A un rossinyol de vallvidrera jacint verdaguer
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,71 KB
Hi han 4 cròniques a la narrativa dels segles XIII i XIV : ...De Jaume I; de Bernat Desclot, de Ramón Muntaner i de Pere el Cerimoniós.
La crònica de Jaume I (o llibre dels feits) es la cronica mes antiga. Va ser escrita en dues etapes pel mateix monarca. Narra en forma autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei, sobretot les conquestes de Mallorca i València, i a més dels fets militars, ens dóna detalls interessants de la seva vida quotidiana. La crònica aconsegueix un to verídic gràcies a l'ús d'un llenguatge popular i de la llengua pròpia d'alguns personatges forasters.
La crònica de Ramón Muntaner és considerada la millor i la més emocionant de totes quatre. Abasta des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne. Muntaner és el protagonista dels fets que hi narra, però sobretot posa èmfasi en les empreses militars dels reis catalans.
Novel·les cavallaresques de la narrativa del s.XV:
Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc (novel·la total, cavallaresca, històrica, social, eròtica i psicològica). Parts d'un currículum:
Dades personals, formació, experiència professional, dades complementàries i data i signatura.
S.XVI: el Renaixement en el teatre es conreen els actes sacramentals, peces en un acte, de caràcter al·legòric. En prosa destaquen Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig que per la varietat de temes tractats és un primer intent d'assaig en català. En poesia s'alternen els models medievals amb les noves actituds renaixentistes i algunes de prebarroques. Joan Timoneda va publicar Flor de enamorados amb una cinquena part de poemes en català.
S.XVII: el Barroc processos en que es va sotmetre el llenguatge: - Contrast entre conceptes transcendents, o entre conceptes de més abast. -deformació a dos nivells: un de realista, pel qual s'arribava a la caricatura, i un d'idealista, pel qual s'obtenia la bellesa absoluta. -l'exageració, amb l'us extrem de la hiperbole.- el dinamisme i el vitalisme, basats en l'alteració de l'ordre sintàctic.
Francesc Vicent García conegut amb el nim del Rector de Vallfogona, va conrear la poesia artificiosa i galant seguint els models castellans de Góngora i Quevedo. Poemes + populars van ser els de caire festiu i escatològic, de to i temàtica vulgars (harmonia del parnàs).
Francesc Fontanella poesia basicament amorosa.
S.VIII: Neoclassicisme i Il·lustració es van començar a difondre els principis del Neoclassicisme, sobretot a la Catalunya nord, sota domini francès, i a Menorca en mans dels anglesos. La poesia i el teatre son els generes més conreats del Neoclassicisme català. La poesia neoclàssica se serveis de la faula didàctica i la sàtira,seguint el model del francès La Fontaine. A Menorca cal destacar l'obra de Joan Ramis i Ramis que va escriure poesia idíl·lica i amorosa i les tragèdies Lucrècia (en que defensava els valors ètics i democràtics). A Catalunya baró de Maldà redacta Calaix de sastre, un conjunt de seixanta volums manuscrits en forma de dietari que abracen des del 1769 fins al 1816 amb una llengua molt castellanitzada.
El Romanticisme va sorgir a la segona meitat del segle XVIII a Alemanya i a Anglaterra, a Catalunya no es manifesta fins a 1823.
Es va crear un art nou basat en la imaginació, per tant, contrari a la raó i a la imposició de normes.
Bonaventura Carles Aribau va publicar en El Vapor l'oda La pàtria, que es va convertir en la primera mostra d epoesia romàntica en català. El seu ex. Va ser seguit per Joaquim Rubíó i Ors, Manuel Milà i Fontanals i Víctor Balaguer, van posar les bases per al restabliment dels Jocs Florals sobretot amb 2 publicacions: los trodadors nous i los trobadors moderns. Els Jocs Florals van ser fundats el 1859 van ser la plataforma de recuperació del català com a llengua d'ús culte i el trampolí pk apareguessin els grans noms literaris de la Renaixença. Seguint el lema "Patria, Fides, Amor", en els jocs florals s'atorgaven tres premis ordinaris: l'englatina d'or, a la millor poesia de tema patriòtic , la viola d'or i argent al poema que cantés millor la fe , i la flor natural a la millor poesia que glossés l'amor.
El que aconseguia els tres premis, el mateix any o en diverdes convocatories, era proclamat mestre en gai saber. Posteriorment els jocs també van premir la millor obra en prosa i el millor assaig. Els jocs florals van aconseguir algunes de les fites bàsiques de normalització cultural: - van crear un públic assidu al fet literari. - va aparèixer la primera infraestructura editorial en català. - van donar un prestigi social a la llengua. - van crear una poètica i van propulsar els generes literaris.
Jacint Verdaguer va escriure l'Atlantida (el poema narra l'enfonsament del continent dels atlans i la premonició de Cristòfor Colom de la descoberta d'Amèrica. és estructurat en dos plans: un d'històric protagonitzat per Colom, i un altre de mitologic. El Canigó; la historia es protagonitzada pel jove cavaller Gentil, que s'enamora de Flordeneu, la reina de les fades del Canigó. Altres llibres: