Les Germanies: Revolta, Causes i Conseqüències (1521-1523)

Les Germanies (Segle XVI): Crisi i Revolta (1521-1523)

Les Germanies van ser convulsions europees que van marcar la crisi del sistema feudal. Aquesta revolta va implicar diverses lluites paral·leles:

• La dels menestrals i el poble menut contra l'oligarquia urbana.
• La dels camperols contra els senyors.
• La de l'uniformisme cristià contra la singularitat musulmana.

Antecedents de la Revolta

S'establí la competència d’estructures gremials per mercaderies importades i dels mercaders, que encomanaven la manufactura a treballadors poc qualificats. Això va trencar el monopoli gremial de la manufactura i va provocar superproducció, una baixada global de productivitat, la disminució de la qualitat dels productes i la inflació de mestres. Les tensions dels gremis i les corporacions es van estendre a la societat.

Joan Llorenç, considerat ideòleg i fundador de la Germania, va crear els estatuts gremials. Volia fer de València la primera república sota obediència al rei i reivindicar:

• La restauració del monopoli gremial en diferents oficis.
• La participació de les classes populars en el govern.

Els agermanats exigien una ciutat lliure, governada per la justícia popular.

Fets Desencadenants (1519)

Tres fets desencadenants últims de la revolta van coincidir el 1519:

1. Una crisi de subsistència.
2. Un buit de poder a la ciutat per la fugida de la noblesa local a causa de la pesta negra.
3. La decisió reial d'armar els gremis per autodefensar-se davant les amenaces dels pirates barbarescos.
4. L'ajornament de la vinguda del rei per a celebrar corts i jurar els Furs, ja que Carles I (amb Joana la Boja, la seva mare) estava en procés de coronació com a emperador.

La crisi i el buit de poder van constituir el vell programa reivindicatiu (el moment oportú pels gremis): contra els Jurats per la seva mala administració, contra els oficials reials perquè la justícia era discriminatòria i afavoria els poderosos, i contra els senyors perquè abusaven dels seus privilegis.

L'Alçament Popular i l’Extensió de la Germania

El 29 de setembre de 1519 es va constituir la Germania, que va demanar al rei el reconeixement legal. Per obtenir el placet reial, van fer la proposta a Carles I. El 25 de novembre, el rei va autoritzar la constitució d'un comitè executiu format per 13 síndics: la Junta dels Tretze, formada per un representant de cada gremi, per a regir la Ciutat de València.

A causa dels informes negatius de la noblesa, la Germania fou revocada pel rei (gener de 1520). La tensió va augmentar amb el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza com a virrei.

Diverses viles es van anar sumant a la revolta, que es va anar radicalitzant, adquirint el rang de guerra civil i estenent-se pel Regne de València. Es van crear altres Juntes dels Tretze controlades per la de València, amb l'excepció de Xèrica, Sogorb i Onda (moviment a favor) i Morella (en contra).

Accions Bèl·liques i Derrota de la Revolta

A l'estiu de 1520 van començar algunes accions bèl·liques: l'assalt del vescomtat de Xelva, el saqueig de palaus nobiliaris i la crema de títols de propietat. Després de la derrota de la revolta de les Comunitats de Castella a la batalla de Villalar (23 d'abril de 1521), la revolta va esclatar definitivament el 1521, amb dos fronts principals:

1. Front Nord: Comarques del Maestrat, la Plana i el Camp de Morvedre. La Germania hi tenia menys implantació. L'objectiu era evitar l'arribada de reforços reials des de Catalunya. Aquest front fou derrotat primer a la batalla d'Orpesa i després a la batalla d'Almenara.
2. Front Sud: Terres d'Alzira, Xàtiva, Gandia i Elx, on la Germania tenia el màxim suport. Aquest front va aconseguir prendre el castell de Xàtiva i obtenir la victòria a la batalla de Gandia sobre les tropes del virrei.

Després del saqueig de la vila i l'horta de Gandia i el bateig forçós dels musulmans de la Safor, els agermanats van començar disputes internes que van conduir a la derrota a la Batalla d'Oriola i a la primera caiguda en mans realistes, des d'Alacant fins a Ontinyent.

Radicalització i Caiguda dels Líders

El Regne de València es va anar radicalitzant. Els primers líders més moderats (com Joan Llorenç, l'objectiu del qual era controlar el sistema municipal per desenvolupar un millor govern: sanejar les arques públiques i reduir l'emissió de deute públic) van ser substituïts per líders de caràcter bèl·lic (com Vicent Peris, més radical).

Mentre la burgesia valenciana buscava una sortida negociada, els militars defensaven la revolució als camps de batalla. Aquesta desunió va provocar la ràpida caiguda de la revolta: una setmana després de la victòria a Gandia, la Junta dels Tretze dimitia, i tres mesos després, la Ciutat de València es rendia al rei. Vicent Peris va tornar a València, va ser pres i esquarterat (4 de març de 1522).

El Rebrot de l'Encobert i la Derrota Definitiva

Xàtiva i Alzira restaven sota domini agermanat. Es va produir un rebrot de la rebel·lió, encapçalat per l'Encobert. La Germania es va limitar a l'Horta, Alzira i Xàtiva. Es van saquejar terres de senyoria veïnes, es van assaltar castells i es va obligar els mudèjars a batejar-se.

Després de l'assassinat de l'Encobert a Burjassot (19 de maig de 1522) per dos seguidors per cobrar la recompensa oferta pel virrei, i la caiguda de Xàtiva i Alzira (desembre de 1522), va ocórrer la derrota definitiva dels agermanats.

Conseqüències de les Germanies

Repressió Política i Econòmica

La repressió va tenir dues vessants:

• Personal: 150 execucions (entre elles la de Vicent Peris) i milers de penes de desterrament.
• Econòmica: Multes astronòmiques als gremis i per danys de la guerra.

La repressió va començar abans de l'extinció de la revolta. Després de la mort de l'Encobert, va governar durament fins al 1538 Germana de Foix (vídua de Ferran II), virreina del Regne de València.

El 23 de desembre de 1524, la virreina va concedir un indult als "paraires" (gremi principal de la Ciutat de València) en un document oficial considerat un dels primers redactats en castellà, fet que es veu com una represàlia contra els perdedors i una causa de la imposició d'aquesta llengua. La pacificació territorial es va assolir el 1528, quan el rei va atorgar un perdó general.

Impacte Demogràfic i Econòmic

• Demogràficament: Es va mantenir el creixement, amb un fre temporal a l’augment poblacional.
• Econòmicament: Preus i salaris van registrar una tendència a l’estabilitat. El tràfic marítim del port de València va decaure i va ser substituït per Barcelona i Alacant.

El Problema dels Moriscos

El problema dels moriscos va ser el que major perdurabilitat va adquirir. Els musulmans conformaven un tipus de mà d'obra barata que ajudava els nobles a mantenir la seva posició amb una alta productivitat de les terres. Els mudèjars (musulmans que mantenien la seva religió i cultura en lloc cristià) eren una competència que s'erigia al sistema gremial.

El pla dels agermanats era crear un poble cristià i una Germania Universal. Per prendre una decisió ferma, Carles I va convocar una junta de teòlegs i juristes. El 1525, aquesta es va pronunciar per mantenir la fe cristiana dels nous conversos. Tot i que l'Església va acceptar els baptismes forçosos, els nous cristians no es van integrar mai dins la societat cristiana.

Marginació Política de la Corona d'Aragó

La Monarquia Hispànica va marginar políticament el Regne de València i la Corona d’Aragó, a causa del debilitament demogràfic i econòmic, i l'allunyament de les rutes comercials de l’Atlàntic, enfront d'una Castella enriquida pels metalls americans, font inesgotable.

Reflexions sobre les Germanies

• Fenomen no homogeni: Manca de coincidència entre els interessos dels agermanats urbans (amb l'objectiu de l'organització medieval de l'economia urbana i la democratització municipal) i els correligionaris rurals (que buscaven la supressió del feudalisme i el règim senyorial). La moderació de 1519 contrasta amb el radicalisme de 1522-1523.
• Els enemics de la Germania: Noblesa, comerciants, grans mestres gremials i mercaders estrangers. L'actitud de l'Església fou ambigua: la jerarquia es va alinear amb el virrei i els membres del baix clergat amb la Germania.
• Revolta i Revolució: Les primeres actuacions dels agermanats van dialogar amb la Corona i volien participar en el sistema, no canviar-lo. Després, van trencar amb el virrei i van generalitzar el conflicte, esclatant la pugna bèl·lica i passant a ser un moviment radical, antifeudal, que qüestionava el sistema social i econòmic.
• Defensa Gremial: Moviment de defensa del sistema gremial medieval, amenaçat pel capitalisme mercantil de l'Edat Moderna.

Conclusió

L'enfrontament no va solucionar els problemes. Les Germanies no van marcar l'evolució històrica posterior, sinó que es van tractar més d’una eclosió momentània, símptoma d’una situació de crisi, que d’un remei dels mals que pretenia solucionar.