Anàlisi literària de Mercè Rodoreda: Estil i simbolisme

L'anàlisi psicològica en l'obra de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda realitza una profunda anàlisi dels pensaments i els sentiments de les dones protagonistes de les seues novel·les. Es tracta d'un relat retrospectiu de la seua trajectòria vital que crea un efecte retòric molt elaborat. Apareix en forma de confessió, pública o íntima, que no aconseguix esborrar l'aïllament del personatge.

L'èxit extraordinari de les seues obres de maduresa, La plaça del Diamant i El carrer de les Camèlies, ha difós una concepció de la narrativa i un model de relat característic de Rodoreda, basat en un narrador en primera persona protagonista. Tota la localització dominant està fixada sobre aquest personatge, creant un narrador subjectiu. Natàlia i Cecília rememoren el seu itinerari biològic des del present, havent construït una consciència pròpia.

Aquest filtre de la informació, centrat en protagonistes humils sense preparació cultural ni possibilitats d'entendre les causes últimes dels esdeveniments, les converteix en víctimes d'una societat hostil. El lector rep la percepció del món, dels fets que van marcar la seua vida i els sentiments. Aquest narrador i monòleg també és propi dels seus contes.

Simbolisme i evolució en les novel·les

Aloma

Descriu el pas d'una jove adolescent a l'edat adulta a través de la relació íntima i desgraciada amb un home madur, parent seu. L'autora intenta construir una ficció centrant-se en l'anàlisi de la psicologia de la protagonista i desenvolupa el seu estil simbolista:

• El jardí: identifica la innocència que l'Aloma abandona al llarg de la novel·la.
• Les flors i el temps: simbolitzen la sortida del món infantil i el marciment vital.

La plaça del Diamant

Obra mestra de la nostra literatura, narra la vida personal i l'evolució psicològica de la protagonista. Es narra la història d'un procés de pèrdua i recuperació de la identitat durant el període de la Segona República i la immediata postguerra. Natàlia coneix en Quimet, amb qui es casa, la qual cosa capgira la seua vida i l'entra en un procés de submissió. Ha sigut considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra.

Mirall trencat

Simbolitza la vellesa i la mort. És una novel·la de maduresa on l'autora opta per un punt de vista múltiple.