Anàlisi de "Dama d'anit" de Vicent Andrés Estellés: Mort i Amor No Correspost

Dama d’anit: Anàlisi del Poema de V. A. Estellés

Contextualització de l'Obra

El poema «Dama d’anit» pertany al llibre La nit (1956), inclòs posteriorment dins del recull Recomane Tenebres (1972), que forma part de les obres completes de Vicent Andrés Estellés, i que també es troba a l’Antologia poètica.

Temes Centrals: Mort i Amor No Correspost

Dins dels temes recurrents en l'obra de Vicent Andrés Estellés, hi trobem la mort, com és el cas d'aquest poema. Aquest és un dels temes habituals en la seva poesia a causa de la mort de la seva primera filla el 1956.

També hi trobem el tema de l’amor, que en aquest poema es manifesta en forma d’amor no correspost.

Mètrica i Estil

Vicent Andrés Estellés utilitza una gran varietat de formes, des de versos molt curts fins a versos molt llargs. En aquest cas, utilitza versos decasíl·labs, on es pot observar que tots els versos tenen la síl·laba tònica en la quarta posició.

Recursos Literaris Destacats

Al llarg del poema, trobem diferents recursos literaris:

• Personificació: «la meua mort és una mort burgesa»
• Comparació: «la meua mort és com vós de fidel»
• Anàfora: «Dama d’anit»
• Metàfora: «va revisant els racons de la casa»

La Dama: Fidelitat i Quotidianeitat

La Fidelitat Inflexible

La dama és presentada com una figura que no es deixa temptar, que no se surt dels seus cànons: «és una mort ordenada i altiva». Per tant, és una dama totalment fidel.

Elements Quotidians i Meticulositat

Estellés utilitza elements quotidians per subratllar que la dama és meticulosa:

• «s’alça del llit al temps que la criada»
• «no deixa res sense la seua cura»
• «va revisant els racons de la casa, mirant si hi ha pols damunt les cadires»

Així mateix, l'autor ens proporciona molta informació sobre la dama, però només en sap coses quotidianes: «només pren llet i un dit de cafè».

L'Amor No Correspost i la Mort Com a Fidelitat

Es pot inferir que la dama se n’adona dels sentiments que ell sent, però ella deixa clar que no hi ha cap mena de possibilitat: «creuant les mans bovament al baix ventre».

Quan l'autor diu: «car no hi ha res més fidel que una mort», es refereix al fet que la mort és l’únic que tenim segur a la vida, l’únic que sempre ens acompanya. Això ens recorda al poema Cançó de bressol, ja que en aquell text la mort sempre l’acompanya (ell la personifica en la seva filla). En aquest poema, ho veiem reflectit en el vers: «la meua mort se’n ve amb mi a totes bandes».

La Mort i el Deure Conjugal

El fet que la dama estigui amb el seu marit intensifica la comparació amb la mort, ja que ambdues són companyes constants: «la meua mort se’n ve amb mi a totes bandes, exactament com vós amb el marit».

L'autor suggereix que ella està amb el seu marit per obligació, insinuant que si no estigués casada, estaria amb ell: «complint només un deure, com feu vós. Exactament un deure conjugal».

Estellés utilitza la mort per amor, un concepte que ens recorda a l'obra d'Ausiàs March, qui també utilitza la idea de la mort causada per l'amor.

Conclusió

En conclusió, aquest poema tracta sobre la mort i sobre una dona de la qual l’autor s’enamora. Ell la personifica amb la seva pròpia mort, establint una analogia entre la fidelitat ineludible de la mort i la fidelitat de la dama als seus deures.