Anàlisi de l'Autorretrat (1782) d'Élisabeth Louise Vigée Le Brun

Fitxa Tècnica de l'Autorretrat (1782)

• Nom: Autorretrat
• Autora: Élisabeth Louise Vigée Le Brun
• Data d’execució: 1782
• Tipus d’obra: Pintura
• Tècnica: Oli sobre llenç
• Estil artístic: Rococó
• Tema: Retrat
• Ubicació: National Gallery de Londres

Anàlisi Formal

Descripció General

L'artista es representa a si mateixa en aquest autorretrat. Un barret de palla amb flors i plomes li cobreix el cap i la protegeix del sol.

Composició

L’autora s’autorretrata col·locant la figura al centre de la composició, la mirada fixada a l’espectador i amb un cel ennubolat com a paisatge. Les espatlles estan lleugerament inclinades, trencant la frontalitat que ofereix el cap i la resta del cos.

Moviment i Expressió

L’autora ens mira frontalment; els seus ulls es fixen en els nostres, mostrant autoconfiança, però la seva mirada és serena, dolça i segura. Es mostra amb dignitat, graciosa i elegant. L’artista sembla voler conversar amb els espectadors.

Color

La suavitat de colors, típica del Rococó, els tons blaus pastel del cel, els nacarats de la pell i la fresca pinzellada afegeixen encant i naturalitat a la pintura.

Llum

La llum clara entra en diagonal per l’esquerra per il·luminar part de la seva cara, el pit i les mans. El seu rostre apareix banyat per una suau ombra, que li afegeix un toc de misteriós encant.

Dibuix, Línia i Pinzellada

La seva pinzellada és fresca i clara.

Significat i Funció

Iconologia i Context

Orgullosa del seu talent, s’autorretrata amb la seva paleta i els pinzells a la mà esquerra, símbols del seu ofici. Tot i així, no es vesteix amb la roba de treball, sinó de manera elegant, amb vestit de ras rosa, unes llargues arracades i un xal negre brodat. La seva pell és delicada i blanca, el seu coll llarg i les seves mans fines.

Després que esclatés la Revolució Francesa i les seves dramàtiques conseqüències, es va exiliar i va viatjar per corts europees on va seguir retratant personatges de l’alta aristocràcia, realitzant autorretrats i retrats de la seva filla. Va ser en un viatge a Flandes quan va veure un retrat que Rubens havia fet de la seva cunyada i es va inspirar per fer el seu autorretrat. El joc de llums i ombres de Rubens li va agradar tant que va voler fer la seva pròpia versió, mantenint el cel ennubolat i el barret, que Vigée Le Brun el va fer molt més campestre. Es pinta, doncs, a si mateixa, com a pintora, mirant a l’espectador, com si estigués oferint-nos els seus serveis.

Estilísticament, els seus retrats, com aquest, s’aproximen a l’estètica neoclàssica, que era la que estava de moda, però en lloc de ser obres fredes i distants, conserven aquest *toc sentimental del Rococó* que les fa més humanes. Això era precisament el que agradava als seus clients, aristòcrates que volien estar a l’última però que es resistien a trencar del tot amb l’Antic Règim.

Models i Influències Artístiques

Quan l’artista va viatjar a Flandes va quedar plenament impactada per la vivacitat dels quadres de Van Dyck i de Rubens. És en aquesta època on podem situar aquest quadre, ja que, com ja s’ha dit, fa una clara al·lusió al retrat que Rubens va fer de Susanna Fourment, titulat *El barret de palla*.

Estil Artístic i Biografia de l'Autora

Característiques de l'Estil Rococó

La pintora Vigée Le Brun (1755-1842) va viure en l’època del Rococó, durant la segona meitat del segle XVIII, on l’exuberància i la pompa de la noblesa es feia gala per tota Europa, mostrant el seu màxim esplendor a la Cort de Versalles de França.

Élisabeth Louise Vigée Le Brun (1755-1842)

Filla de pintor, va ser una de les artistes més conegudes del segle XVIII. Va començar a estudiar pintura seguint els passos del seu pare, que també havia estat retratista. Es va casar amb el pintor i marxant d’art Jean-Baptiste Le Brun, del qual va agafar el cognom i que va ajudar-la a convertir-se en la retratista de moda de l’aristocràcia francesa. Es va especialitzar en retrats i va obtenir tanta fama que la mateixa reina Maria Antonieta va demanar-li que la immortalitzés en més d’una vintena de quadres.

Quan va esclatar la Revolució Francesa va haver d’exiliar-se de París, i va viatjar per Roma, Viena, Sant Petersburg, Moscou, Berlín, Londres... A tots els països hi havia cortesans disposats a encarregar-li retrats.