Formació de Mots en Català: Guia Completa
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,09 KB
L'estructura lèxica del mot
Un lexema, radical o arrel és un component obligatori i conté el significat bàsic de la paraula.
Cap, un o diversos morfemes derivatius o afixos, que s'afegeixen al lexema i en modifiquen el significat bàsic.
Un morfema gramatical es dóna només en les categories gramaticals que presenten variació formal.
La morfologia és la branca de la lingüística que s'ocupa dels morfemes gramaticals i estudia la flexió verbal (la conjugació) i la nominal.
La lexicologia estudia la combinació de lexemes i morfemes derivatius.
La formació de mots
És el conjunt de processos mitjançant els quals s'obtenen nous mots a partir de mots ja existents.
La derivació
És el procés de formació de mots mitjançant l'adjunció d'un afix o morfema derivatiu a un lexema. Si l'afix s'anteposa a l'arrel, s'anomena prefix, i el procediment rep el nom de prefixació; en canvi, si l'afix es posposa a l'arrel, s'anomena sufix, i el procediment rep el nom de sufixació.
Si es produeix l'adjunció simultània d'un prefix i d'un sufix, el procediment rep el nom de parasíntesi. El conjunt del mot primitiu i dels derivats s'anomena família de paraules.
La sufixació
És la formació d'un mot derivat mitjançant l'adjunció d'un sufix.
La major part dels sufixos són tònics i imposen l'accent al nou mot.
Un mateix mot pot ser el resultat de dues o més sufixacions.
La sufixació pot comportar un canvi en la categoria gramatical del mot derivat respecte al primitiu.
La sufixació se situa entre l'arrel i el morfema gramatical.
Hi ha dos tipus de sufixos:
Els sufixos lèxics, que aporten una part important del significat al mot derivat i en determinen la categoria gramatical.
Els sufixos valoratius, que aporten un matís al significat del mot derivat i no modifiquen la categoria nominal del lexema.
La sufixació lèxica
Els sufixos nominalitzadors poden indicar noms d'oficis, d'arbres, noms col·lectius, objectes destinats a contenir, llocs on es desenvolupa un ofici, noms de partidaris d'una ideologia, noms d'accions, noms abstractes, etc.
Els sufixos adjectivadors poden expressar relació o pertinença, possessió, tendència, ordre, possibilitat, etc.
Els sufixos verbalitzadors poden expressar accions o processos o tendència.
L'únic sufix adverbialitzador, -ment, pot expressar manera, punt de vista, temps, modalitat, quantitat, etc.
Des del punt de vista històric:
Els sufixos patrimonials formen part dels recursos que té el català per formar nous mots en l'actualitat. Són sufixos productius, amb els quals s'han anat formant mots.
Els sufixos cultes, generalment d'origen llatí, que apareixen integrats, fossilitzats, en mots catalans i que no intervenen en la formació de noves paraules.
La sufixació valorativa
Els sufixos augmentatius indiquen grandària i, en alguns casos, aporten també una valoració despectiva.
Els sufixos diminutius indiquen petitesa i, en alguns casos, aporten també una valoració afectiva.
Els sufixos superlatius, de valor augmentatiu i aplicables només a adjectius en aquest grau.
La prefixació
És la formació d'un mot derivat mitjançant l'adjunció d'un prefix.
No imposen l'accent al nou mot.
Un mateix mot només pot ser el resultat d'una sola prefixació.
La prefixació no sol comportar un canvi en la categoria gramatical del mot derivat respecte al primitiu.
El prefix se situa davant de l'arrel.
Segons la seva productivitat:
Els prefixos patrimonials són productius en la llengua actual.
Els prefixos cultes apareixen en paraules heretades pel català ja prefixades i que només són productius en llenguatge especialitzat.
La parasíntesi
És la formació d'un mot derivat mitjançant l'adjunció simultània d'un prefix i d'un sufix.
La composició
És el procés de formació de mots mitjançant la combinació de lexemes, generalment dos.
La composició, en què els lexemes que es combinen poden aparèixer com a mots independents. Els mots resultants poden ser:
- Noms: es formen amb dos noms, nom + adjectiu, adjectiu + nom, determinant + nom o verb + nom.
- Adjectius: es formen amb dos adjectius, nom + adjectiu, adverbi + adjectiu, o amb la intervenció d'un participi.
- Verbs: es formen amb un nom, un adjectiu o un adverbi davant d'un verb.
La composició amb formants cultes, en què almenys un dels dos elements combinats és una arrel llatina o grega que no pot funcionar com a mot independent en català.
Els compostos sintagmàtics, que se situen en l'àmbit del sintagma.
La conversió
És el procés de formació de mots mitjançant l'adaptació d'un mot a les característiques morfològiques pròpies d'una altra categoria gramatical.
Es donen tres casos de conversió:
Noms que es converteixen en verbs.
Verbs que es converteixen en noms.
Adjectius que es converteixen en verbs.
Altres mecanismes de formació de mots
La truncació és el procés de formació de mots mitjançant l'eliminació d'una part d'un mot existent.
- La truncació pròpiament dita, que comporta l'eliminació de la part inicial del mot, la central o la final.
- Les sigles, que conserven només la primera lletra de cada element d'un mot complex.
- Els acrònims, que conserven la part inicial de cada element d'un mot complex, una o més lletres segons els casos, i que són pronunciables com un mot ordinari.L'onomatopeia és el procés de formació de mots mitjançant la reproducció d'un so, un soroll o una veu naturals.
La reduplicació és el procés de formació de mots mitjançant la repetició d'un mot o d'una part d'un mot. Els mots reduplicats són sovint onomatopeies.