Rússia Tsarist: Societat, Política i la Revolució de 1905

Rússia Tsarist: Nicolau II i el seu Regnat

El regnat del tsar Nicolau II, de la dinastia Romanov, va marcar la fi de l'era tsarista a Rússia. Va ser coronat el 1896.

El territori era immens, amb aproximadament 20 milions de km², i una població de 100 milions d'habitants. Rússia es va consolidar com la cinquena potència industrial mundial gràcies a les seves abundants matèries primeres.

El Règim Autocràtic Tsarista

El règim era una autocràcia, amb el tsar exercint un poder absolut, considerat d'origen diví.

Fonaments del Poder Tsarista

• Una burocràcia fidel, sovint hereditària.
• Un exèrcit nombrós, liderat per nobles.
• L'Església Ortodoxa, que proporcionava la ideologia del tsarisme.
• Una policia política repressiva.

Economia i Societat

L'economia era principalment agrària, amb una propietat comunal i una propietat privada en mans de la noblesa i els kulaks (petits propietaris rurals benestants). Les condicions de vida de la majoria de la població eren precàries.

L'Abolició de la Servitud

L'abolició de la servitud feudal, que implicava la manca de llibertat, l'obligació de fer prestacions i el pagament d'impostos en metàl·lic, es va produir el 1861 sota el regnat d'Alexandre II. El mujik era el pagès pobre.

Industrialització i Proletariat

La industrialització i el capitalisme van començar a desenvolupar-se a ciutats com Sant Petersburg i Moscou, donant lloc a l'aparició d'obrers industrials amb salaris baixos i condicions de vida precàries.

L'Oposició al Tsarisme

L'oposició al tsarisme va sorgir com a resultat del procés d'industrialització, impulsada per idees liberals i doctrines obreristes com l'anarquisme (amb figures com Bakunin i Kropotkin, que va tenir un arrelament notable) i el marxisme.

Organitzacions i Partits Polítics

Organitzacions com Terra i Llibertat defensaven el repartiment de la terra entre els pagesos i l'acció directa, incloent la"propaganda pel fe".

Al segle XIX, van aparèixer partits liberals de composició burgesa, com el Partit Constitucional Democràtic (KD o Kadett), i el Partit Social Revolucionari Rus (PSR o Esserita).

El Partit Socialdemòcrata Rus, fundat el 1898 i amb figures com Lenin, es va dividir el 1903 en dues faccions:

• Bolxevics (majoritaris): Defensaven que Rússia podia accedir directament a una societat socialista sense necessitat de passar per una fase burgesa capitalista.
• Menxevics (minoritaris): Creien que la revolució socialista només es podia dur a terme un cop s'hagués produït una revolució burgesa a Rússia, la qual encara no s'havia materialitzat.

La Revolució de 1905

La Revolució de 1905 va ser un intent de transformar Rússia en una monarquia parlamentària. Va estar marcada per un augment de l'agitació social i política, fruit de les males condicions de vida i la penúria econòmica. El 1905 va sorgir un moviment revolucionari contra l'opressió tsarista i les injustícies socials.

El Diumenge Sagnant

A Sant Petersburg, una manifestació pacífica davant el Palau d'Hivern (residència del tsar) va ser brutalment reprimida, esdevenint el conegut"Diumenge Sagnan".

L'Emergència dels Soviets

Els Soviets (1905) van ser assemblees espontànies que es van formar als principals centres industrials de Rússia (com Sant Petersburg i Moscou). Van ser les primeres institucions democràtiques del país, tot i que posteriorment van ser suprimides.

La Creació de la Duma

Es va crear la Duma (parlament rus), tot i que el sufragi universal es va transformar en un sistema corporativista i indirecte. L'objectiu principal era impedir la victòria de l'oposició. El sistema constitucional resultant no era parlamentari, ja que els ministres eren responsables davant el tsar i no davant la Duma.

Reformes i Repressió

Les reformes, incloses en el Manifest d'Octubre, van ser manipulades pel règim per evitar que l'oposició guanyés les eleccions.

Les Reformes de Stolypin es van basar en l'ampliació de les classes propietàries a les zones rurals, amb l'objectiu de crear una base social més àmplia per al tsarisme. La reforma agrària va afavorir especialment els kulaks.

Finalment, el govern de Rússia va caure sota el domini d'una camarilla.