Vicent andres estelles poemes curts

Aquest poema pertany al llibre "La nit", escrit al 1956, quan l'autor, Vicent Andrés Estellés tenia 32 anys. Aquest poema va dedicat a Sant Vicent Ferrer.
L'autor tracta d'expressar la tristesa que sent, derivada per la desgracia de la pèrdua de la seva filla, per la malaltia de la seva dona que esta al llit, i sobretot pel seu cansament respecte el dia a dia.Al llarg del poema, el poeta va explicant com és el seu esgotament continu, i intentar demanar ajuda a Sant Vicent Ferrer.Estellés no busca la Pau, sinó la protecció del Sant. A més durant tot el poema, parla de la misèria de vida que te, el que és capaç de fer per rebre la protecció que busca i per últim la reflexió que fa sobre la vida.Vol transmetre com a poeta que és, el dolor que sent al sant al qui admira i així, a l'hora demostrar el respecte i la idolatria que sent cap a ell. És un tercet amb versos alexandrins, d´art major i rima lliure. És un poema trist i pessimista, on es plasma la tristesa d'Estelles, i es pot arribar a sentir el seu patiment. A més al principi, al primer vers, es pot veure clarament quan diu "una lluna amarga com la fel", que vol dir que ell quan mira la lluna, la veu amarga i trista.L´al·lusió a Sant Vicent, és un altre toc trist, perquè és del cel el sant, com la seva filla difunta.Tot el poema és molt profund i ho demostra explicant amb exemples, i dóna la sensació de una immensa sensibilitat. Al principi és el poema te una destaca ble abundància de comes, molt pausat, però en la segona part no hi han tantes, hi han encabalgaments, que fan que s´acceleri més i tingui més sentiment la paraula. Hi han també repeticions de paraules.Les frases són curtes, i hi han exageracions ( m´esmolaré la llengua, si vols, en un rastell), hi han anglicismes( limeligh )., hi han repeticions ( i i i i ) paral·lelismes, , d'aquests hi ha uns quants.
cant a vicentAquest fragment està situat al llibre de meravelles de Vincent Andrés Estellés, que va ser escrit cap a l'any 1971. En aquest poema l'autor es pregunta a sí mateix que per què no escriu sobre la ciutat de València. Durant tot el poema es va autoqüestionant de com és que no escriu si te les paraules adients, però d'alguna manera acaba descrivint la ciutat ja que va parlant dels seus carrers, de l'escola, l'església, és a dir, d'elements quotidians. Aquesta mena de descripció la va fent mentres es pregunta com començar a escriure sobre València, però tot i així acaba parlant dels seus elements quotidians que és el que més li agrada l'autor de la ciutat, la vida a València. Podem dir que fa una descripció inconscient de la vida a València, tot i que diu que no troba paraules per descriure-la. A més a més el títol d'aquest poema va dedicat a ell, ja que quan diu Vicent es refereix a ell i quan parla de "tu" en el poema també es parla a sí mateix per això podem dir que s'auto-interroga. Estellés es qüestiona sobre perquè no escriu sobre València, si té les paraules adients i sap com fer-ho. Estellés en aquest poema agafa un to no solemne, és a dir no vol ser seriós ni majestuós, ell mateix ho diu en el poema, però això només al seu començament. Més endavant comença a variar cap a un to quotidià, ja que no hi posa èmfasi en el que diu i ho fa amb tranquil·litat i normalitat. Tot i així, en un moment donat agafa un to irònic i irreal ja que diu que el cant a València l'escriurà quan s'hagi mort (línia 11) i després retorna a un to quotidià com el del principi. Però a partir del final del poema (línia 47) agafa un to emotiu i íntim ja que parla de les coses quotidianes de València, però són les coses que fan que aquesta ciutat li agradi, a més a més utilitza un to directe ja que es parla clar a si mateix.

Ací

Aquest poema es troba al llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés, el qual va ser escrit en l'any 1971. Estellés recorda a Ausiàs March,tot el seu entorn i el que l'envoltava. El recorda, abans de que morís, els carrers pels quals es movia i hi succeïa, la casa on vivia, els poemes escrits per ell. Menciona el dia del seu enterrament, la vida i la gent que deixa enrere. Ens mostra l'admiració i l'afecte que té a Ausiàs March. El poeta recorda a Ausiàs March, la seva vida i la seva mort. Estellés utilitza un to líric, en el qual mostra els seus sentiments i la seva admiració per Ausiàs March, encara que ho fa subtilment es pot veure sobre tot en l'última part (v.36-38). També té un to hiperbòlic quan descriu amb interès i entusiasme els carrers de València i la casa d'Ausiàs. Aquest poema, té un to de tranquil·litat i serenitat, sense cap exaltació, és un poema lineal que no varia en l'entonació. És un poema sonor, per l al·literació de la s en tot el poema, donant un to de serenitat i tranquil·litat << insistint foscament (v.8); trossos dossos (v.26) >>. En lultima part del poema, es pot observar una al·literació de la r donant-li més intensitat i més força per a remarcar el final del poema <<grapat de terra, arrelats lun en laltre (v.38)>>.Juga amb els temps verbals, primer parla del present en una part i després seguidament en parla del passat, i així successivament. No utilitza cap adjectiu en el poema.Utilitza frases curtes, per així, novament remarcar aquesta tranquil·litat del poema, amb moltes pauses . En el poema es pot observar com es repeteixen molt sovint les paraules per a remarcar-les i així donar-li més importància.Hi una comparació en el vers 8 <<el puny com una pedra>>, comparant el puny dur i amb força amb la pedra.Té un registre estàndard, ja que no és ni col·loquial ni tampoc culte, però seria tirant cap a un llenguatge culte.En aquest poema predomina bastant lanàfora,Assumiras la veu.
Aquest poema de Vicent Andrès Estelles es situa al llibre de les meravelles, al 1971. Com a anècdota, parla de la col·lectivitat, de no ser un mateix sinó de ser un poble.Aquest poema, parla sobre la importància del poble, de no pensar en tu mateix, de deixar les teves costums personals i compartir-les amb el teu poble i ser el teu poble. El significat principal d'aquest poema, és l'efecte d'aquest personatge, pròpiament el mateix autor del poema en relació al seu poble, i diu que deixi enrere les seves costums per compartir-les, també es podria destacar un afan de dir que tu sempre seràs tu, però en el moment d'ajudar i ser el teu poble els hi estàs compensant, i quan tu tinguis algun problema ells sempre estaran allà recordant l'esforç que vas fer tu en un principi. En aquest poemes pot destacar un to de guia, un to de ordre, el mana i l'obliga a deixar de fer les seves costums que feia anteriorment i per a ell mateix, diu que deixi tot ho anterior, i que ho faci pel seu poble, no ens mostra un to emotiu, es a dir al principi del poema, veiem el to de guia, i poc a poc el d'obligació, però finalment, als dos últims versos parla d'ell, que a sigut ell mateix qui a decidit per sobre de les obligacions. En aquest poema, podem trobar una repetició en el segon, tercer, quart i cinquè vers, de la "i", aquesta conjunció, lliga les ordres i les pautes que marca el poema. Del vers número 1 fins al vers número 9 podem trobar l'abundància de verbs en futur, i que marquen la obligació que te i la "pauta" que li fica al protagonista a qui va dirigit. En el vers número 10, trobem la raó de perquè li mana el que ha de fer. Els dos següents versos, també tenen verbs en futur.En aquest poema trobem una gran abundància de verbs, en canvi no trobem gaires adjectius, es a dir el poema ens mostra acció, més que descripció.