La Guerra Freda: Formació de Blocs, Divisió d'Europa i Conflictes

Formació dels Blocs Antagònics

Es va fer evident un gran antagonisme entre els països occidentals i la Unió Soviètica. Les conferències de Jalta i Potsdam havien dividit Europa en dues zones d'influència, i tant els nord-americans com els soviètics estaven decidits a mantenir-les i a impedir que el seu rival pogués guanyar noves posicions. Els britànics i els nord-americans desconfiaven del domini que estaven exercint els soviètics en les zones alliberades per l'Exèrcit Roig, i la Unió Soviètica se sentia amenaçada per la bomba atòmica que posseïen únicament els Estats Units. Les diferències eren fonamentalment de tipus ideològic, perquè ambdós estats representaven dos models antagònics d'organització política, social i econòmica:

• Els Estats Units defensaven el model capitalista i democràtic liberal.
• L'URSS defensava el model comunista, amb un sistema polític de partit únic i economia planificada.

Els Estats Units van pressionar per expulsar els comunistes dels governs de coalició que s'havien format en alguns països de la seva àrea d'influència. Paral·lelament, l'URSS va propiciar que el Partit Comunista es fes amb el control exclusiu del poder en els països sota la seva influència.

La Ruptura: El Teló d'Acer

El trencament definitiu entre els dos blocs va tenir lloc l'any 1947, quan el president nord-americà Truman va exposar el que es coneix com la Doctrina Truman. S'hi denunciava la creació de règims comunistes en els països ocupats per l'Exèrcit Roig i es proposava la intervenció americana per a frenar l'amenaça comunista a Europa. Per això, s'augmentà el nombre de soldats i de bases nord-americanes a Europa i es va proposar el Pla Marshall, una ajuda econòmica per a impulsar la reconstrucció del vell continent, fet que disminuiria el risc d'expansió del comunisme. L'URSS va manifestar la seva decisió d'ajudar els països que no volguessin sotmetre's a la influència nord-americana. El món s'havia dividit en dos blocs per una profunda esquerda que Winston Churchill va denominar Teló d'Acer. Per a afermar la cohesió dels blocs, cada potència va organitzar un bloc militar de països aliats. El 1949, els aliats dels EUA van crear l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord).

La Partició d'Alemanya

Acabada la Segona Guerra Mundial, Alemanya havia quedat dividida en quatre zones d'ocupació administrades pels britànics, francesos, nord-americans i soviètics. La capital, Berlín, situada a la zona soviètica, també fou dividida en quatre sectors. L'any 1948, els aliats occidentals (EUA, Regne Unit i França) van decidir unificar els seus territoris i crear un Estat federal alemany. Com a resposta, l'URSS va ordenar el bloqueig de Berlín: es va ordenar el tancament de fronteres terrestres i es va aïllar el sector occidental de la ciutat (controlat pels aliats occidentals). Aquest bloqueig va durar gairebé un any i va ser superat gràcies a un pont aeri organitzat pels occidentals. La crisi va accelerar la divisió definitiva d'Alemanya en dos estats l'any 1949:

• La República Federal d'Alemanya (RFA), a l'oest, amb capital a Bonn, sota influència occidental.
• La República Democràtica Alemanya (RDA), a l'est, amb capital a Berlín Est, sota influència soviètica.

Guerra Freda i Coexistència Pacífica

La Guerra Freda fou un model de relacions internacionals que es va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial i que es fonamentà en un antagonisme permanent entre els dos blocs liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica. Fou un enfrontament molt tens, durant el qual ambdues superpotències van desenvolupar una gran carrera d'armaments (incloent-hi armes nuclears) i van adoptar una actitud molt bel·ligerant, tot i que mai no es van enfrontar directament en una guerra oberta. La tensió entre els blocs va comportar també l'ús del joc brut, de la propaganda hostil contra l'enemic i de l'espionatge (amb agències com la CIA i el KGB).

Conflictes de la Guerra Freda

La rivalitat entre les superpotències es va manifestar també en conflictes bèl·lics localitzats en altres parts del món, on cada bloc donava suport a un dels bàndols enfrontats. Un dels primers i més significatius fou:

La Guerra de Corea (1950-1953)

A la fi de la Segona Guerra Mundial, el nord de la península coreana va ser ocupat per les tropes soviètiques, i el sud per les nord-americanes. El 1948, Corea es va dividir en dos estats: Corea del Nord (comunista, amb suport soviètic) i Corea del Sud (capitalista, amb suport nord-americà). L'any 1950, Corea del Nord va envair Corea del Sud amb el suport soviètic i xinès. Com a resposta, les tropes nord-americanes, actuant sota mandat de l'ONU, van intervenir per defensar Corea del Sud. Després de tres anys de guerra devastadora, es va signar l'armistici amb la Pau de Panmunjon (1953), que va consagrar la divisió de les dues Corees per la frontera del paral·lel 38, una situació que perdura avui dia.