Noms concrets i abstractes
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,39 KB
Tema 7: Les propietats del text. El nom i el sintagma nominal
1.
Les propietats del text
Quatre principis fonamentals que son els següents: - adequat - coherent - cohesionat - correció
2.1. L’adequació textual
Es l’adaptació del text a la situació comunicativa. Un text adequat respon a les necessitates comunicatives de l’emisor i a les estrategies d’interpretació del receptor.2.2. La coherencia textual
La coherencia regula que el text sigui construit de manera que asseguri la transmissió del sentit. Ha de reunir dues condicions: - els continguts del text s’articules a partir de l’estructura interna. Apartats, capítols, títols.... - el text ha de ser coherent informativament.2.3. La cohesió textual
La cohesió es correspon amb la idea que un text ha d’estar format per oracions ben formades i ben relacionades. Es la propietat del text mes propera als aspectes gramaticals.2
Els connectors i les marques del discurs
Els connectors son unitats lingüístiques que organitzen les parts de l’oració o les parts del text. Hi ha organitzadors textuals i organitzadors oracionals. La dixi es el que diem i els díctics son unitats lingüístiques que funcionen com indicadors de la presencia dels interlocutors.3
Els noms
Els sintagmes nominals son grup de paraules que s’organitzen a l’entorn dels noms
4.Tipus de noms Tipus de noms: - noms abstractes o concrets: Els noms concrets es poden coneixer a traves dels sentits (cadira ordinador..) i els noms abstractes no es poden coneixer a traves dels sentits (calcul, fidelitat...) - noms comuns denominen classes d’objectes i els noms propis designen individus únics (María, everest...) - noms comptables es poden comptar (gat, gos...) i els noms no comptables no es poden comptar (tabac, farina...) - noms col.Lectius designen grups o col.Lectivitats (multitud, agrupació...) - nombs deverbals, derivats de verbs (rebuig, destrucció...).
5
Modificadors prenominals
Son els determinants: articles, possesius, quantificadors i demostratius
5.1. Els articles
Dona informació nova i va amb l’indefinitr. Per informacions lingüístiques va amb l’article definit. El catala no te article neutre. (el, la , els , les, sa ,ses, sos, so).5.2. Els demostratius
Els demostratius indiquen proximitat i llunyania (aquest, aquell, aqueix)
5.3. Els quantificadors
Els quantificadors indiquen nombre o quantitat:. - els numerals: cardinals (indiquen la quantitat exacta), ordinals (indiquen ordre o situació) i partitius (expresen una part d’un conjunt numerable) - els quantitatius: indiquen quantitat ( una pila, un munt una mica...) - els indefinits: indiquen l’existencia d’alguna o algunes entitats de la classe denotada pel nom (alguns amics ...)5.4. Els possesius
Els possessius coexistiesen amb l’article i poden anar anteposats o posposats al nom (meu , meva, nostra , teu teva...)6
Els complements del sintagma nominal
Els complements del nom poden ser sintagmes adjectius, preposicionals o oracions relatives o adjectives. Tendeixen a anar en un ordre predeterminat, davant dels sintagmas preposicionals .7
Els sintagmes nominals amb noms deverbals o predicatius
Els noms deverbals es deriven de verbs. L’us excessiu de noms abstractes derivats de verbs comporta un estil feixu i estrany a la nostra llengua.8
Els adjectius dins del sintagma nominal
El sintagma adjectival es un dels tipus de complements que poden portar els sintagmes nominals
8.1. La posició de l’adjectiu
La posició normal de l’adjectiu es darrere del nom. Alguns adjectius que poden tenir un significat subjectiu o valoratiu poden anar davant del nom. Amb alguns adjectius el sintagma nominal te significacions diferents segons que on es col.Loqui l’adejectiu.Tema 8: La descripció i la narració. Predicació
1
Predicats i arguments
Tota oració consta d’un sintagma nominal i un sintagma verbal. El nucli del SV, el verb, es qui determina el nombre de complements necessaris. El verb necessita complements necessaris. Els complements necessaris s’anomenen arguments i els arguments poden ser el subjecte, complement directe, complement indirecte i complement de regim.1.1
Els complements adjunts
Els complements no necessaris s’anomenen adjunts. En l’oració aquests complements son lliure i poden estar en el lloc on volen. Pertanyen a aquest grup els complements circumstancials.2
Tipus de predicats i estructura de l’oració
Hi existeix el predicat nominal i el predicat verbal. El predicat nominal porta els verbs copulatius (ser estar i semblar) i darrere del verb sempre porta un atribut. El predicat verbal porta els altres verbs (canta, ballar) i darrere pot portar els altres complements (CD, CI...)2.1
Verbs transitius i intransitius. El complement directe
Els vebs transitius necessiten el complement directe. En catala el complement directe es un sintagma nominal, no porta preposició. La norma tolera la preposició a en alguns cosos: - si es el pronom tothom (a tothom).2.2
El complement indirecte
El complement indirecte va sempre introduit per la preposició a . Sempre es un sintagma preposicional. Pot ser substituit pel pronom li. Es posible que el CI aparegui duplicat per un pronom feble, es considera que contenen pleonasme2.3
El complement de regim o preposicional regit
Alguns verbs demanen un complement introduit per una preposició a, de , en o amb. Sempre es un sintagma preposicional.3.El subjecteEl subjecte es necessari perque es produeixi la relació de predicació i per tant totes les oracions en tenen.
3.1
Elisió del subjecte
Es quan el subjecte es deixa per es sobreentén
3.2
Els verbs impersonals
Son els verbs que no poden portar mai un subecte. Verbs meteorologics
3.3
Posposició del subjecte
Es quan el subjecte pot apareixer al final de l’oració
4
Els complements circumstancials
Hi apareixen opcionalment: - complement circumstancial de temps-Complement de lloc - complement de manera - complement de causa - complement benefactiu. Els complements adjunts no tenen un lloc fix a l’oració.