Obres mestres del Renaixement italià: arquitectura, escultura i pintura

Església de San Lorenzo — Brunelleschi

Context històric

Context històric: Itàlia està formada per repúbliques independents entre si. La Florència del s. XV està lligada a la família Mèdici, que controla el poder de la ciutat i actua com a mecenes dels artistes. Torna a sorgir la vida urbana i mercantil i apareix la burgesia ascendent que fa possible un art civil. Sorgeix l'humanisme, un nou corrent intel·lectual.

Biografia

Biografia: Brunelleschi s'inicia en el món de l'escultura i acabarà sent un dels arquitectes florentins més coneguts. En perdre un concurs deixa l'escultura i es dedica a la decoració i a l'arquitectura, entre altres obres, en relació amb les parets del baptisteri de Florència. Inventa la perspectiva lineal i l'utilitza en els seus edificis.

Lectura formal i anàlisi estilística

Estil: Quattrocento (Renaixement) s. XV a Florència.

Característiques:

• Trencament amb l'estil gòtic i retorn als ordres clàssics.
• Harmonia basada en la raó i la proporció matemàtica.

Descripció formal: S'empra pedra gris típica de Florència i estuc blanc a les cobertes. Trobem tres naus: la central és el doble de gran que les laterals, que tenen diverses capelles. Columnes amb fust suporten els arcs del mig, punt central de la nau. La coberta és plana i al pis superior s'obren grans finestrals. Hi ha dues sagristies als extrems; la vella està decorada per Donatello i la nova per Miquel Àngel. Sota l'altar hi ha una cripta amb el cos de Cosme el Vell. Totes les línies convergeixen en l'altar. L'interior és lluminós gràcies als grans finestrals.

Models i influències:

• Reinterpreta les plantes de nau única de les basíliques paleocristianes i l'arquitectura romana.
• És la primera església plenament renaixentista.

Interpretació conceptual

Funció: Litúrgica. Proporciona un ús religiós i dóna al creient sensació d'equilibri i de pau.

Significat: Església de la família Medici, encarregada per Cosme el Vell. Símbol del seu poder. En la simbologia cristiana, les formes rectangulars són símbols terrenals i les esfèriques, divines.

San Pietro in Montorio — Bramante

Context històric

Context històric: S. XVI. Roma és el centre de l'art a Itàlia sota el mecenatge dels papes. Juli II demana als grans artistes un projecte d'una església acord amb els nous temps. Contracta Miquel Àngel, Bramante i Rafael per al projecte de Sant Pere de Roma.

Biografia

Biografia: Bramante va ser un representant del classicisme arquitectònic renaixentista. Considerava que la monumentalitat d'un edifici s'ha d'aconseguir amb la simplicitat i l'harmonia de formes. Els seus inicis estaven relacionats amb la pintura. El 1499 marxa a Roma.

Lectura formal i anàlisi estilística

Estil: Cinquecento, s. XVI a Roma.

Característiques:

• Utilització d'ordres clàssics.
• Temples amb planta de creu grega o circular i cúpula.
• Importància de les formes geomètriques bàsiques.

Entorn i integració urbanística: Interior del claustre rectangular del monestir de Sant Pere. Els càlculs geomètrics i de proporcions generen clarobscurs entre els diferents espais i volums, cosa que dóna sensació de monumentalitat.

Materials i tècnica constructiva: Marbre i travertí de forta tradició clàssica romana. Utilitza el sistema constructiu d'arquitravat i voltat, amb elements sostinguts com la cúpula i la balaustrada; els elements de suport són el mur en forma de cilindre i les columnes del pòrtic.

Descripció formal: Al primer pis hi ha una escalinata circular que limita el peristil de 16 columnes. Al damunt hi ha un entaulament amb arquitrau i un fris dividit en tríglifs i mètopes decorades amb imatges dels instruments de Sant Pere. Al segon pis hi ha una balaustrada que envolta un cos cilíndric amb finestres obertes, cegues i nínxols amb forma de semicúpula coronats per petxines. Damunt hi ha una cúpula que acaba amb una llanterna i una creu. A l'interior trobem una única cèl·la de planta circular amb pilastres adossades al mur, aixecada sobre la cripta.

Models i influències: Recupera la tipologia de temple circular iniciada a Grècia i continuada a Roma. Model clàssic a imitar durant tot el Cinquecento. Com a exemple artístic, s'esmenta el quadre de Rafael "El casament de la Mare de Déu".

Interpretació conceptual

Funció: Temple; commemora el martiri de Sant Pere al lloc on tradicionalment se situa la roca del mont Janícul, on l'apòstol va ser crucificat i mort.

Significat: La tipologia circular correspon a la creença neoplatònica que afirmava que la forma geomètrica més perfecta, i la més pròpia de Déu, és l'esfera. La cúpula simbolitza el trànsit del món terrenal al celestial.

Villa Capra (La Rotonda) — Palladio

Context històric

Context històric: La República de Venècia es va constituir durant l'edat mitjana i va esdevenir una de les principals potències econòmiques. A partir del s. XVI experimenta un declivi polític i territorial. La conquesta de Constantinoble el 1453 a mans dels turcs va provocar una pèrdua d'hegemonia comercial, però inicia una revolució artística.

Biografia

Biografia: Andrea Palladio va fascinar-se per l'antiguitat clàssica i l'arqueologia. Va ser un dels primers artistes a dedicar-se exclusivament a l'arquitectura. Va escriure el tractat "Els quatre llibres d'arquitectura" on exposa regles i proporcions de l'arquitectura civil.

Lectura formal i anàlisi estilística

Estil: Renaixement classicista.

Característiques:

• Manierisme de Palladio menys manifest en exuberància decorativa i més en l'alteració mesurada de l'ordre clàssic.
• Combina elements del llenguatge clàssic segons les necessitats funcionals de l'edifici.
• Busca l'harmonia en proporcions, l'elegància i la serenitat compositiva.

Entorn i integració urbanística: Situada en un petit turó al mig del camp, les quatre façanes s'orienten als punts cardinals. Aquesta disposició permet als propietaris, des de la planta noble, aprofitar la vista privilegiada de l'entorn natural.

Descripció formal: Exteriorment, perfil idèntic a les quatre façanes. Escalinata pronunciada que condueix a un pòrtic de sis columnes d'ordre jònic, amb entaulament i frontó triangular rematat amb una estàtua a cada vèrtex. Al centre s'alça una cúpula. Interior amb planta simètrica en forma de creu grega: al centre hi ha una gran sala circular que actua com a eix de les habitacions; els dormitoris es troben als quatre angles. La sala central està coberta per una gran cúpula. Il·luminació relativament deficient. Tot l'interior està decorat amb frescos fets per pintors italians de l'època.

Models i influències: Antiguitat clàssica, visible en la semblança amb les façanes dels temples romans. La fama del seu llibre tingué gran acceptació a Anglaterra i arribà als Estats Units.

Interpretació conceptual

Funció: Edifici encarregat per Giorgio Almerico, qui va decidir tornar a la seva ciutat natal, Vicenza, i construir una casa de camp. La casa també és coneguda com a Rotonda per la sala circular central.

Significat: Reprèn l'estil arquitectònic dels temples romans i l'aplica a edificis civils. El cub centrat amb les quatre façanes simbolitza el món terrenal; la cúpula representa el símbol del diví.

David — Donatello

Context històric

Context històric: Relacionat amb San Lorenzo i el cercle dels Medici.

Biografia

Biografia: Donatello és l'escultor més famós del s. XV a Europa. Amb Brunelleschi i Masaccio és considerat un dels creadors de l'estil renaixentista. Viatja a Roma i queda impressionat per l'escultura clàssica. Crea una nova tècnica, el relleu aplanat.

Lectura formal i anàlisi estilística

Estil: Renaixement, Quattrocento.

Característiques:

• Alliberament del marc arquitectònic.
• Aplicació de les lleis de la perspectiva al relleu.
• Figura humana tractada de manera realista.

Descripció formal: Primer nu tridimensional d'Europa des de l'època clàssica. Figura de bronze que representa un jove dret, amb cabells llargs, barret i calçat amb botes fins al genoll. Porta una pedra a la mà esquerra i una espasa a la mà dreta. La cama dreta suporta el pes del cos, la esquerra descansa sobre el cap de Goliat. Textura fina, pròpia d'un adolescent; modelatge nu del cos que dibuixa una anatomia perfecta, amb sensació de moviment. El rostre transmet serenitat, proporcions acurades. El cap inclinat accentua la naturalitat.

Models i influències: Estàtues de la Grècia clàssica; atrevir-se a mostrar un cos nu. És el primer nu en bronze des de l'antiguitat clàssica. Allibera l'escultura dels estereotips tradicionals gòtics i recupera els cànons de bellesa i l'estudi de la perfecció del cos humà.

Interpretació conceptual

Tema: Història bíblica: David, pastor d'ovelles que acabarà sent rei d'Israel, s'ofereix a Saül per enfrontar-se a Goliat. És una metàfora de la victòria del bé sobre el mal; també s'han proposat altres lectures mitològiques vinculades a figures clàssiques.

Funció: Encàrrec de Cosme el Vell per ser exposada al Palau Medici.

Significat: S'interpreta que David personifica Florència amb el barret característic, enfrontant-se al seu rival Goliat, que representa Milà; simbolitza la victòria de Cosme de' Medici sobre el seu rival.

Restauració: A Roma el 2008. Restauració de 18 mesos que va permetre recuperar la brillantor de l'or present en el bronze i la qualitat cromàtica del metall. Es va utilitzar una tècnica d'avantguarda amb raig làser per eliminar impureses i ressaltar les parts daurades i més fràgils. Cost aproximat: 258.000 dòlars.

El rapte de les Sabines — Giambologna

Context històric

Context històric: Crisi i fi del Renaixement degut a factors com la Reforma luterana i el trencament de la unitat de l'Església cristiana; comencen a Europa les guerres de religió. La sacsejada social provocada per les tropes imperials de Carles V l'any 1527 causa una crisi ideològica a Roma i una diàspora d'artistes, cosa que difon els ideals estètics del Renaixement per Europa.

Biografia

Biografia: Giambologna és l'escultor més important del manierisme italià. Neix a Flandes i als 21 anys va a Itàlia; Roma va ser el seu primer destí, on estudia l'escultura clàssica i hi descobreix Miquel Àngel. Després s'instal·la a Florència, on treballa per la família Medici. També realitza petites estàtues de bronze que difonen el seu estil per la resta d'Europa.

Descripció formal i anàlisi estilística

Estil: Manierisme; apareix al final del Renaixement i es desenvolupa durant els s. XVI i inicis del XVII.

Característiques:

• Distorsions anatòmiques i moviments exagerats.
• Composicions complexes, destacant la composició serpentinata.

Descripció formal: Grup escultòric organitzat al voltant de la figura principal: un jove que subjecta amb força una dona. Als seus peus hi ha un home amb barba ajupit. Les característiques principals són el dinamisme i l'expressivitat. Les tres figures es relacionen per la unió dels cossos i pel joc dinàmic de mirades, que permet seguir l'evolució de l'acció. L'estructura serpentinata crea un gir en espiral ascendent de les figures, multiplicant els punts de vista de l'espectador i obligant-lo a moure's al seu voltant. Treball anatòmic excel·lent que permet captar la psicologia de la lluita i les expressions facials.

Models i influències: Miquel Àngel aporta l'estructura serpentinata i Cellini la multifacialitat i la idea de múltiples punts de vista. L'obra manierista de Giambologna serà punt de partida per l'escultura barroca.

Interpretació conceptual

Tema: Fa referència a una llegenda primitiva de la història de Roma: Ròmul, fundador de la ciutat, convida altres poblets a una festa i, en un senyal, els romans rapten les dones sabines per solucionar la manca de dones i crear aliances entre pobles, segons Plutarc.

Funció: L'escultura servia per demostrar el virtuosisme de l'autor i rivalitzar amb altres escultures com el Perseu de Cellini, a la loggia de la Piazza della Signoria.

Significat: Contribució en la disputa escultura vs pintura; mostra l'aposta per la rellevància expressiva i la multifacètica percepció de l'obra.

Restauracions: Diverses restauracions per l'exposició als agents naturals; l'obra ha patit actes de vandalisme i, finalment, va ser traslladada a la Galleria dell'Accademia de Florència, col·locant-se una còpia a l'exterior.

Naixement de Venus — Botticelli

Context històric

Context històric: Relacionat amb l'entorn de San Lorenzo i el cercle dels Medici.

Biografia

Biografia: Botticelli va començar en el món de l'orfebreria però aviat passa a la pintura. Rep encàrrecs dels Medici i dels Vespucci. És l'introductor de la mitologia en la pintura com a al·legoria del present. L'aparició de Leonardo fa considerar l'estil de Botticelli una certa arcaïcitat per als gustos posteriors. Als darrers anys de la seva vida destruí alguns dels seus quadres mitològics i retornà a la pintura religiosa.

Lectura formal i anàlisi estilística

Estil: Quattrocento.

Característiques:

• Domini de la perspectiva lineal.
• Figures amb volum gràcies a la llum i la gradació de colors.
• Composicions coherents dins de paisatges creïbles.
• Temes diversos: mitològic, religiós, retrat, etc.
• Tècnica: oli sobre llenç.

Descripció formal: Al centre hi ha la deessa Venus nua sobre una petxina marina. Cos molt idealitzat en les proporcions i l'equilibri clàssic del contraposto. La seva figura actua com a eix simètric dins d'un triangle compositiu imaginari. Dues diagonals convergeixen amb vèrtex superior al cap de la deessa. Aquesta simetria dona un ritme dinàmic contrapostat a la serenitat de Venus. Predomini del dibuix lineal dels contorns sobre el color, fet que ajuda a distingir les figures. La llum s'aconsegueix mitjançant una paleta de colors clars, amb poc clarobscur.

Models i influències: Obsessió de Botticelli per plasmar la bellesa ideal i influència de les teories neoplatòniques; és dels primers a reprendre la temàtica mitològica en la pintura renaixentista. La seva obra cau en l'oblit a principis del s. XVI per les noves propostes de Leonardo da Vinci, i és redescoberta al s. XIX pels prerafaelites i altres corrents.

Temàtica: Hi ha dues versions llegendàries del naixement de Venus: segons Hesíode neix de l'escuma del mar que surt dels genitals d'Urà, castrat pel seu fill Cronos; segons Homer, és filla de Júpiter i Dione. Al llenç es mostra l'arribada de Venus a la costa; la Primavera la rep. Les roses simbolitzen l'amor; la petxina, la fidelitat.

Funció: Juntament amb la Primavera, és un encàrrec de Marsilio Ficino i el seu cercle neoplatònic, relacionats amb el cosí de Llorenç de Medici. Estaven exposats en la villa rural d'aquesta família.

Significat: D'una banda, Venus com a deessa de l'amor; d'altra banda, una interpretació neoplatònica: el llenç representaria la unitat entre la bellesa, l'amor i la veritat.

Escola d'Atenes — Rafael

Context històric

Context històric: Relacionat amb San Pietro in Montorio i les estances vaticanes.

Biografia

Biografia: Rafael és un dels pintors més influents del Renaixement. El 1504 s'estableix a Florència i, sota la influència de Miquel Àngel i Leonardo da Vinci, millora la representació de llums i ombres i incorpora moviment a les figures gràcies a estudis d'anatomia. L'any 1508 el Papa Juli II el crida a Roma per decorar les estances del Vaticà.

Lectura formal i anàlisi estilística

Estil: Pintura del Cinquecento.

Característiques:

• Claredat i simplicitat de les composicions.
• Perfecció en la representació de figures en moviment.
• Efectes de llum i ombra que esfumen els contorns (sfumato).
• Domini total de la perspectiva lineal; evolució cap a la perspectiva atmosfèrica.

Descripció formal: Personatges dins d'un temple de reminiscència romana. Hi ha diversos grups de persones organitzats geomètricament, deixant un espai buit central on es troben els dos personatges principals, Plató i Aristòtil. Aquest espai esdevé el punt de fuga de la perspectiva lineal que ordena tota la composició. Gran dinamisme aconseguit per l'excel·lent dibuix que mostra una perfecta representació de detalls, gestos, expressions i moviments. Gran varietat cromàtica.

Models i influències: Composició anatòmica de Miquel Àngel i tècnica sfumato i distribució de figures de Leonardo da Vinci. Rafael deriva cap a un cert anticlassicisme manierista, i la seva obra també inspira autors barrocs posteriors.

Interpretació conceptual

Tema: Estan representades les figures més destacades de la filosofia i de les ciències al voltant de Plató i Aristòtil. Plató apareix amb el rostre inspirat en Leonardo da Vinci i representa l'idealisme, sostenint el Timeu i assenyalant el cel; Aristòtil representa l'empirisme, porta la seva Ètica i assenyala la realitat. També s'hi identifiquen altres filòsofs i savis que simbolitzen les arts liberals: Diògenes, Heràclit, Sòcrates, Epicur, etc.

Funció: Pintura decorativa d'una de les dependències vaticanes; encàrrec de Juli II, destinada a la biblioteca i a l'espai on es signaven documents oficials.

Significat: Representa la via humana cap al coneixement i la filosofia clàssica, mostrant que aquesta no entra necessàriament en contradicció amb la religió. La forta geometria demostra que la filosofia és una construcció intel·lectual ordenada.