Salvador Espriu: Biografia, Obra i Anàlisi de La Pell de Brau

Salvador Espriu: Poeta Nacional de Catalunya

Biografia

• Neix a Santa Coloma de Farners el 1913.
• La seva família s’instal·la a Barcelona, on el seu pare exerceix de notari.
• Passa llargues temporades a Arenys de Mar.
• De petit, va ser un nen malaltís. El fet de passar tantes temporades al llit li va permetre llegir molt.
• 1933: participa en un creuer per la Mediterrània que suposarà un important canvi en la seva vida i obra.
• 1935-1936: es llicencia en Dret i en Història Antiga (UAB, fundada durant la II República).
• Viu la Guerra Civil, una època especialment dura per a ell:
  • És mobilitzat com a auditor de guerra.
  • Perd el seu amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
  • Mor el seu pare.
• Aquesta època influirà de forma decisiva en la seva obra.
• No pot acabar els estudis de Filologia Clàssica i Egiptologia.
• Amb la mort del pare l’any 1939, ha d’assumir les responsabilitats econòmiques de la família i renuncia a la seva carrera d’escriptor.
• Viu un “exili interior”.
• Treballa tota la vida com a ajudant en una notaria.
• Mor a Barcelona el 1985 i és enterrat al cementiri d’Arenys de Mar.

Obra Literària i Característiques Generals

• Precoç vocació literària: als 16 anys publica Israel.
• Sobretot és conegut per la seva obra poètica, però també conrea el teatre i la narrativa.
• A partir de la Guerra Civil i la postguerra, l’autor perd el seu món: “sang que no he vessat, m’ha destruït el món”. Aquest fet constitueix el rerefons de la seva obra.
• Utilitza el mite com a mitjà per a traduir en termes literaris les seves obsessions:
  • Mitologia bíblica (l’Antic Testament: el poble jueu).
  • Mitologia egípcia (Llibre dels morts).
  • Mitologia grega.
• El món de Sinera (Arenys de Mar) esdevé un espai mític: el jardí dels cinc arbres.

Prosa Narrativa

• La cultiva abans de la Guerra Civil (1929-1937).
• Estil: entre la sàtira esperpèntica i el lirisme més refinat.
• És sempre de gran perfecció i rigor.

Obres de Narrativa

• Israel (1929) (en castellà); recull d’escenes bíbliques.
• Reculls de contes: El Doctor Rip (1931), Aspectes (1934), Ariadna al Laberint grotesc (1935).
• Novel·les: Laia (1932), Miratge a Citerea (1935), Fedra (1936) i Letizia (1937).

Poesia

1a Faceta: Lírico-elegíaca

• Tracta el record i la meditació de la mort.
• Reprodueix l’enyorança, carregada d’amor i de tendresa, per un món perdut irremediablement.
• Visió pessimista de l’home.
• Déu és percebut com un ésser cruel, un orb, un titellaire insensible que manipula el destí dels homes com si fossin titelles.

2a Faceta: Civil

• Comportament reivindicatiu i de disconformitat.
• Recuperació de la llengua catalana: propòsit de “salvar els mots”.
• Temes: diàleg, solidaritat entre pobles, perdó, i pau per a Sepharad.

Llibres Poètics

Primera etapa

• Cementiri de Sinera (1946)
• Les cançons d’Ariadna (1949)
• Les hores (1952)
• Mrs. Death (1952)
• El caminant i el mur (1954)
• Final del Laberint (1955)

Segona etapa

• La Pell de Brau (1960)
  • Aquesta obra el fa cèlebre en el context polític dels anys seixanta.
  • Raimon musica els seus poemes.

Teatre

• Li serveix per distreure’s de la realitat grisa i silenciosa.
• Traducció de Fedra, de Llorenç Villalonga (1955).
• Elabora obres amb relació a la situació bèl·lica.

Obres Dramàtiques

• Antígona (1939)
• Primera història d’Esther (1948)
• Una altra Fedra, si us plau (1977)

Antologia Poètica

Fragment de 'Cementiri de Sinera' (Poema IV)

Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.

— Salvador Espriu

Fragment de 'La pell de brau' (Poema XLVI)

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

— Salvador Espriu

Fragment de 'Les cançons d’Ariadna'

Inici de Càntic en el Temple

Ara digueu: "La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes." Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l'alba ens ha trigat, com és llarg d'esperar un alçament de llum en la tenebra! Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra. Vàrem mirar ben al lluny del desert, davallàvem al fons del nostre somni. Cisternes seques esdevenen cims pujats per esglaons de lentes hores. Ara digueu: "Nosaltres escoltem les veus del vent per l'alta mar d'espigues." Ara digueu: "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble."