El Modernisme a Catalunya: Característiques, Orígens i Evolució

El modernisme és un moviment cultural que es va produir a Occident durant l'última dècada del s. XIX i la primera del XX. Se sol identificar amb els corrents artístics, especialment arquitectònics i decoratius, coneguts com a Art Nouveau, Modern Style, etc. Es caracteritzava per:

• El predomini de la corba sobre la recta.
• La riquesa i el detallisme de la decoració.
• L'ús freqüent de motius vegetals.
• L'esteticisme refinat.
• El dinamisme de les formes.

Representava una actitud de rebuig al mecanicisme de la civilització industrial i a la consideració de l'art com a mercaderia.

El Modernisme: Orígens i Punt de Partida

Solució a la Decadència i Punt de Partida

Els modernistes catalans proposaran com a solució a la decadència l'obertura indiscriminada a tot el que és modern. Tot això va quedar plenament teoritzat en l'article que va publicar Jaume Brossa a l'Avenç el 2 d'agost de 1892 amb el títol precisament de "Viure del passat". Aquest article representa el punt de partida del modernisme en la nostra cultura i en defineix clarament els objectius: superar la literatura regional i el desfasament de la literatura catalana respecte de les altres literatures europees. Es van voler alinear en l'actualitat europea més pura i van traduir al català els autors principals del moment. D'aquesta manera, la literatura catalana es consolidava i guanyava quant a amplitud i recursos.

Al final del segle XIX, la novel·la realista entra en crisi a Europa. Es deixa de creure en la capacitat de la novel·la d'analitzar i descriure la realitat quotidiana. El món extern ja no es veu com un tot recognoscible i coherent, sinó que es desfà en realitats múltiples, diferents... La narrativa trobarà una via de renovació en les propostes poètiques del simbolisme francès i ja no intentarà reflectir una realitat exterior. El ritme poètic, les imatges i les metàfores s'instauren en la prosa. El novel·lista construirà textos basats en les imatges auditives o visuals per suggerir en el lector ambients i atmosferes. L'artista haurà de fer una selecció d'aquells aspectes que pel valor simbòlic i suggestiu siguin capaços de recrear en el lector una imatge de la realitat tan intensa i completa com sigui possible. Més enllà de les classificacions que s'han intentat fer de la novel·la modernista en la literatura catalana (rural, decadentista, costumista...), la majoria d'aquestes novel·les plantegen el problema de la individualitat, l'home com a ésser dual, subjecte a la fatalitat de la matèria però capaç d'imposar sa voluntat.

El Modernisme a Catalunya: Abast i Inici

A Catalunya, el modernisme té un sentit que va més enllà del modernisme artístic i engloba unes actituds culturals i estètiques molt diverses, adoptades per la intel·lectualitat catalana aproximadament entre 1892 i 1911, coincidents totes en la voluntat de construir una cultura nacional i oberta a Europa. Sorgeix com a moviment entorn del 1892, quan tot un conjunt de grups renovadors (de l'art, la literatura i la música) s'articulen al voltant d'un mateix programa. Aquests criticaran el culte excessiu a l'Edat Mitjana dels Renaixentistes, el seu conservadorisme ideològic i el seu localisme.

La Reforma Lingüística

Un dels exemples d'aquesta voluntat de modernització cultural va ser la reforma lingüística, que van emprendre des de l'Avenç Massó i Torrent, Joaquim Casas-Carbó i Pompeu Fabra amb la intenció d'adoptar una ortografia unificada per al català i d'establir uns criteris gramaticals que fessin desaparèixer l'anarquia lingüística. Era imprescindible disposar d'un model unificat de llengua culta. Des de 1893, l'Avenç es publicarà d'acord amb les normes elaborades per Pompeu Fabra.

Evolució i Fi del Moviment

El 1893, el modernisme català va començar a diversificar-se en dos grups: d'una banda, els regeneracionistes que van dirigir la seva activitat a la propagació d'un programa de regeneració moral, social i política de Catalunya; i per altra banda, els esteticistes que limitaven les seves activitats al camp de la cultura i que es van decantar pel conreu de formes decadentistes i simbolistes. La fundació de la revista Catalònia el 1898 va representar la represa del moviment unitari. Els objectius modernistes van coincidir aleshores amb la reacció positiva de la burgesia catalana que començava, després de la crisi política i social, a posar en marxa un moviment nacionalista.

Cap al 1909, apareix un nou grup d'intel·lectuals joves, que impulsen una nova imatge de l'artista, com una peça integrada dins l'estructura social. Es concretarà en un moviment nou, el Noucentisme (impulsat per Eugeni d'Ors), que rectificarà els camins oberts pel modernisme. A més, va rebutjar l'impuls de revolta ideològica. A partir de 1909, es va produir una liquidació ràpida del moviment. Molts escriptors modernistes van abandonar Catalunya o van deixar d'escriure o van restar marginats. El 1911, es pot dir que el modernisme ha deixat d'existir com a moviment actiu.