Bernat Metge: Lo somni, traduccions i humanisme a Catalunya

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència i una gran sornegueria.

Obres primeres

Les seves primeres obres foren Llibre de Fortuna e Prudència (1381), un sermó humorístic i paròdic, i la traducció del llibre segon del poema llatí De vetula, atribuït a Ovidi en algunes tradicions.

Bernat Metge va escriure el 1381 El llibre de Fortuna e Prudència, on explica el seu viatge fictici a l'illa de la Fortuna, on aprèn que les desgràcies que el persegueixen són una prova de Déu per demostrar la seva innocència i la seva virtut.

També féu la traducció de la història de Valter e Griselda, última de les novelle del Decameró, una de les obres clàssiques de la literatura medieval. Bernat Metge es va basar en la traducció llatina de Petrarca, i va ser el primer autor en traduir-la al català, no a partir de l'original italià de Boccaccio.

Lo somni: obra mestra

Lo somni és l'obra mestra de Bernat Metge. Escrita el 1399, quan l'humanisme acabava d'arribar, Metge hi explica com, poc després de sortir de la presó, se li apareix en somnis el rei Joan I, mort feia poc. L'obra està en prosa, dividida en quatre llibres, i es basa en el recurs clàssic del debat (entre Metge, el rei i d'altres personatges que se li apareixen) per introduir i desenvolupar conceptes filosòfics.

Primer llibre

Durant aquesta part, l'autor, que està tancat a la presó, rep en somnis la visita de l'ànima del rei Joan I, amb qui estableix un diàleg filosòfic i religiós sobre la immortalitat de l'ànima. Dels quatre llibres és el que més reflecteix el pensament humanista, posant en dubte totes les coses i argumentant racionalment.

Segon llibre

Es coneix la identitat dels dos acompanyants del rei Joan, que són personatges de la mitologia clàssica: Tirèsies i Orfeu. Aquest també és un element clarament humanista: la referència als clàssics. El rei Joan I explica que el destí de la seva ànima no és l'infern, sinó el purgatori, on la seva ànima serà purificada per després poder anar al cel. Aquesta part és un element molt important en la defensa de la innocència de Bernat Metge.

Tercer llibre

Orfeu fa una explicació de la seva vida i descriu l'infern de manera similar a Virgili i Dante. Tirèsies fa una dura crítica contra les dones, dient gairebé literalment fragments traduïts de Il Corbaccio, de Boccaccio.

Quart llibre

Per contra, Metge fa una lloança molt extensa a totes les dones, començant per l'Antiguitat i estenent-se al llarg de la història. Para especial atenció a la reina Maria de Luna, en un intent de guanyar-se'n el favor. Critica els homes i, més tard, comenta punt per punt els arguments contra les dones de Tirèsies. Finalment, el llibre acaba quan l'autor es desperta del seu somni.

Lo somni es divideix en quatre llibres. El primer consisteix en una conversa entre Metge i el rei al voltant de la immortalitat de l'ànima; en el segon Joan I contesta preguntes de Bernat Metge sobre la causa de la seva mort i el seu destí —el purgatori—; en el tercer llibre parlen Orfeu i Tirèsies, aquest últim en un atac contra les dones; i finalment el protagonista es desperta del que no era més que un somni. La intenció de Metge era clara: justificar-se davant de Martí l'Huma per tal que aquest el readmetés a la cancelleria.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc (a l'original Tirant lo blanch) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell. Està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües. És esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres.

Tirant lo Blanc és la primera novel·la dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficció de «carn i ossos», és a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes. L'obra és el resultat de la suma de moltes narratives amb més o menys entitat pròpia, vertebrades per la presència del protagonista, per una llengua comuna i per una visió totalitzadora del món. Es pot parlar, doncs, d'un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novel·la. Igualment, el Tirant representa un trencament respecte de la narrativa anterior: suposa l'abandó gairebé definitiu d'alguns ideals medievals (religió, cavalleria) i l'apropiació d'ideals més burgesos (plaer, raó, humor), per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc com un llibre de cavalleries convencional.

Autor, argument i estructura

Joanot Martorell va ser, com el protagonista de Tirant lo Blanc, un cavaller. Com a tal, coneixia perfectament el món que retratava. Provenia d'una família de gran prestigi social i econòmic que es va anar arruïnant. L'obra reflecteix aquesta experiència de món cavalleresc i, alhora, una mirada crítica i realista sobre la societat del seu temps.

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa és una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en català. Fou el 1876 quan Manuel Milà i Fontanals parlà per primera vegada d'aquest manuscrit anònim i sense títol, escrit entre 1432 i 1468. L'any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. Posteriorment va ser editada per Ramon Aramon (1930–33) i per Ramon Miquel i Planas i Alfons Par (1932). L'última edició, que corregeix algunes errades de transcripció i que s'acompanya d'un estudi sobre la seva autoria (indicant que la hipòtesi més versemblant és que fos valencià), és d'Antoni Ferrando per Éditions Anacharsis (2007).

La novel·la està dividida en tres llibres. El primer narra com Curial, protegit i educat pel marquès de Montferrat, s'inicia en el món de l'aventura cavalleresca empès per la germana del marquès, Güelfa (vídua de quinze anys), que fa que l'acompanyi una donzella seva: Festa. El segon llibre, molt més ràpid que l'anterior gràcies a la diversitat d'aventures, l'agilitat dels torneigs, l'elegància i brillantor de les festes, i a la insistència de Laquesis (iniciada en el llibre primer) per tal d'aconseguir l'amor de l'heroi, té com a punts centrals el torneig de Melú convocat pel rei de França i l'arribada a París. Al llarg de l'últim llibre, l'autor descriu el viatge de Curial al proper Orient, el somni que té al Parnàs, el llarg captiveri a Tunis durant el qual la donzella Camar es suïcida per ell i el retorn a Montferrat, on troba una Güelfa més esquiva que mai. Després de nombroses cavalleries contra els turcs, obté el perdó de Güelfa i s'hi casa.