Salvador Espriu: Obra, Pensament i Estil Literari

L'Obra Literària de Salvador Espriu

Poeta, dramaturg i narrador, l’obra de Salvador Espriu té un caràcter fortament literari. Hi contribueix la creació de diversos mites que recorren la seva obra, alguns de procedència personal, com Sinera. Espriu formava part de la primera generació d’escriptors que, en arribar a la joventut, es van trobar amb una llengua codificada i normalitzada i un marc de llibertats i autogovern per a Catalunya. Durant el període de la República, Espriu havia publicat cinc llibres en prosa, novel·la i conte, entre els quals destaquen El doctor Rip, Laia i Ariadna al laberint grotesc.

La producció inicial d’Espriu és d’un rigor estilístic i d’una malícia interior tan madurs que sobrepassen qualsevol previsió. Des dels seus primers escrits demostra una independència total i completa del noucentisme imperant en l’època. S’apartava d’un camí obert, aplanat i assegurat per un llarg quart de segle de Noucentisme.

La Mort i els Mortals en l'Obra d'Espriu

Espriu va considerar la seva obra com una meditació constant i obsessiva de la mort. Per a ell, la mort és la realitat última de l’existència humana: és sabent que hem de morir que la vida pot començar a prendre un sentit, que ja no serà un deliri fabulós o una il·lusió, sinó consciència i dolor. La mort l'assumeix i l'expressa com a vivència interioritzada. Enfront de la meditació de la mort hi ha la vida dels homes que no mediten la mort: és l’agitació vana del laberint grotesc, que converteix els homes en ninots. En moltes narracions destaca, amb mordacitat, la ineludible temptació grotesca de l’home en defugir la consciència i el dolor de la mort. En la seva producció, la nota satírica és acusadíssima. Hi ha molta sàtira social: implacable amb l’estupidesa i amb la injustícia.

La Guerra Civil i el Compromís d'Espriu

Meditant sobre la mort, l’home retroba la seva vida veritable: l’home ha de viure amb d’altres homes i això ho projecta sobre els problemes col·lectius: problemes de convivència. Després del 1939, les causes i els efectes del conflicte prendran un lloc preferent en la preocupació literària d’Espriu. En la Primera història d'Esther qualifica de màxim crim el pecat de la guerra entre germans i, alhora, és un al·legat contra l’antisemitisme.

El primer llibre publicat després del 1939 va ser Cementiri de Sinera, una elegia del món destruït per la guerra que el poeta identifica amb Sinera. La Primera història d'Esther entrecreua el mite bíblic amb el món de Sinera des de l’estètica grotesca i esperpèntica. En llibres com Mr. Death i Les hores, s’insisteix en l’angoixa i la solitud que envolten l'home i, al mateix temps, s'expressen les tensions del poeta amb el seu poble.

També s'ha de parlar d'un aspecte contradictori i que mai no ha quedat ben definit de les seves creences: la seva religiositat. Ell es definia com a agnòstic, mai com a ateu, i se sentia atret per la religió, declarant que volia morir catòlicament. La Pell de Brau va marcar el moment de màxima projecció pública d’Espriu. El poeta, convertit en un profeta del seu poble, s’adreça a Sepharad (Espanya) per denunciar les injustícies que van seguir la Guerra Civil. El 1963, recull de tots els seus llibres de poemes on apareix per primera vegada el Llibre de Sinera. Al llarg de la dècada dels 60 li arriba la popularitat. Espriu és tot un símbol a Catalunya.

L'Estil Literari de Salvador Espriu

Salvador Espriu és un artista de la paraula, però amb una fantasia i, alhora, amb un ascetisme que els precursors noucentistes eren incapaços de professar. Se’l pot titllar de preciosista, però d’un preciosisme irònic. Com a narrador encara és més complex que com a poeta. La seva extraordinària força no passa del conte. Una narració d’Espriu és un microcosmos atapeït i dens, no tant pels esdeveniments que hi acumula, com per la violència de les paraules.