Resum Història Contemporània: Il·lustració, Revolucions i Guerres Mundials

Notes de l'Estudi

Falta: Tema 8 i Tema 9 (Ap. 3, 4, 5, 6 i 7)
Fet: Tema 1 (Ap. 3 i 5), Tema 2, Tema 3 i Tema 6.

La Il·lustració i la Revolució Americana

La Il·lustració

La Il·lustració és un moviment intel·lectual del segle XVIII, influenciat pels pensadors John Locke i Isaac Newton. La Il·lustració defensava la raó; tot allò que la intel·ligència no pogués entendre havia de ser considerat un engany o una superstició.

• Els il·lustrats eren partidaris de l'educació i el progrés (millora de les condicions de vida).
• Van criticar la intolerància religiosa i van establir uns codis morals dictats per la raó.

Filòsofs destacats

Montesquieu, Voltaire, Rousseau i Diderot. Tots ells van defensar la llibertat i la igualtat.

El pensament econòmic

• Mercantilisme: Defensava l'acumulació de metalls preciosos i el comerç com la millor activitat.
• Fisiocràcia: Defensava l'agricultura com a base de la riquesa i promovia la llibertat de comerç i la propietat privada.

El pensament polític: El Liberalisme

• Montesquieu: Va defensar la divisió de poders.
• Voltaire: Volia un parlament.
• Rousseau: Va plantejar la sobirania nacional mitjançant el vot.

5. La Revolució Americana

5.1. Els Estats Units d'Amèrica

Les 13 colònies angleses, a l'Amèrica del Nord al segle XVIII, van protagonitzar la primera insurrecció colonial contra una metròpoli. Els habitants d'aquestes colònies es van enfrontar en defensa dels seus interessos i drets, ja que no estaven d'acord amb les taxes i impostos que Gran Bretanya exercia sobre el seu territori.

El 1776, els delegats de les tretze colònies van redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica.

5.2. La Constitució dels Estats Units

La guerra contra la metròpoli va ser llarga. Gran Bretanya va reconèixer la independència del territori el 1783. El 1787, el nou Estat d'Amèrica va redactar la primera Constitució, que defensava la separació i l'equilibri de poders.

La Revolució Francesa i l'Imperi Napoleònic

1. L'Esclat de la Revolució Francesa

1.1. Les causes de la Revolució

El 1789, França es trobava en una crisi econòmica i social:

• Les males collites van provocar l'alça de preus i el descontentament popular.
• La burgesia estava descontenta per la marginació política.
• La monarquia passava per una crisi financera provocada per les despeses de la cort i l'Estat, i el cost de l'ajuda als Estats Units.

1.2. El començament de la Revolució (1789)

Els privilegiats van negar-se a pagar els impostos i van convocar els Estats Generals, formats pels representants de la noblesa, el clergat i el Tercer Estat.

1.3. La fi de l'Antic Règim

París va donar suport als representants del Tercer Estat i van assaltar la fortalesa de la Bastilla. La revolució també va aparèixer al camp (revolta antisenyorial). Davant d'aquesta situació, l'Assemblea Nacional va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.

2. Les Etapes de la Revolució Francesa

2.1. Les Fases de la Revolució

1. La Monarquia Constitucional (1789-1792)
2. La República Democràtica (1792-1794)
3. La República Burgesa (1794-1799)

2.2. La Monarquia Constitucional (1789-1792)

Es va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. El 1791 es va redactar una Constitució basada en els ideals del liberalisme polític. Més tard, es va formar una Assemblea Legislativa on es van redactar noves lleis per assegurar la igualtat. Amb l'objectiu de posar fi a la crisi, es van expropiar béns de l'Església i es va separar l'Església del Clero.

Hi havia dos grans grups polítics:

• Absolutistes: Formats per la noblesa i el clergat.
• Patriotes: Dividits en monàrquics constitucionalistes i republicans (girondins, jacobins i extremistes).

3.1. La República Democràtica (1792-1794)

El 1792, la República va quedar en mans dels girondins. El 1793, a l'interior del país van esclatar revoltes contrarevolucionàries i a l'exterior els exèrcits aliats van envair França. Els jacobins van aconseguir el poder i, per fer front a l'amenaça exterior, es va crear un exèrcit. Van castigar tots els sospitosos de ser contrarevolucionaris (el Terror). El 1794, els perills van disminuir, però el terror i la dictadura dels jacobins van provocar l'oposició de la població, que mitjançant un cop d'Estat els va derrocar.

3.2. La República Burgesa (1794-1799)

Després del cop d'Estat, la burgesia va agafar el control de la Revolució. El 1799, Napoleó Bonaparte va fer un cop d'Estat, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat.

4. L'Imperi Napoleònic

4.1. Napoleó: De Cònsol a Emperador

El 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol i va signar un concordat amb l'Església per restablir la pau religiosa. El 1804, Napoleó es va sentir tan fort que es va fer coronar emperador.

4.2. Les Conquestes Napoleòniques

Les tropes de Napoleó van conquerir gran part d'Europa.

4.3. La Caiguda de Napoleó

Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, fet que va desencadenar forts sentiments nacionals contra la França invasora als territoris ocupats. El 1814, després de ser vençut a Rússia i Espanya, va abandonar el poder.

5. La Restauració

Els estats vencedors de Napoleó es van reunir al Congrés de Viena, amb l'objectiu de restaurar l'absolutisme monàrquic. Van acordar un tractat d'ajuda mútua davant l'amenaça de la revolució liberal.

El Liberalisme

El liberalisme és un sistema polític on l'Estat ha de garantir els drets i les llibertats del ciutadà, i no ha d'intervenir en les propietats.

El Nacionalisme

El nacionalisme és una ideologia política que defensa el dret del poble a decidir per ells mateixos.

6. Les Revolucions Liberals

6.1. Les Revolucions del 1820

Uns aixecaments liberals van posar fi a l'absolutisme i van prendre el poder mitjançant cops d'Estat, però van ser vençuts pels exèrcits de la Santa Aliança. Les colònies espanyoles de l'Amèrica continental es van enfrontar a la metròpoli i es van declarar independents.

6.2. Revolucions de 1830

El 1830, Carles X de Borbó va ser destronat i es va proclamar una monarquia liberal (Lluís Felip d'Orleans).

6.3. La Primavera dels Pobles (1848)

La revolució de 1848 va significar l'aparició dels ideals democràtics: sufragi universal, igualtat social i sobirania popular. La revolució es va iniciar a França, on un aixecament popular va posar fi a la monarquia de Lluís Felip d'Orleans i es va proclamar la República social.

La Revolució Industrial i el Capitalisme

La Revolució Industrial

La Revolució Industrial va ser el resultat de canvis econòmics i tecnològics a la Gran Bretanya a mitjan segle XVIII que van donar lloc a una transformació de l'economia i de la societat.

La Revolució Demogràfica

Al segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement. La població es va duplicar a causa de l'augment de la producció d'aliments. Una bona alimentació va fer la població més resistent a les malalties, per tant, la gent vivia més anys (disminució de la mortalitat).

La Revolució Agrícola

L'augment de població va provocar un augment de la demanda d'aliments i, per tant, l'alça de preus agrícoles. Tot això va ser gràcies a l'aplicació de nous mètodes i tècniques de conreu. La terra es va convertir en una propietat privada, per tant, els propietaris podien fer les transformacions que volguessin.

Innovació Tecnològica

Les màquines van anar substituint el treball manual, fet que va donar lloc a un augment de la productivitat, permetent augmentar la demanda i obtenir beneficis més grans. Es va inventar la màquina de vapor (James Watt, 1790), que utilitzava el carbó com a combustible. El sistema fabril consistia en la concentració dels obrers i les màquines en edificis industrials: les fàbriques.

Transports

• La locomotora (Stephenson, 1829), impulsada per la màquina de vapor.
• Es va ampliar el transport marítim amb els vaixells de vapor.

La millora del sistema de transport va permetre l'augment del comerç interior, que es va anar ampliant fins a crear un mercat nacional.

Polítiques Comercials

• Lliurecanvisme: Llibertat de comerç entre països (creixement de l'economia, exportació).
• Proteccionisme: Defensa de la indústria nacional mitjançant impostos (aranzels) sobre les importacions.

Liberalisme i Capitalisme

Adam Smith va establir els principis del liberalisme econòmic:

• Benefici màxim.
• Adaptar l'oferta a la demanda.
• L'Estat no pot intervenir.

En el capitalisme, l'oferta tendeix a augmentar més ràpidament que la demanda, fet que provoca crisis econòmiques.

La Societat de Classes

La Burgesia

Es va dividir en tres grups:

• Gran burgesia: Banquers i propietaris de grans fàbriques.
• Burgesia mitjana: Funcionaris i comerciants.
• Petita burgesia: Empleats i botiguers.

Els Obrers (Proletariat)

Eren els treballadors de les fàbriques, que formaven el proletariat industrial. Les seves condicions de vida i de treball eren molt dures: treballaven 12 hores diàries amb un sou que no permetia mantenir la família, per tant, les dones i els nens havien de treballar (amb un sou inferior). A la fàbrica no hi havia condicions higièniques, fet que va augmentar les malalties.

El Marxisme, el Socialisme i l'Anarquisme

El Socialisme i el Marxisme

Al segle XIX, Karl Marx i Friedrich Engels van denunciar l'explotació de la classe treballadora i volien una revolució obrera per destruir el capitalisme i crear una societat sense classes. Van proposar la creació de partits obrers socialistes que impulsarien una legislació més favorable per als treballadors (sufragi universal i jornada laboral de 8 hores).

Anarquisme

Es resumeix en tres principis bàsics:

• Societat sense classes.
• Fi de l'Estat.
• Propietat col·lectiva.

Els anarquistes anaven en contra de la burgesia, l'exèrcit, l'Estat i l'Església.

Diferències i punts en comú

• Comú: Tots dos volien una societat sense classes i estaven en contra del capitalisme.
• Diferència: El marxisme volia la conquesta de l'Estat per extingir-lo posteriorment, mentre que l'anarquisme rebutjava qualsevol forma d'Estat. El marxisme volia una revolució obrera i l'anarquisme una revolució social.

Imperialisme, I Guerra Mundial i Postguerra

1. La Segona Revolució Industrial i l'Imperialisme

Les innovacions tècniques de la Segona Revolució Industrial van permetre un augment de la producció, del comerç i una millora dels transports. Els països més avançats van ocupar territoris d'Àfrica i Àsia i van crear imperis colonials.

1.2. El Colonialisme i les Causes

La colonització va significar l'explotació econòmica d'aquestes terres i el seu domini polític. Les causes són les següents:

• Econòmiques: Els països d'Europa buscaven nous mercats, comprar matèries primeres barates i invertir en llocs on la mà d'obra barata permetés beneficis més grans.
• Demogràfiques: Hi havia un excés de població a Europa, amb dificultats per trobar feina. L'emigració cap a les colònies millorava les condicions de vida i de treball.
• Polítiques: Competència política i militar, i interès econòmic i estratègic.
• Ideològiques: El nacionalisme conservador defensava la superioritat d'algunes nacions (racisme).

2. Tipus de Colònies

2.1. Exploració i Conquesta

Una gran part d'Àfrica, Àsia i Oceania eren desconegudes. Les potències volien expandir-se i, una vegada conegut el territori, la conquesta va ser més fàcil. Un cop sotmès el territori, la colònia era controlada per la metròpoli.

2.2. Colònies d'Explotació

Eren les colònies on la metròpoli es dedicava a l'explotació econòmica i impedia a aquestes colònies comerciar amb altres països.

Colònies de Poblament

Les colònies que tenien bones condicions climàtiques, escassetat d'indígenes i riqueses, rebien població blanca o emigrada.

Protectorat

Eren territoris que, després de l'ocupació europea, van mantenir l'organització estatal i el govern indígena.

3. El Repartiment del Món

Al final del segle XIX, les grans potències van lluitar pel repartiment del món.

3.1. Repartiment d'Àfrica

La colonització d'Àfrica (iniciada el 1870) va significar el domini total del continent. Els britànics i els francesos tenien avantatges, ja que posseïen territoris a l'Àfrica. Els alemanys i els italians van arribar tard al repartiment. Els interessos entre potències rivals van donar lloc a la Conferència de Berlín (1885), on es van decidir les zones d'ocupació de cadascuna.

3.2. L'Ocupació d'Àsia

Àsia va ser ocupada per les potències europees occidentals.

3.3. Imperi Britànic

Gran Bretanya posseïa territoris des de l'Índia fins a l'Àfrica. La principal colònia d'explotació de Gran Bretanya va ser l'Índia (*la joia de la Corona*).

3.4. L'Imperi Francès i Altres Imperis

França es va instal·lar a l'Àfrica del Nord i al Sud-est Asiàtic.

3.5. Els Estats Units i el Japó

Els Estats Units van expandir-se en dues direccions: cap al Carib i cap al Pacífic. El Japó, recolzat per la Gran Bretanya, va ocupar les Illes Kurils, Corea i Formosa.

4. Conseqüències de la Colonització

4.1. Introducció d'Avenços Europeus a les Colònies

Les metròpolis van introduir avenços a les colònies (ports, carreteres, ferrocarrils, etc.) i van conrear noves terres, però sempre en benefici propi. La introducció de mesures higièniques i nous hospitals va reduir les malalties, i per tant, la mortalitat va baixar.

4.2. Les Transformacions Econòmiques i Socials

Es van potenciar les grans plantacions de productes que beneficiaven la metròpoli. Els indígenes havien de treballar a les plantacions i comprar els aliments. Els colonitzadors van fer que alguns indígenes perdessin la seva identitat.

5. Causes de la Primera Guerra Mundial

5.1. Rivalitats i Conflictes

• Rivalitat entre potències colonials: Alemanya es va imposar a França i Gran Bretanya.
• Exaltació nacionalista: Enfrontament entre Alemanya i França per la Guerra Francoprussiana i la pèrdua de les regions franceses d'Alsàcia i Lorena.
• Conflicte dels Balcans: Àustria volia dominar la regió i acusava Sèrbia de donar suport als serbis que vivien dins de l'imperi (eslaus). Rússia protegia Sèrbia.

5.2. Cursa d'Armaments i Aliances

El malestar entre les grans potències va originar una cursa d'armaments. Els estats van invertir diners en armes, vaixells de guerra i entrenament de les tropes.

• Triple Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
• Triple Entesa: França, Rússia i Gran Bretanya.

5.3. L'Esclat de la Guerra

El 28 de juny de 1914, Francesc Ferran va ser assassinat a Sarajevo (ocupada pels austríacs). Àustria declara la guerra a Sèrbia. Rússia protegeix Sèrbia i Alemanya, aliada d'Àustria, declara la guerra a Rússia i França.

6. La Gran Guerra (1914-1918)

6.1. Desenvolupament del Conflicte

Els alemanys ataquen França per Bèlgica i Luxemburg. Es van obrir trinxeres. Més tard, van intervenir Itàlia a favor dels aliats, i Bulgària i els turcs a favor de les potències centrals.

6.3. Crisi i Fi de la Guerra

Rússia signa la pau amb Alemanya (Pau de Brest-Litovsk). Els Estats Units intervenen a causa de l'enfonsament del transatlàntic *Lusitània*. Els britànics, francesos i italians van derrotar Àustria i els seus aliats. Els alemanys van ser derrotats i es va proclamar la República.

6.4. La Guerra a la Rereguarda i a les Trinxeres

• Rereguarda: Les dones van substituir la mà d'obra masculina que havia marxat a la guerra.
• Trinxeres: Eren on es refugiaven els soldats mentre atacaven. Les condicions de vida a les trinxeres eren molt dolentes: mala alimentació, rates, malalties, brutícia, etc.

7. Organització de la Pau

El gener de 1919 es va fer una conferència per establir les condicions de pau, amb les potències vencedores: Estats Units, França, Gran Bretanya i Itàlia.

7.1. El Tractat de Versalles

Va ser el tractat de pau amb Alemanya, i els vencedors van imposar condicions dures. Alemanya va haver de pagar les reparacions i les destruccions. Se li va retirar l'imperi colonial i les terres que va conquerir (Alsàcia i Lorena) van ser retornades.

7.2. Nou Mapa d'Europa

Wilson, president dels Estats Units, en la seva declaració de 14 punts, va proposar que cada nació tenia dret a independitzar-se.

Revolució Russa i Totalitarismes

1. La Revolució Russa

1.1. Autocràcia Tsarista

Al començament del segle XX, a l'imperi dels tsars hi predominava l'absolutisme monàrquic. El tsarisme era una autocràcia: el tsar governava per decret i no estava subjecte a cap constitució.

• L'agricultura era l'activitat econòmica principal i la majoria de la població eren pagesos, amb unes condicions de vida miserables.
• En algunes zones de l'Imperi, hi predominava el proletariat, que treballava amb salaris mínims.
• Entre els obrers s'havia difós el marxisme i van fundar el Partit Socialdemòcrata Rus, separat en menxevics i bolxevics.

1.2. Revolució de Febrer i Caiguda del Tsarisme

La mobilització dels pagesos va comportar el descens de la producció agrícola, i els recursos econòmics van ser dedicats a la guerra. Hi va haver fam i es va estendre el malestar entre els obrers i els pagesos. La població va començar a organitzar-se en soviets. El febrer del 1917 va esclatar una revolució i el poder va passar a un govern provisional.

1.3. Revolució d'Octubre

La lentitud de la reforma agrària i el manteniment en la guerra va augmentar la influència dels bolxevics, que volien el socialisme. El 25 d'octubre, els soviets es van fer amb el poder i van formar un govern obrer. El nou govern soviètic va prendre mesures revolucionàries: les terres expropiades van ser repartides als pagesos.

2. La Guerra Civil i la Creació de l'URSS

El govern soviètic va fer front a la guerra civil. L'exèrcit tsarista va ser anomenat Exèrcit Blanc, i els bolxevics van crear l'Exèrcit Roig (dirigit per Lev Trotski). La guerra va deixar el país en la misèria. El partit bolxevic va prendre el nom de Partit Comunista de la Unió Soviètica. El 1922 es va crear l'URSS.

2.2. La Pugna pel Poder

Lenin va morir el 1924. Trotski i Stalin es van enfrontar: Trotski volia exportar la revolució i Stalin volia el socialisme en un únic país. Stalin es va convertir en el dirigent de l'URSS. Trotski va ser assassinat per ordre de Stalin.

2.3. L'Estalinisme

Es va prohibir la propietat privada, es va donar prioritat a la indústria pesant i l'economia va ser dirigida per l'Estat. Stalin va exercir una dictadura mitjançant el terror.

3. Les Conseqüències de la Primera Guerra Mundial i la Crisi del 29

3.1. Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Els Estats Units es van declarar neutrals durant la Primera Guerra Mundial i van sortir molt beneficiats. Al final de la guerra, molts països d'Europa estaven endeutats a causa dels préstecs de guerra.

La Lluita contra la Crisi: El New Deal

El 1932, Franklin D. Roosevelt va guanyar les eleccions i va proposar un nou programa (*New Deal*) per sortir de la crisi, que defensava la intervenció de l'Estat.

Les Reformes Econòmiques

El *New Deal* va proposar un seguit de mesures econòmiques per frenar la caiguda dels preus. L'Estat va establir un control sobre els bancs.

4. L'Ascens dels Totalitarismes

Itàlia en Postguerra

La fi de la Gran Guerra va deixar a Itàlia seqüeles humanes i econòmiques molt greus. A més, els acords de pau van suposar una gran decepció perquè els aliats no van acordar el lliurament de totes les terres a Itàlia. A la crisi econòmica s'hi afegí la inestabilitat política, que va generar una forta tensió social.

L'Ascens del Feixisme

En aquesta situació de crisi, va sorgir la figura de Benito Mussolini, que el 1919 va crear els *fasci di combattimento*, els anomenats camises negres.

La Dictadura Feixista

Mussolini va dur a terme un procés de restricció de les llibertats i de persecució dels seus adversaris. Va guanyar les eleccions de 1924 i va anunciar la instauració d'un règim autoritari.

La República de Weimar (Alemanya)

El 1918 va finalitzar la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va abdicar i es va proclamar la República. Alemanya va haver d'acceptar les dures condicions imposades pels vencedors.

Hitler i el Partit Nazi

Hitler no va acceptar la derrota d'Alemanya i va fundar el Partit Nacional Socialista dels Treballadors d'Alemanya.

El Nazisme al Poder

Les conseqüències de la crisi del 1929 van ser molt dures a Alemanya. Hitler, després de la mort de Hindenburg, es va proclamar Canceller del III Reich.

La Dictadura Nazi

El 1934, Alemanya va passar a ser una dictadura: es va clausurar el Parlament, es van suprimir les eleccions i les llibertats, i es va iniciar la persecució dels opositors.

Un Règim de Terror

Alemanya va imposar el seu règim mitjançant el terror. Van perseguir els jueus i es van crear camps de concentració.

Autarquia Econòmica i Rearmament

El III Reich volia que Alemanya fos una potència econòmica mundial. Comptant amb un exèrcit poderós, Hitler es va sentir preparat per a més conquestes, obrint el camí cap a la Segona Guerra Mundial.

La Segona República i la Guerra Civil Espanyola

3. De la Monarquia a la República

3.1. La Proclamació de la República

Les eleccions municipals van ser convocades el 12 d'abril del 1931. L'oposició al règim monàrquic (esquerra) es va presentar unida, mentre que els partits monàrquics (dretes) estaven dividits. Van guanyar els republicanosocialistes. Van proclamar la República el 14 d'abril de 1931.

3.2. El Govern Provisional

Es va formar un govern provisional i es van dur a terme unes reformes on els obrers van quedar beneficiats.

3.3. La Constitució del 1931

La Constitució reconeixia el sufragi universal i establia àmplies llibertats. Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la República i Manuel Azaña va ocupar la presidència del govern.

4. La Catalunya Republicana

4.1. La Generalitat Provisional

Francesc Macià va proclamar la República Catalana, i es va crear la Generalitat. Van elaborar un Estatut, aprovat el 9 de setembre del 1932. L'Estatut reconeixia Catalunya com una regió autònoma.

4.3. Les Forces Polítiques

• Esquerra: Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per Lluís Companys.
• Dreta: La Lliga Catalana, liderada per Francesc Cambó.
• Centre: UDC i ACR.

Entre l'obrerisme, el sindicalisme anarquista (CNT) era la força majoritària. Les eleccions del 20 de novembre de 1932 van ser guanyades per Esquerra Republicana.

4.4. L'Obra de la Generalitat

La Generalitat va crear centres d'ensenyament i va millorar les condicions de vida.

5. El Bienni Reformista (1931-1933)

5.1. Les Reformes Republicanes

El nou govern va reformar el país amb diverses mesures:

• Reforma militar: Amb la Llei de Retirs.
• Reforma religiosa: L'Estat se separa de l'Església i es permet l'educació laica a l'escola.
• Reforma laboral: Millora les condicions de vida i els salaris dels treballadors.
• Reforma agrària: Es van expropiar les terres no conreades i van ser distribuïdes als pagesos.

5.2. L'Oposició a les Reformes

El reformisme republicà va haver d'enfrontar-se als grans propietaris agrícoles, a l'Església i a les classes altes. El 1932 hi va haver un intent de cop d'Estat. Però, per altra banda, la lentitud de les reformes (especialment l'agrària) va descontentar els obrers.

6. El Bienni Conservador i el Front Popular (1933-1936)

6.1. Els Governs Conservadors

Es van convocar noves eleccions i van guanyar els partits de dretes. El nou govern va paralitzar les reformes.

6.2. Les Revoltes del 1934

Ministres de la CEDA es van afegir al govern, fet que va provocar revoltes. El govern va ser empresonat.

6.3. El Front Popular

Es van fer noves eleccions (1936), que van guanyar el Front Popular. Les esquerres van continuar amb les reformes.

6.4. La Preparació del Cop d'Estat i les Causes de la Guerra Civil

La tensió social i política va portar a la preparació d'un cop militar.

7. L'Esclat de la Guerra Civil

7.1. L'Aixecament Militar

El 17 de juliol del 1936 a Melilla, hi va haver un cop d'Estat. Els sublevats es van reunir amb la intenció de posar ordre i acabar amb el Front Popular. El 19 de juliol, José Giral, nou cap de govern, va decidir donar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular per aturar el cop.

El Fracàs del Cop d'Estat a Catalunya

El general Goded va dirigir la insurrecció a Catalunya. Després de dos dies, els militars rebels es van rendir. Espanya va quedar dividida en dues zones, fet que va suposar el desencadenament d'una guerra civil.

7.2. La Internacionalització del Conflicte

La situació política europea el 1936 era molt tensa. La Guerra Civil va obtenir una gran repercussió internacional. França i Gran Bretanya van declarar-se neutrals (Política de No-Intervenció). Això va perjudicar la República, ja que es va trobar sense ajudes.