ja que pateixen neuronalment. Tot i que tradicionalment s'ha dit que els animals no tenen drets intrínsecs (perquè no tenen deures, a diferència dels humans), hi ha una Declaració dels Drets dels Animals. L'ètica animal busca promoure el benestar animal i és una ètica de mínims.

Ètica Ambiental

És la reflexió ètica sobre el medi ambient. Hi ha dos grans enfocaments:

1. Visió Antropocèntrica: S'ha de cuidar el medi ambient perquè la seva degradació perjudicarà l'ésser humà. És una visió centrada en la nostra espècie.
2. Visió Biocèntrica: S'ha de respectar el medi ambient perquè tots els éssers vius tenen dret a viure en el seu entorn natural. Critica la visió antropocèntrica per ser egoista i especista.