Anàlisi de poemes catalans: Riba, Rosselló-Porcel, Sagarra i Arderiu

Carles Riba: Evocació des de lluny

Carles Riba: Evocaré de lluny

Aquest poema representa la tristesa per alguna cosa perduda, escrit per Carles Riba, professor de grec que va haver d'exiliar-se de Catalunya a causa de la guerra, ja que pertanyia al bàndol perdedor i va haver d'anar a la localitat de Bierville, a França. Utilitza com a eina de visió i inspiració per al poema el temple de Súnion, que per a ell és un símbol de la cultura grega clàssica, una de les cultures que han sobreviscut al pas del temps, de la qual se sent partícip per obres traduïdes per ell, utilitzant-la com a paral·lelisme amb la seva situació d'exiliat.

Aquest poema està format per un hexàmetre i un pentàmetre.

El poema està dedicat al temple de Súnion, que està a la vora del mar, representant per a ell Grècia, és a dir, la democràcia. Mostra que és fort i que fa front a totes les adversitats com el temple de Súnion, que el cataloga com a rei del mar i del cel, que sempre es manté dempeus el record d'ell, que actua com a salvador dels mariners a les nits fosques, dient així que és com una guia per poder retornar a la pàtria estimada. Utilitza metàfores com "jo soc temps antic com el teu marbre, també vinc d'aquesta època", dient que ell també és fort i valent i que aguantarà el que sigui, ja que porta el mateix color de puresa que és el blanc.

Els arbres foscos del nord se'n recorden del temple, ja que són els més forts i robustos, com aquest temple que li dona al poeta la fe i la força per poder seguir aguantant i defensant el que pensa, ja que com el temple fa molts milers d'anys que està vigilant i protegeix als mariners, ningú ni res ha aconseguit enderrocar-lo com a Carles Riba.

Bartolomeu Rosselló-Porcel: A Mallorca durant la Guerra Civil

Bartolomeu Rosselló-Porcel - A Mallorca durant la Guerra Civil

Aquest poema de Bartolomeu Rosselló es va escriure durant la Guerra Civil a Barcelona el setembre de 1937, quan Mallorca era dels feixistes. Tracta d'una elegia que el paisatge de Mallorca personifica el perdut per a ell, que li provoca el desig de tenir-lo present com a objectiu desitjat. Formen un poema amb els 8 primers versos octosíl·labs, el 9 i el 13 són alexandrins i la resta decasíl·labs i no hi ha rima. En la primera part s'expliquen referències a elements del paisatge de Mallorca, sobretot de la Serra de Tramuntana, parlant de la muntanya, de l'aigua, de la poca aigua que té la illa, que el vent que pateix mata a les plantes i tot, les pedres demanen l'aigua enyorada del cel, referint-se a la necessitat de llibertat. La segona part mostra tots els símbols comentats a la primera com a referència de la guerra i les seves conseqüències, la destrucció de tot per la falta d'alguna cosa mil senzilla i simple com és l'aigua, la duresa del territori davant dels que la poblant.

Josep Maria de Sagarra: Vinyes verdes vora el mar

Vinyes verdes vora el mar (Josep Maria de Sagarra)

En aquest poema es mostra la descripció d'un paisatge, ple d'impressions visuals que per a ell és la principal font d'intensitat del dia i de les estacions de l'any. Les vinyes tenen vida per a ell, les personifica i deixa el paisatge descrit com a esperit i sentiment propi, deixant constància de que la impressió que li dona la vinya poc solitari... en un lloc reposat fent-se sempre companyia amb la llum que rep i els colors que li contrasten.

Donant forma a un poema amb metàfores intenses, amb set cobles de cinc versos heptasíl·labs a una rima de 7a/7b/7a/7b/7a.

Clementina Arderiu: El Pendís

El Pendís - Clementina Arderiu En aquest poema el tema central és la poca gent que aconsegueix tenir la felicitat plena. Està format per sis estrofes de vuit versos cadascuna, tenen quatre síl·labes llevat del quart que es dobla en vuit donant coma resultat la següent rima 4a/4a/4b/8a/4B/4a. Explica tot lo que li costa tirar cap a endavant que es mes fàcil recular que seguir intentant l esforç per a ella cada passa que dona tira sis enrere diu que intenta fer coses però li surten malament. Utilitza els arbres immòbils com a metàfora de la societat, immòbils que cedeixen al que el demes diuen, com ells que no tenen ningú que el recordi o ajudi de la meva ruta e fuig donant a entendre que esta sola i la acompanya la idea de pujar com anar vivint intentant superar-se, amb las dificultats que te com a dona, en un mon on els que prenen les decisions son els homes .

Al final de el poema diu que tan debò fos com el moribund immutable, però ella no pot ja que pateix per el mon que la envolta.